Milers de persones van participar dissabte en l'última marxa al municipi nord-irlandès de Derry en record a les víctimes del Diumenge Sagnant (Bloody Sunday, en anglès), quan 13 civils van morir a causa dels trets indiscriminats dels soldats britànics contra una manifestació pacífica a favor dels drets civils. Un dels ferits durant la massacre va acabar morint dies després, elevant a 14 la xifra de víctimes mortals. La publicació de l'Informe Saville el 15 de juny del 2010, que va determinar que els morts i els ferits eren 'innocents', així com la posterior disculpa pública del primer ministre britànic, David Cameron, ha fet que els familiars hagin decidit d'abandonar la via de l'agitació popular i hagin decidit emprendre la via judicial per a processar els soldats i/o els responsables polítics de la matança.

En tant que l'informe determina que les víctimes eren innocents, els familiars creuen del tot lògic que la justícia britànica "jutgi els responsables dels assassinats", en paraules de l'advocat Peter Madden, que representa els familiars de 10 de les 14 víctimes mortals. Fins llavors, la versió oficial del govern britànic sostenia que els culpables de les morts havien estat els organitzadors de la marxa, no pas els militars. "La gran mentida ha quedat al descobert", sentencià el Sinn Féin.

El propi primer ministre, el conservador Cameron, digué durant la presentació de l'informe en seu parlamentària: "Les conclusions són absolutament clares. No hi ha cap dubte ni res equívoc. No hi ha ambigüitats. Allò que va passar al Diumenge Sagnant fou injustificat i injustificable. Alguns membres de les nostres forces armades van actuar malament i, en nom del govern -de fet, en nom del país-, demano perdó."

Una comissió presidida pel jutge Mark Saville va investigar durant 12 anys i sobre la base de 2.500 testimonis els fets del diumenge 30 de gener de 1972, quan paracaigudistes de l'exèrcit britànic van matar a 13 catòlics desarmats i van ferir-ne 14 més -un dels quals va acabar morint posteriorment.

Després d'emprendre la via judicial, i en comptes de la marxa, els familiars estan considerant la possibilitat de celebrar de cara a l'any vinent -quan se celebrarà el 40è. aniversari de la massacre- una trobada al monument del Diumenge Sagnant, una missa, un cap de setmana pro-drets humans o una conferència anual a l'entorn dels fets.

Més informació:

• Nationalia: El Govern del Regne Unit demana perdó pel 'bloody sunday' / Bloody Sunday: 36 anys després, un escenari de pau
• Pàgina especial de la BBC
• Mapa interactiu del Diumenge Sagnant elaborat per The Guardian
• The Irish Times:Tens of thousands march in Derry to honour Bloody Sunday victims