Opinion
Kurdistan, un pas endavant
La democràcia -i el seu enfortiment i aprofundiment en totes les seves dimensions- és la gran oportunitat dels moviments socials en general, i dels nacionals en particular. Aquesta màxima, assumida fa temps en la teoria, s'està demostrant efectiva, a la pràctica, amb les estratègies de diferents moviments nacionals, com per exemple el kurd.
El passat cap de setmana a la capital del Kurdistan de Turquia, Amed (Diyarbakir en turc), s'ha celebrat un seminari, amb presència del CIEMEN, dedicat exclusivament a presentar i valorar l'estratègia del moviment kurd envers la possible descentralització politicoadministrativa que vol emprendre l'Estat turc, pressionat per les institucions europees com a condició sine qua non per tenir opcions d'ingrés. En aquest context, el moviment kurd, a través del Partit de la Pau i la Demcoràcia (Baris Ve Demokrasi Partisi, BDP), que institucionalment el representa, treballa per aconseguir una autonomia que abraci el territori de llengua i cultura kurda, a l'estil del model implantat a l'Estat espanyol fa 30 anys, però amb una diferencia substancial: l'aposta per una organització social i política a partir dels municipis, posant la participació popular com a eix central de la seva política. Així, sense renunciar formalment a la independència i la reunificació del poble kurd - recordem, repartit en quatre estats i una forta diàspora arreu-, el model socialdemòcrata europeu -i específicament el model d'organització polític català, pel que ha comportat de recuperació de la llengua i les institucions pròpies- és el camí que el BDP considera que cal seguir al Kurdistan.
A banda del contingut, cal parlar del continent: el seminari d'Amed estava obert a entitats i organitzacions socials, col·legis professionals, periodistes, professionals autònoms i fins i tot partits de l'esquerra turca. Al llarg de dos dies, s'hi han debatut ponències en els àmbits econòmic, social, ecològic, cultural, judicial, internacional, de dones, joves i d'organització de relacions internes dins l'Estat turc. Dos dies intensos de debat organitzat i ben estructurat, un exemple pràctic de governança democràtica per construir política pública, transparent i participativa, que expliquen per què el moviment kurd és, de bon tros, la referència teòrica i pràctica de tots els moviments nacionals actuals.
Contingut i continent, dues grans lliçons extretes d'aquest seminari organitzat pel moviment kurd, que refermen la idea que a més democràcia, més oportunitat per les reivindicacions nacionals, i fan del titular d'aquest article quelcom més que un rodolí fàcil.