News

Un informe situa les minories entre les principals víctimes dels abusos a Somàlia

Minority Rights Group alerta que la violència i el desplaçament forçat afecta especialment a les minories bantu, benadiri, gaboye i la comunitat cristiana d'aquest país africà. La situació és igualment greu a Puntlàndia i, en menor mesura, a Somàliland, les dues repúbliques no reconegudes de la banya d'Àfrica.

Somàlia és avui dia un dels majors exponents d'això que habitualment es coneix com a Estat fallit. Els enfrontaments entre les forces governamentals i les milícies islamistes, que controlen part del territori, han condemnat més d'un milió de persones -entorn el 10% de la població- a abandonar les seves llars. L'òrgan de les Nacions Unides per als refugiats, ACNUR, creu que vora 3'6 milions de persones necessiten ajuda humanitària, i alerta d'una crisi humanitària “pitjor que la del Darfur”, recull AlertNet.

Enmig d'aquest panorama, les minories ètniques, culturals i religioses, que conformen una tercera part del total de la població, sovint s'enduen la pitjor part. Aquesta és la conclusió enunciada per Minority Rights Group en un exhaustiu informe sobre l'Estat de les minories a Somalia, Somaliland i Puntlàndia.

A 'No redress: Somalia's forgotten minorities' (podeu descarregar-lo aquí), l'organització alerta que una sèrie, fins ara ignorada, de greus abusos dels drets humans que inclou execucions sumàries i violacions, ha estat detectada a la banya d'Àfrica. Les minories, excloses dels quatre clans en què es divideix la major part de la població del país, són més vulnerables als abusos precisament per la falta de protecció del sistema clànic tradicional.

Els grups bantu, gaboye i benadiri són les principals minories ètniques, al costat de la comunitat cristiana i algunes minories culturals, classificades en funció de les seves professions ancestrals. Tots aquests grups es veuen exclosos de la vida política, econòmica i social. Tampoc tenen accés a la justícia, i són més sensibles als abusos a què són sotmeses les comunitats desplaçades.

Entre les recomanacions proposades per l'informe hi destaca el reconeixement específic dels drets de les minories a la Constitució de Somàlia, i també que les Nacions Unides i altres agències internacionals s'assegurin d'incloure la qüestió de les minories als seus programes.

Somàliland necessita millorar, també

La república no reconeguda de Somàliland, que d'ençà de la seva declaració unilateral d'independència, el 1991, funciona com un Estat sobirà, també té el seu espai a l'informe. Tot i que habitualment es considera que Somàliland és més estable, pacífic i democràtic que Mogadishu, les minories s'enfronten també a la manca d'acció per part del seu govern, i hi ha en general una atmosfera negativa envers les comunitats minoritàries per part dels clans dominants.

Més informació: