El govern xilè no para de gesticular perquè els 34 representants del col·lectiu maputxe que estan en vaga de fam des de fa 79 dies l'abandonin immediatament. Ahir va fer una última proposta de modificació de la Llei Antiterrorista i la va acompanyar d'un pronunciament del ministre secretari de la Presidència, Cristian Larroulet, fet que va generar molta expectativa entre la premsa respecte un possible acabament del conflicte, per bé que els portaveus dels vaguistes van anunciar que es prendrien tot el temps necessari per a analitzar les propostes amb calma.

El portaveu presidencial digué que "alguns representants maputxes amb els que hem conversat amb més calma han acceptat la proposta, s'han adonat del avenços que comporta". Poc després, els portaveus dels vaguistes van criticar la urgència amb què el govern els va demanar que responguessin. "No es pot dir que sí a la babalà, en només dos dies. El govern es va endarrerir més de 70 dies en respondre'ns i ara volen que els contestem d'avui per demà? És impossible", van raonar.

Per visibilitzar encara més el suport maputxe a la vaga de fam, les mares i esposes dels vaguistes han convocat per a demà, 29 de setembre, una marxa "per la vida i la llibertat", que posi punt final a la Llei antiterrorista, al doble judici als maputxes en tribunals militars i civils, i als testimonis sense rostre i protegits.

Paral·lelament, un grup d'intel·lectuals d'arreu del món, amb el lingüista Noam Chomsky al capdavant, van fer públic diumenge el manifest Per la vida i per la llibertat per al poble maputxe en què critiquen "la perillosa indiferència de les autoritats xilenes per a acollir els justos plantejaments d'aquest grup de representants dels primers habitants del país".

Les reclamacions
Els maputxes reclamen la derogació de la Llei antiterrorista -proclamada pel dictador Augusto Pinochet originàriament per perseguir l'oposició política- i el reconeixement dels títols de propietat dels terrenys on s'assenten. Al cap i a la fi, els maputxes no volen ser tractats com un col·lectiu marginal a qui l'Estat hagi d'assistir, sinó que aspiren a què l'Estat els reconegui com a part essencial de la pròpia estructura, que protegeixi els seus costums, els repari les injustícies comeses i se'ls permeti de participar a l'escena pública.

Quan va esclatar el conflicte, el president, Sebastián Piñera, regonegué "el deute històric de Xile" amb els maputxes i la resta de pobles indígenes (rapanuis, atacameños i aimaras), alhora que digué que posaria en marxa un pla per a corregir "els errors del passat".

Més informació:

• Actualitat sobre la vaga de fam, al periòdic maputxe Azkintuwe
• Anteriors a Nationalia:Dos presos polítics maputxes són hospitalitzats després de més de 60 dies en vaga de fam i Un grup de presos polítics maputxes compleix la primera setmana de vaga de fam