News

Sis dades a tenir en compte sobre la victòria del Sinn Féin a Irlanda del Nord

Michelle O'Neill.
Michelle O'Neill. Author: Sinn Féin
El Sinn Féin ha fet bons els pronòstics i per primer cop en la història ha guanyat les eleccions a l’Assemblea d’Irlanda del Nord. El partit republicà irlandès ha aconseguit 27 escons dels 90 que componen la cambra legislativa nord-irlandesa, dos per sobre del Partit Unionista Democràtic (DUP), que havia guanyat consecutivament les darreres cinc eleccions. En la tercera posició s’ha situat el Partit de l’Aliança, amb 17 escons, que no s’identifica ni com a nacionalista irlandès ni com a unionista britànic.


1. El Sinn Féin pot nomenar la propera primera ministra

Com a partit més gran, el Sinn Féin té el dret de nomenar la persona que ocuparà el càrrec de primer ministre. En aquest cas, serà la vicepresidenta del partit i fins ara viceprimera ministra nord-irlandesa, Michelle O’Neill, que es convertirà en la primera cap de govern a Belfast sortida de les files dels republicans. Al DUP li correspondrà de nomenar el viceprimer ministre, que hauria de ser Jeffrey Donaldson. Al govern d’Irlanda del Nord, el primer ministre i el viceprimer ministre tenen el mateix poder i el segon no està subordinat al primer, malgrat el que semblen suggerir els títols, l’ordre dels quals, no obstant això, tenen importància simbòlica. Un no pot governar sense l’altre.

2. Hi ha perill de blocatge institucional i crisi constitucional

El DUP ha advertit que blocarà la formació del nou govern si no es resolen les seves demandes sobre el Protocol d’Irlanda del Nord. Aquest acord regeix les qüestions d’intercanvi comercial i migratòries entre la Unió Europea i el Regne Unit a Irlanda. L’acord ha creat una duana de facto entre Irlanda del Nord i la resta del Regne Unit des de 2021. El DUP ho veu inacceptable en considerar-ho una “amenaça existencial” per al manteniment d’Irlanda del Nord dins del Regne Unit.

El partit unionista va fer caure l’anterior govern nord-irlandès per aquest motiu i ara diu que no permetrà la formació d’un de nou —evitant la nominació del seu líder com a viceprimer ministre— si el protocol no és substituït per altres acords. Això passaria bé per una acció unilateral del govern britànic —improbable, tot i que l’executiu de Boris Johnson no ha descartat del tot, però abocaria el Regne Unit a una crisi greu amb la UE— o bé per un acord renegociat entre Londres i la Comissió Europea, que seria la prioritat del primer ministre britànic.

La negativa del DUP podria abocar Irlanda del Nord a unes noves eleccions en el termini de sis mesos i, a la llarga, a una crisi constitucional de conseqüències incertes si el blocatge persistís. No es pot descartar, en aquest context, una nova suspensió de l’autonomia decidida des de Londres, com ja ha passat en diverses ocasions.

3. El bloc unionista continua sent més gran que el nacionalista irlandès

El DUP continua sentint-se fort atès que, malgrat que el Sinn Féin ha estat la força més votada, el bloc unionista britànic encara és majoritari, tant en nombre de vots com d’escons. Als 25 seients del DUP cal sumar els 9 del Partit Unionista de l’Ulster (UUP), un que ha guanyat la Veu Tradicionalista Unionista (TUV) i dos de candidats independents unionistes. Són 37 escons que representen al voltant del 43% dels vots. Mentre, els partits nacionalistes irlandesos han aconseguit 35 escons (27 del Sinn Féin i 8 del Partit Socialdemòcrata i Laborista, SDLP) que representen vora el 38% dels vots.

Els 18 escons restants són per a dos partits que no estan registrats oficialment ni com a unionistes britànics ni com a nacionalistes irlandesos: el Partit de l’Aliança (liberal, 17 escons) i People Before Profit (anticapitalista, un escó). Representen una mica menys del 15% dels vots.

4. La majoria favorable a romandre al Regne Unit és més petita que fa anys, però és majoria al capdavall

Les enquestes que es publiquen periòdicament coincideixen en dues observacions. Una, que la preferència general de la població nord-irlandesa continua sent la de romandre dins del Regne Unit. I dues, que l’avantatge dels unionistes britànics sobre els nacionalistes irlandesos és més petit que no pas fa deu anys.

Un dels estudis de referència sobre les preferències de la població nord-irlandesa és el Northern Ireland Life & Times (NILT) de les universitats de l’Ulster i Queen’s Belfast que es publica anualment des de 1998. A la més recent (2020), el 26% dels enquestats van mostrar-se favorables a la reunificació amb Irlanda, el 7% a una Irlanda del Nord constituïda com a estat independent, i el 55% a continuar al Regne Unit. Fa una dècada, la reunificació es movia entre el 15% i el 20%. Aquesta opció, per tant, ha crescut, però de manera insuficient per a acostar-se a les xifres dels que volen que Irlanda del Nord continuï sent britànica.

Un altre estudi més recent, publicat per la Universitat de Liverpool aquest març de 2022, mostra que els partidaris de la reunificació amb Irlanda se situen al voltant del 30%. Dos de cada tres nacionalistes irlandesos diuen que hi votarien a favor, però entre els unionistes britànics l’oposició és massiva, de més del 80%.

Quan les enquestes demanen directament sobre una resposta binària de “sí” o “no” a la reunificació en l’escenari d’un referèndum, sembla que les distàncies es redueixen lleugerament, sobretot des de la victòria dels partidaris del Brexit al referèndum de 2016. La majoria d’enquestes atorguen al “no” a la reunificació un avantatge d’entre 10 i 30 punts, però és cert que puntualment les diferències són menors i en algun cas, fins i tot, s’ha arribat a detectar un avantatge per als favorables a la reunificació.

5. El Sinn Féin té bones perspectives al sud de la frontera

Perquè es pugui parlar de qualsevol escenari de reunificació cal comptar, evidentment, amb un altre actor clau: la República d’Irlanda. Els principals partits irlandesos estan a favor de la unitat, però el Sinn Féin és, de molt, qui més hi insisteix i en fa bandera. L’actitud del Fine Gael és força més tèbia, amb el Fianna Fáil i els Laboristes entre mig.

Continuant amb les enquestes, el Sinn Féin les encapçala per a les properes legislatives irlandeses. Aquestes eleccions no s’han de convocar, en teoria, fins al febrer de 2025, però no es pot descartar un avançament si hi hagués una crisi de govern en la coalició actual formada per tres partits (cap d’ells és el Sinn Féin). Una victòria àmplia del Sinn Féin podria conduir a un escenari històric: els republicans liderant alhora els dos governs a banda i banda de la frontera irlandesa. En aquest cas, podria donar-se que un govern irlandès del Sinn Féin volgués posar l’inici d’un camí (llarg) cap a la reunificació sobre la taula, com ja propugnava a les eleccions de 2020, en què es va erigir en el partit més votat a la República, però no va poder formar govern. Una idea que el Sinn Féin porta al seu programa electoral és que el govern irlandès convoqui una Assemblea de Ciutadans de tota l’illa per a “parlar sobre el nostre futur constitucional”, com a exercici previ, o preparatiu, de qualsevol votació sobre la unitat.

6. El referèndum sobre la unitat no és a prop

Però, al final, la qüestió de la votació sobre la unitat irlandesa roman a les mans del gabinet del Regne Unit i, més concretament, del secretari d’Estat britànic per a Irlanda del Nord, per més que el Sinn Féin hi pugui mirar d’exercir pressió i influència. Els Acords de Divendres Sant (1998), efectivament, preveuen la possibilitat que algun dia es convoqui un referèndum de reunificació. L’actual secretari d’Estat per a Irlanda del Nord, Brandon Lewis, ha descartat del tot que l’actual victòria del Sinn Féin pugui anar seguida d’un referèndum, que hauria d’ordenar el secretari d’Estat “si en qualsevol moment li sembla probable que una majoria dels votants expressaria la voluntat que Irlanda del Nord deixés de formar part del Regne Unit i formar part d’una Irlanda unida”. Així es recull en els Acords de Divendres Sant. I, com es veu, la decisió és discrecional.

La qüestió de la unitat d’Irlanda no ha estat un dels temes destacats de la campanya, ni tan sols per part dels candidats del Sinn Féin. De fet, qui més n’ha parlat han estat els candidats del DUP, per a fer-lo servir d’espantall. El Sinn Féin és conscient que el suport popular a la reunificació encara és insuficient per a guanyar un referèndum. I l’experiència d’Escòcia el 2014 també pesa: el partit republicà s’ha autoimposat moderació, malgrat que les seves bases puguin pressionar per a accelerar els tempos.

És clar que una crisi constitucional a Irlanda del Nord o l’arribada del Sinn Féin al govern de la República podrien conduir a nous debats en què es plantegessin canvis en l’statu quo. No pocs analistes opinen que, precisament per la vaguetat dels termes en què està redactada la qüestió del referèndum als Acords, en última instància la convocatòria de la votació només podria fer-se a través d’un pacte entre Londres, Dublín i Belfast. Però, de nou, hi ha línies vermelles. Una, no alienar els nord-irlandesos unionistes —i hores d’ara, ningú té clar com fer-ho. Una altra —una de les més importants— no fer cap pas en fals que pugui conduir a un retorn de la violència.