Més de 230 pobles indígenes del Brasil s'han vist representats aquests dies en una acampada de protesta que s'ha fet a Brasília per instar el govern brasiler a respectar els seus drets. Més de 700 indígenes vinguts primordialment de l'Amazònia protesten contra la destrucció dels seus hàbitats a causa de la construcció d'infraestructures, preses i biocombustibles. En el manifest final, els indígenes asseguren que "davant del projecte de mort de l'ofensiva dels interessos de l'agronegoci, el latifundi, els consorcis empresarials, les multinacionals i altres poders econòmics i polítics sobre les nostre terres, proclamem la nostra determinació de defensar els nostres drets, si és precís amb la vida mateixa". I acaben afirmant que no poden admetre "continuar sent víctimes del model neoliberal i de desenvolupament depredador que impera al món". L'acampada Terra Livre es porta duent a terme des de fa 8 anys i serveix, a més de visibilitzar les problemàtiques indígenes a la capital brasilera, per debatre i posar en comú propostes de defensa que afecten totes les comunitats.

Brasil davant l'OEA

La qüestió dels pobles indígenes del Brasil està en ple debat, d'ençà que l'1 d'abril la Comissió Interamericana pels Drets Humans (CIDH, organisme de l'Organització dels Estats Americans) va emetre una mesura cautelar on demanava al govern brasiler de Dilma Rousseff que aturés el megaprojecte de la presa hidroelèctrica de Belo Monte, fins a arribar a un acord amb les comunitats indígenes. La resposta de Rousseff va ser la d'abandonar la CIDH a partir de l'any vinent i anul·lar la contribució anual de 800.000 dòlars per a l'organisme.

La presa de Belo Monte, situada al riu Xingú (afluent de l'Amazones), és el major projecte hidroelèctric que està construint actualment el govern brasiler i representarà la inundació de 500 km2 de terres agrícoles i forestals, moltes d'elles habitades pel poble Juruna. Des del començament del projecte, l'any 1975, les protestes són constants per part de la població i la solidaritat internacional.

El problema de l'etanol

Un altre dels problemes que afecta les poblacions indígenes del Brasil és l'especialització en la plantació de canya de sucre per produir etanol, principalment introduïda per l'empresa Cosan, marca de la multinacional Shell al Brasil. Aquest és també un dels punts estratègics del govern brasiler en el fort creixement de l'economia que està duent a terme. Principalment això afecta el poble guaraní i les seves terres, on estan sent expulsats per les plantacions de canya, però també amb el conflicte de la soja, on líders indígenes han estat assassinats a mans de pistolers contractats pels terratinents.