Després de la publicació de l'últim comunicat d'ETA, que anuncia "l'alto el foc permanent, general i verificable internacionalment", estem llegint i escoltant comentaris de tots colors i continguts. La gran majoria d'aquests comentaris veuen positivament el nou pas que ETA està donant per a deixar el camp lliure a les actuacions polítiques. A la vegada, gairebé tothom s'expressa en el sentit que encara no és el pas definitiu esperat, el de l'abandó de les armes. Aquestes coincidències es perden a l'hora de valorar les conseqüències i les intencions sobre el que el text del comunicat d'ETA diu o no diu o deixa entendre. Tenim la sensació que el comunicat no ha servit per a deixar de donar voltes entorn a si ETA vol o no realment i incondicionalment la pau. I, en conseqüència, observem que molts, almenys una bona part dels interlocutors que busca ETA, no mouen fitxa. En tot cas, sembla que aquests interlocutors continuïn preferint repetir el discurs de sempre, el de les portes ben tancades, i que allò de millor que poden fer és mantenir-se ferms i malfiar-se del que ETA diu. O sigui, malgrat el nou comunicat d'ETA, les posicions d'aquests interlocutors no varien gens. Més aviat les manifesten en actitud d'alerta, no fos cas que ETA aprofités l'avinentesa de la certa laxitud que pot provocar el seu comunicat per a repetir el mateix de sempre: matar de nou.

De moment, s'han multiplicat les detencions a presumptes membres d'ETA i, en definitiva, les declaracions de la majoria de partits espanyols han demostrat la seva decisió de fer el possible perquè tot segueixi igual. Sense que ningú amb poder allargui la mà per tal que ETA arribi a fer cim. Estem com estàvem. Fins quan tants patiments i tantes frustracions a totes bandes? No seria millor cercar respostes conciliadores que obrin alguna escletxa per a empènyer uns i altres, enemics d'avui, per a construir un altre futur en bé del conjunt de la societat, el futur plenament democràtic que els defensors dels drets dels pobles desitgem? O és que no es juga en aquest futur el pervindre de la convivència democràtica entre totes les parts en litigi?

Davant d'aquesta situació, de comunicats i contracomunicats, què podem fer entitats com el CIEMEN que sempre hem advocat per la mediació? Certament no quedar-nos quiets tot elucubrant qui té més o menys raó, sinó mobilitzar-nos, ja des de la tribuna de Nationalia, per a trobar camins de reconciliació. Construint,, allà on sigui necessari, ponts del diàleg sobre coses contingents, no sobre el futur de tothom que és innegociable. No es tracta de cedir ni de cercar concessions sinó de d'obrir noves vies per a poder exercir, realment, el dret de cada poble, en aquest cas també del poble basc, a la pròpia emancipació.

Les garanties que la mediació ha d'oferir per a aconseguir aquests objectius no s'emparen en les armes sinó en la voluntat de tots els implicats a desenvolupar la cultura democràtica. Pensant que a causa de les mancances d'aquesta cultura persisteixen moltes formes de violència, fins i tot en les files dels garants de l'ordre establert, que s'intenten justificar amb lleis o disposicions que més que obrir esperances posen més claus a les portes tancades.

Des del CIEMEN i Nationalia advoquem perquè tothom mogui fitxa. Ningú no hi té res a perdre, si tothom es posa al servei del que ens demana i ens exigeix la realització dels drets humans individuals i col·lectius. ETA ens posa davant d'una nova oportunitat. Fóra greu no saber-la aprofitar: ETA, per més que expliciti quins són els seus objectius polítics, deixa en mans dels polítics les decisions que calgui prendre, en sintonia amb la societat basca. Alguns polítics ja parlen en aquesta direcció. Perquè d'altres ho refusen? Si continuem així, anirà mancant la corda que necessita ETA per a arribar al cim, per a desaparèixer. I, de nou, tindrem l'ai al cor. No els hauria de caure la cara de vergonya aquells que s'encasten a ser tan irresponsables? Fa més de quaranta anys que es va condemnant ETA. ETA no ha mort, ni les armes i policies l'han vençuda. Hi ha altres possibilitats per a fer triomfar la vida.