El 4 de març va ser detingut a l'aeroport de Viena el general serbi que va servir en l'exèrcit bosnià, Jovan Divjak, sota una ordre d'arrest internacional dictat per les autoritats sèrbies per crims de guerra durant el setge a Sarajevo l'any 1992. Belgrad acusa a Divjak (juntament amb 19 militars més) de l'assassinat de 42 soldats iugoslaus el 3 de maig de 1992, quan milícies bosnianes van disparar contra un comboi militar al carrer Dobrovoljaka, després que ambdues parts haguessin pactat el seu trànsit amb la garantia que no se'ls atacaria.

Divjak, que va ser posat en llibertat quatre dies més tard sota una fiança de 500.000 euros i a l'espera de la seva possible extradició a Sèrbia, sempre ha negat la seva participació en els fets del carrer Dobrovoljaka. De fet, el general explica que en cap moment (ni ell ni cap altre rang superior) va donar l'ordre d'atacar el comboi i que va ser un atac espontani de les milícies bosnianes i que s'ha d'entendre en el context que un dia abans comencés el bombardeig massiu contra la ciutat de Sarajevo per part de les tropes sèrbies. Divjak afirma que en tot moment ell va intentar aturar l'atac i creu que si no fos per ell i pels altres comandaments militars haurien mort molts més combatents serbis.

Onada de solidaritat

Després de la seva detenció una onada de solidaritat es va desfermar a favor del militar bosnià, que a Bòsnia és considerat com un autèntic heroi de guerra. 5.000 persones van demanar el seu alliberament a Sarajevo, mentre que vàries organitzacions, ONG o associacions arreu del món han demanat que no se l'extraditi i que no se'l jutgi. Entre d'altres, trobem els comunicats de la xarxa d'anàlisi Observatori dels Balcans, el Centre d'Estratègies per la integració europea o l'ONG amb seu a Sarajevo Oneworld Southeast Europe que ha declarat que Divjak "mereix la defensa del poble, ja que a diferència d'altres ha demostrat ser un ésser humà i no un abusador".

Un serbi al capdavant de la defensa de Sarajevo

Divjak, de 73 anys, va néixer a Belgrad i va començar com a militar dins de l'Exèrcit Popular Iugoslau, tot i que més endavant va passar a formar part de l'exèrcit de Bòsnia i Hercegovina. Durant el setge a Sarajevo l'any 1992 va ser nomenat comandant de la Defensa Territorial de Bòsnia i Hercegovina (càrrec més alt ocupat per una persona d'origen serbi) i va supervisar la defensa de la ciutat durant el setge. Des de la fi de la guerra Divjak ha estat molt crític amb els pactes de pau signats i ha defensat sempre una conciliació de caràcter multiètnic. En una entrevista feta per la televisió del Maresme l'any 2008, Divjak va declarar: "És evident que l'acord de pau signat a París el desembre de 1995 va posar fi a l'agressió contra Bòsnia i Hercegovina, però l'entrada en vigor d'una constitució de Bòsnia i Hercegovina imposada ha establert una estructura estatal i unes relacions entre els pobles que durant un llarg període, fins i tot dècades, no afavoriran la instauració de relacions de tolerància, confiança i reconciliació".