News

L'anàlisi de dos analistes kurds, des de Catalunya, del referèndum del Kurdistan

Amina Hussein i Massoud Sharifi.
Amina Hussein i Massoud Sharifi.
Aquest dilluns se celebra, malgrat l’oposició externa en contra, el referèndum al Kurdistan de l'Iraq. La consulta, impulsada pel govern autònom kurd (KRG) amb el suport del Partit Democràtic del Kurdistan –sobiranista conservador- i per la Unió Patriòtica del Kurdistan –sobiranista progressista-, les dues forces majoritàries lligades al lideratge fort dels clans Barzani i Talabani, respectivament, té l'oposició exterior de Turquia, els EUA i l'Iran i la interna, dins el propi KRG –acrònim amb la que és coneguda la regió autònoma kurda dins l'Iraq des del 1991-, de l'oposició islamista i socialdemòcrata al parlament d’Erbil. Nationalia en parla amb dues veus kurdes expertes residents a Catalunya: Amina Hussein, traductora i periodista, i Massoud Sharifi, sociòleg. 


Per Hussein, el referèndum compta "en aquesta ocasió d'unes garanties importants. La conjunció de la voluntat de la gent, amplíssima, amb el suport inestimable del govern i dels principals partits, quelcom que no es donava el 2005". Aquell any, les entitats de la societat civil del Kurdistan iraquià ja van celebrar un referèndum que, tot i un resultat amplíssim pel "sí" de més del 95%, no va tenir conseqüències atès que no hi havia participació governamental. Malgrat les amenaces de l'executiu d'Erdogan, tradicional aliat del govern de Massud Barzani, pel que fa a la realització de la votació, Hussein és prudent i no veu probable "cap tipus d'intervenció militar d'Ankara a territori kurdoiraquià".

Tot i el suport popular majoritari de la població kurda del KRG a la consulta per la secessió les excepcions hi són: «Sobretot pel que fa a una oposició –formada pel Grup Islàmic del Kurdistan, islamista, i el partit Gorran, socialdemòcrata, escindit de la UPK de Talabani el 2009- que amb l'excusa de que la possibilitat de que es realitzi fora de les fronteres del KRG podria donar lloc a enfrontaments amb Bagdad o les milícies xiïtes va boicotar la sessió del Parlament on es decidia". Val a dir que la sessió plenària del Parlament del KRG a Erbil era la primera que se celebrava després de dos anys. El partit Gorran, molt lligat als interessos de Teheran, és extremadament beligerant amb els interessos de Barzani i amb el bipartidisme de facto kurdoiraquià, que acusa de corrupte.

Pel que fa a diversitat interna etnoidentitària i religiosa dins el Kurdistan de l'Iraq i a com les distintes comunitats viuen la celebració del referèndum, la periodista i traductora, nascuda a Rojava, opina que "la diversitat d'opcions és important, trencant en blocs les diferents comunitats". Així, resalta que "hi ha notícies que prop de 10.000 famílies iazidites retornen a la zona de Sinjar i a altres àrees sota sobirania kurdoiraquiana. Aquestes comunitats han anunciat majoritàriament que no participaran al referèndum". Pel que fa als cristians assiriocaldeus "la fragmentació és encara major –manté- tot i que recentment s'ha pogut veure a Duhok un acte proreferèndum amb Barzani i líders de la jerarquia de les esglésies cristianes de la regió". 

La gestió del factor multiètnic del Kurdistan iraquià és una de les preocupacions de Sharifi, tot i que valora "de forma prou positiva la gestió que s'ha donat fins ara", tot i recordar que un dels punts més forts de fricció és la ciutat de Kirkuk, que la minoria turcmana, representada pel Front Turcman Iraquià, considera un territori no kurd, i que el panturquisme que els governs d'Erdogan ha promogut, vindica com a propi.

El sociòleg kurd, oriünd de Rojhelat, el Kurdistan iranià, i format a l'EHEES de Paris, valora, respecte l'oposició de l'eix Washington-Londres a la consecució del referèndum de dilluns que un dels principals problemes és la por que nord-americans i britànics tenen a un "cinturó xiita, a que  la influència de Teheran es perllongui fins a la sortida mediterrània dels ports libanesos i del nord de Síria". Per Sharifi, "Londres podria tenir una prevenció especial a aquesta situació futurible, donat els seus interessos a la regió des dels acords de Sykes-Picot" i recorda que "molts ho obliden però Barzani i Talabani vénen d'estar sota la influència de la URSS; mai han estat del tot ben vistos pels EUA i aliats". 

Ambdós especialistes romanen prudents respecte les possibilitats d'èxit del referèndum. L'ombra del possible bloqueig econòmic turc i la influència iraniana, on sembla que es dóna una cursa entre diversos actors polítics kurdoiraquians per ser objecte del favor persa, són molt presents.