El governador de l'estat mexicà Jalisco, Emilio González Márquez, ha tornat a vetar les reformes que va fer el Congrés sobre la Llei sobre els Drets i Desenvolupament dels Pobles i Comunitats Indígenes de Jalisco. Els legisladors van modificar quatre articles de la llei, ja que pretenien incorporar els conceptes de localitat indígena, llocs sagrats naturals, centres cerimoniosos físics i centres cerimoniosos immaterials. La Comissió d'Assumptes Indígenes va explicar que els canvis eren importants per "donar credibilitat i seguretat als pobles indígenes de Jalisco, els quals s'han vist perjudicats per no ser incorporats en programes d'ajuda governamental, ja que la llei actual omet assenyalar de manera exclusiva les localitats indígenes de Jalisco". Les raons d'Emilo González al vet són que el poder legislatiu no va notificar al governador les discussions que s'estaven duent a terme.

Protestes indígenes

Des que es va aprovar la llei indígena de Jalisco, l'abril de 2007, les protestes de les comunitats indígenes a les quals havien de beneficiar no s'han aturat. De fet, des de 1995 -quan es van iniciar les converses per aprovar una llei indígena-, les diverses comunitats de l'estat de Jalisco (especialment el poble nahua, coca i wixaritari) s'hi han posicionat en contra, demanant que es reconeguin les comunitats com subjectes de dret, que se'ls reconegui el seu dret a l'autonomia i el lliure accés, ús i utilització dels recursos naturals existents en el seu territori. Els pobles indígenes denunciaven que la llei era "una maniobra que violava certs drets guanyats (ja que no van ser consultats en el marc del conveni 169 de l'Organització Internacional del Treball) i que vulnerava la legislació agrària".

Acords de San Andrés

De fet, els indígenes, des dels inicis del debat de la llei, van apostar per seguir els Acords de San Andrés, nom amb el qual es coneixen els documents que van signar el govern mexicà i l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional (EZLN, per les seves sigles en castellà) el 16 de febrer de 1996, després de l'aixecament zapatista de 1994. Els acords es comprometien a modificar la Constitució mexicana per tal d'atorgar drets, incloent l'autonomia als pobles indígenes de Mèxic i atendre les demandes de justícia i igualtat per les comunitats indígenes.