News
El Tribunal Constitucional espanyol anul·la la prioritat de l’occità a l’Aran
Segons l’alt tribunal, la cooficialitat no pot comportar que s’atorgui “prevalença o preponderància d’una llengua sobre una altra”
La sentència, publicada ahir, segueix un recurs que havia presentat el govern espanyol el 2012.
Els articles anul·lats són els que estableixen que l’occità és “la llengua d’ús preferent de totes les institucions de l’Aran, especialment del Conselh Generau d’Aran, de l’Administració local i de les entitats que en depenen, dels mitjans de comunicació públics, de l’ensenyament i de la toponímia”. Segons aquest article, calia que l’occità fos la llengua “preferent” de la Generalitat i de l’administració de l’Estat espanyol a la Vall, en tots els nivells.
La Llei de l’occità
La Llei de l’occità, aranès a l’Aran va ser aprovada mercès als vots de CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA. El PP i Ciutadans van votar en contra perquè la jutjaven anticonstitucional. Després de l’aprovació, el govern de l’Estat espanyol va considerar que “des del punt de vista competencial, i d’acord amb l’article 3.1 de la Constitució, el castellà és la llengua oficial de l’Estat i tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la així com el dret d’usar-la. Quant a les altres llengües espanyoles, el seu apartat 2 assenyala que també seran oficial en les seves respectives comunitats autònomes. Però la norma resulta contrària a la Constitució en la mesura que declara el caràcter preferent de l’aranès”.
La llengua occitana és oficial a Catalunya des de 2006 mercès a l’aprovació del darrer Estatut d’Autonomia. La Llei de l’occità, aranès a l’Aran, aprovada al Parlament de Catalunya el 22 de setembre de 2010, n’aplica l’oficialitat i en determina el caràcter prioritari a l’Aran. És aquest ús prioritari el que ara ha estat anul·lat.
El síndic de l’Aran creu que no canviarà res
El cap de govern de l’Aran, Carlos Barrera, ha lamentat que el TC hagi pres aquesta decisió, però ha vaticinat que la sentència no canviarà res a la pràctica. Segons el líder aranès, el Conselh Generau canviarà el terme “preferent” pel de “normal” per mantenir una política lingüística similar. Barrera, de Convergència Democràtica Aranesa (CDA) ha considerat que la sentència és una mostra que l’Estat espanyol “no valora” la diversitat lingüística i cultural.
L’altre gran partit del territori, Unitat d’Aran, també ha rebutjat la sentència i ha considerat que “no hauria de desvirtuar” el marc legislatiu que garanteix l’oficialitat de l’occità.
La diputada aranesa al Parlament de Catalunya Anna Geli (Junts per Catalunya) ha assegurat que l’aranès continuarà sent la seva “llengua preferentíssima” i ha recordat al Tribunal: “Una llengua, com la dignitat, mai no la podreu escapçar”:
Òla TC.
— Anna Geli (@geli_anna) 12 de febrer de 2018
Jo tostemp parlaré #aranés, mau que vos hèsque. E será era mia lengua preferentíssima. Lo parlaré tamb es amics, tamb es vesins, tamb es familhars e tamb toti aqueri que lo volguen apréner. Pr'amor qu'ua lengua, com era dignitat, jamés la poderatz escapçar.
Adishatz.
En termes similars s’ha referit a la sentència l’exdiputada aranesa Mireia Boya (CUP), qui ha negat al Tribunal cap legitimitat per decidir sobre l’occità:
Entà jo er occitan tostemp serà preferent. Qui ei eth TC entà decidir sus era mia lengua mairau? https://t.co/NcFshfBIoN
— Mireia Boya Busquet (@yeyaboya) 12 de febrer de 2018
Al voltant de 5.000 aranesos —a grans trets la meitat de la població del territori— saben parlar l’occità, segons dades de 2013. Però menys del 18% de la població major de 15 anys declara que és la seva llengua més habitual.
(Aquesta notícia és adaptada i ampliada de la publicada per Jornalet, amb qui Nationalia manté un conveni de col·laboració.)