El judici contra 151 alcaldes, regidors, militants d'ONGs i activistes kurds detinguts fa 17 mesos va començar ahir dilluns a Amed (Diyarbakir, en turc), acusats de mantenir vincles tant amb l'organització armada independentista Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) com amb la federalista Confederació Popular del Kurdistan (KCK). Entre els acusats s'hi troba el propi alcalde d'Amed -capital oficiosa del Kurdistan sota domini turc, amb 600.000 habitants-, Osman Baydemir, que s'havia significat públicament a favor de l'autonomia kurda i que s'enfronta a una demanda de 36 anys i mig de presó. La resta de penes sol·licitades per la fiscalia oscil·len entre els cinc anys i la cadena perpètua.

En declaracions als mitjans, Baydemir digué que el judici contra els 151 és l'atac més significatiu del govern turc en contra del moviment kurd que respecta la legalitat turca, i raonà que Ankara no ha paït la victòria del pro-kurd Partit de la Societat Democràtica (DTP) a la majoria de les ciutats kurdes el 29 de març del 2009.

Del total d'arrestats fa set mesos -103 dels quals s'han passat tot aquest temps en règim de presó preventiva-, 12 són alcaldes electes dels municipis més populosos del país, mentre que d'altres 53 són membres del DTP, il·legalitzat pel Tribunal Constitucional turc el desembre de l'any passat per suposats llaços amb el PKK.

En l'audiència d'ahir, els advocats defensors van exigir que se'ls permetés de presentar els seus arguments en kurd, demanda que els jutges van decidir d'estudiar, motiu pel qual van decidir d'ajornar el cas fins que puguin pronunciar-se.

Pertinença a banda armada
La fiscalia acusa els 151 polítics kurds de pertinença a banda armada, difusió de propaganda del PKK, atac a la integritat territorial de Turquia i l'organització de manifestacions il·legals. De fet, Ankara ja feia temps que sostenia que el KCD és l'entramat polític i social que serveix a les activitats del PKK, i ara espera que la justícia li doni la raó. Fa anys ja va il·legalitzar el PKK i el va qualificar d'organització terrorista, aconseguint, de retruc, que Brussel·les i Washington també l'hagin inclòs en les seves llistes negres.

Ara sembla que també vulgui ampliar aquesta criminalització en contra del KCD, fundat per Abdullah Ocalan el 2005 amb l'objectiu intentar organitzar confederalment el poble kurd respectant la integritat territorial dels estats en què es troba dividit.

El PKK va declarar un alto el foc unilateral a l'agost i, segons diversos analistes, la seva continuació està lligada al resultat del judici i a la manera que els acusats siguin tractats per les autoritats turques.

Informe de la CE
Centenars d'activistes pro drets humans de Turquia i de l'estranter es van desplaçar fins a Amed per poder seguir la primera sessió del judici.

Així mateix, es preveu que, durant el mes de novembre, la Comissió Europea (CE) publiqui un nou informe sobre els progressos de Turquia en el procés d'adhesió a la Unió Europea (UE). El de l'any passat criticava que la legislació antiterrorista turca permet processar individus pel simple fet d'expressar la seva opinió sobre la qüestió kurda.

Més informació:

• Kurdish info: KCK Trial Starts with Protests
• Today's Zaman: Defense in Kurdish marks first day of KCK trial
• Bianet: Defendants Request Permission for Kurdish Defence
• Periòdic kurd Azadiya Welat