Jebel Marra és un dels llocs més emblemàtics del Darfur. Fa uns anys aquesta serralada volcànica era destí freqüent de viatges de noces, excursions d'escoles i escapades familiars. Comparat amb el paisatge desèrtic de la resta de la regió, Jebel Marra és una font d'aigua, amb terra fèrtil on creixen tarongers i altres arbres. Però des de que el conflicte al Darfur va esclatar el 2003, ha estat motiu de disputa permanent entre grups armats i forces governamentals.

És un punt estratègic. El Darfur no té recursos naturals, i l'aigua i els aliments són escassos. Jebel Marra era una font de vida. Ja no ho és. L'accés de l'ajuda humanitària ha estat difícil durant els últims anys, en alguns períodes la comunitat internacional no hi ha pogut accedir, com tampoc ho han pogut fer els cascos blaus de la Missió de pau de les Nacions Unides i la Unió Africana al Darfur, la UNAMID (en les seves sigles en anglès).

Ara l'exèrcit sudanès i els rebels es divideixen el control de la serralada. Algunes poblacions, com Jawa, van ser atacades fa uns nou mesos. Ara només hi queden botigues saquejades, munició escampada per tot arreu, l'escola i la clínica estan tancades i la poca gent que queda, hi viu atemorida.

Un altre escenari és Fanga Suk, una àrea controlada per una aliança de grups rebels, concretament les faccions Minni Minawi i Abdul Wahid de l'Exèrcit d'Alliberament Sudanès (conegut com SLA) i Moviment d'Alliberació i Justícia (LJM). És un fenomen nou, fins fa poc aquestes faccions estaven enfrontades entre elles i el grup Minni Minawi havia firmat al 2006 l'únic acord de pau amb el Govern.

Aquest acord, l'únic que s'havia aconseguit a la regió, es va suspendre al desembre passat. El líder Minni Minawi es va desplaçar a Juba, capital del nou estat del Sudan del Sud, i el Govern va reaccionar atacant les zones que aquest controlava, forçant milers de persones a deixar les seves cases i buscar refugi en llocs més segurs, la majoria en camps de desplaçats. D'aquesta manera es van sumar als més de dos milions d'habitants que des del 2003 han fugit també de les seves llars.

Aquests camps formen part del paisatge habitual de la regió. Tot i que per alguns desplaçats, més que una solució temporal, sembla ja un destí definitiu on han passat els últims vuit anys de la seva vida, les condicions no són ni de lluny les més idònies. Els serveis bàsics, com l'educació i la sanitat, així com la provisió d'aigua i menjar, sovint recauen a mans de les organitzacions humanitàries. A més, les oportunitats laborals són escasses. Però tot i els inconvenients, se senten més segurs que als pobles d'origen.

Mentre a Doha (Qatar), mediadors internacionals intenten arribar a un acord de pau entre el Govern i alguns grups armats, sobre el terreny els bombardejos i els atacs continuen, causant múltiples destrosses a poblacions innocents.

I Jebel Marra segueix sent un dels punts més calents on, de moment, el que abans era una terra paradisíaca, ara està sembrada de pólvora.

Guiomar Pau Solé - UNAMID

Més informació:

• Missió de l'ONU i la Unió Africana al Darfur: UNAMID.
• BBC: Q&A: Sudan's Darfur conflict.
• Jebel Marra a la Wikipedia.