L'alto el foc "permanent i de caràcter general, que pot ser verificat per la comunitat internacional" declarat ahir per l'organització armada basca ETA és vist com un pas "valent, de caràcter històric i determinant per a impulsar una nova fase política", segons que van expressar els dirigents de l'esquerra independentista basca il·legalitzada Txelui Moreno, Miren Legorburu, Marian Beitialarrangoitia i Rufi Etxeberria. Tots ells consideren que l'anunci "obre de forma clara l'oportunitat d'avançar de forma irreversible capa un marc de pau i solucions democràtiques", malgrat la tebiesa amb què va ser rebut per part dels governs espanyol, basc i navarrès.

L'esquerra independentista basca creu que la decisió d'ETA "aprofundeix plenament en l'aposta per un procés democràtic, creant les condicions necessàries per a una inaplaçable normalització política com a avantsala d'un procés de diàleg i negociació integral entre totes les forces polítiques basques". Des del seu punt de vista, doncs, l'anunci "respon satisfactòriament tant a la demanda de la comunitat internacional com a la que importants sectors de la societat basca van realitzar a Gernika".

Els portaveus independentistes, així mateix, també van instar al Govern espanyol, al PSOE i al conjunt de la classe política i sindical a actuar de "forma responsable i amb l'alçada de mires que la comunitat internacional i la societat basca demanden", més enllà de les "sinergies clàssiques de cada opció política", perquè "es comenci a construir l'escenari que la majoria de la societat basca, i fins i tot de l'espanyola, desitgen".

Eusko Alkartasuna (EA), que durant l'últim any havia intensificat les negociacions amb l'esquerra independentista basca per convèncer-la de la inutilitat de la lluita armada, també creu fermament que és "una oportunitat única que no s'ha de desaprofitar" per tal de "poder tancar el cicle de la violència a Euskal Herria".

El sindicat independentista LAB també afirma que la declaració situa ETA "de manera inequívoca en els paràmetres de la Declaració de Brussel·les i de l'Acord de Gernika (pdf)", fet que "ens situa definitivament davant d'un escenari on és possible i necessari abordar els acords polítics que necessita Euskal Herria".

L'organització pacifista Lokarri, al seu torn, ressalta que "el comunicat és positiu", perquè "ETA accepta que la solució només vindrà per la via del diàleg i la negociació, i perquè el protagonisme correspon als partits polítics i al conjunt de la ciutadania".

El PNB i Aralar, escèptics
La formació majoritària del nacionalisme basc, el PNB, va optar per desmarcar-se del sentiment d'eufòria expressat per la resta de formacions i va afirmar que "l'únic esforç que ha de fer ETA és el de desaparèixer". El president del partit, Iñigo Urkullu, ironitzà tant sobre la Declaració de Brussel·les com sobre l'Acord de Gernika, dient que "ETA no s'ha de perdre en el camí entre Brussel·les i Gernika, sinó que ha de respondre amb claredat a la societat basca, que el que desitja és conèixer el comunicat de la seva fi."

Els màxims dirigents d'Aralar, Patxi Zabaleta i Jon Abril, tampoc no es van mostrar tant eufòrics com l'esquerra abertzale, EA, LAB o Lokarri. Tot i considerar com a "important" el comunicat, creuen que "ha de ser el començament del compliment de l'Acord de Gernika". Des del seu punt de vista, "ETA ha d'acceptar i acatar l'Acord de Gernika en els seus propis i estrictes termes, inclosa l'unilateralitat. Si bé en el comunicat s'hi menciona l'acord, no s'afirma de manera categòrica que s'accepti íntegrament".

"Aprofitar l'oportunitat"
L'advocat sud-africà Brian Currin, impulsor de la Declaració de Brussel·les, considerà, a títol individual, que el comunicat és "positiu" i que el terme "general" que ETA aplica a l'alto el foc implica que no posa cap condició al govern espanyol. El Sinn Féin irlandès, al seu torn, també va saludar efusivament el nou comunicat i va instar el govern espanyol "a aprofitar l'oportunitat".

Negociació i eleccions
Tot i la reacció oficial, tèbia, del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero és conscient que la fi d'ETA és probablement l'última carta que li queda per jugar si vol arribar a les eleccions del 2012 amb algun mèrit per exhibir al conjunt de la ciutadania i mirar de remuntar unes enquestes que, ara, tan sols difereixen en atorgar la victòria al PP per majoria absoluta o per majoria simple. Per tant, l'esquerra independentista basca confia en què la negociació acabarà arribant i que la sortida serà més o menys satisfactòria per a ambdues parts. ETA tampoc té crèdit per a fer marxa enrere.

En un altre ordre de prioritats quedaran les eleccions municipals del maig d'enguany. L'esquerra independentista basca creu que el comunicat d'ETA és suficient com perquè l'Estat espanyol permeti que les llistes abertzales concorrin als comicis, mentre que el govern espanyol calcula que la legalització li podria causar més estralls que no pas beneficis.

Més informació:

• Seguiment a Nationalia: ETA declara el seu primer alto el foc "verificable per la comunitat internacional", El País Basc, esperançat davant el nou cicle que s'hi obrirà ben aviat, Crida internacional pel final de la violència al País Basc i L'esquerra abertzale fa una crida a l'inici d'un procés democràtic en absència de violència.