1. Home
    2.  
  2. In brief
  3. Human rights, Language and culture, Politics and institutions, Civil society and social movements

In brief

Les dones d’origen amazic a Catalunya reclamen que es valori i reconegui el seu bagatge social, cultural i polític

El CIEMEN recull interessos, demandes i necessitats de les catalanoamazigues en el primer estudi amb treball de camp fet exclusivament amb elles al país

 
Les dones d’origen amazic participants en un estudi del CIEMEN han apuntat a la necessitat que socialment es valori i reconegui el seu bagatge social, cultural i polític i es promoguin espais de coneixement mutu. El diagnòstic, el primer amb treball de camp fet mai a Catalunya centrat exclusivament en les dones d’origen amazic que viuen al país, es titula “Sempre he sentit forces que em diuen com he de ser”, està publicat dins de la Col·lecció Drets Col·lectius de Nationalia i és fruit de dinou entrevistes a dones amazigues de Girona, Tortosa, Cornellà de Llobregat, Sabadell, Vic, Granollers i Lleida, amb orígens familiars al Rif, l’Alt Atles, Sus i Asàmmer (Marroc).

L’objectiu del treball ha estat conèixer les vivències d’aquestes dones i comprendre la naturalesa de les seves experiències, situant-les en el seu context social, polític i econòmic, per a identificar-ne necessitats i demandes. L’equip de treball ha estat format forma per la sociòloga, professora i cooperativista Özgür Güneş Öztürk, la biòloga i professora de secundària Istar Montull i la biòloga i tècnica de projectes de Cooperació i Educació per la Justícia Global Elena Ferreiro. Segons Öztürk, calia “escoltar els principals elements de la identitat segons les dones” perquè “és rellevant entendre com els expliquen i com els viuen elles en un món en què imaginar-explicar-construir la identitat nacional és un espai que majoritàriament pertany als homes”.

Les dones han identificat obstacles com “la segregació urbana, la discriminació religiosa, la instrumentalització de la diferència, la manca de referents, entre altres. Volen tenir espais propis en què puguin decidir per elles mateixes”, explica la sociòloga.

El diagnòstic també ha abordat qüestions de context com l’“eternitat” de la seva transició migratòria, la seva amaziguitat, els mecanismes de control social sobre les seves vides i els conflictes identitaris que sorgeixen a partir del fet de viure entre dos codis.