News
ETA compleix el guió de l'esquerra 'abertzale' i declara un cessament de les “accions armades ofensives”
L'aposta que, des de fa mesos, està fent l'esquerra abertzale per liderar el procés de resolució del conflicte basc en un escenari d'absència de violència va arribar ahir diumenge a una destacada estació, malgrat els intents de les forces espanyolistes i dels governs basc i espanyol de restar-li importància. ETA va anunciar que fa mesos manté una treva (no duu a terme “accions armades ofensives”, segons la terminologia emprada en aquesta ocasió per l'organització) per tal de contribuir a una “solució democràtica a través del diàleg i la negociació”, amb l'objectiu final que el País Basc pugui decidir el seu futur “de forma lliure i democràtica”.
La primera reacció de molts partits ahir -i no tan sols els espanyolistes, sinó també formacions independentistes com Aralar- va ser recordar-li a ETA que el comunicat és insuficient i que l'organització armada ha d'anunciar el cessament definitiu de la violència. Perquè això sigui així pesen molt totes les ruptures de les treves anteriors, i especialment la darrera, que va generar unes enormes expectatives. També, evidentment, hi ha una situació d'enroc dels dos principals partits espanyols, PSOE i PP, que oficialment no en volen sentir a parlar de cap procés de negociació.
Un context nou i prou diferent
No obstant això, seria un error obviar que la declaració de treva d'ahir emergeix d'un context ben nou, propiciat pel llarg i profund debat intern que ha dut a terme l'esquerra abertzale, les seves bases, i que s'ha plasmat en dos importants documents: la declaració d'Altsasu (novembre de 2009) i Zutik Euskal Herria (febrer de 2010). Aquest darrer document suposava la culminació del debat a les files abertzales i reivindicava un procés “amb l'ús de vies i mitjans exclusivament polítics i democràtics”. Aquest llenguatge sembla ara assumit per ETA, si cal fer cas del seu comunicat d'ahir. De fet, l'esquerra abertzale i els seus actuals socis d'Eusko Alkartasuna insisteixen en aquesta idea: és l'independentisme polític qui està encapçalant la iniciativa de resolució del conflicte, i ETA simplement segueix les seves passes.
Una altra novetat és que, a diferència d'altres ocasions, en aquests moments hi ha veus en l'àmbit internacional de la mediació que donen suport a l'estratègia abertzale perquè la troben creïble. El març passat, una vintena de noms de referència en l'àmbit de la resolució de conflictes (entre els quals els premis Nobel de la Pau Desmond Tutu, Frederik de Klerk i John Hume, encapçalats pel mediador sud-africà Brian Currin) van elogiar la iniciativa abertzale i van reclamar a ETA un alto el foc “verificable” i “permanent” per tal que la pau al País Basc sigui “una realitat irreversible”. Ahir mateix, el líder del Sinn Féin, Gerry Adams, demanava al Govern espanyol que “aprofiti l'oportunitat”creada per l'alto el foc per avançar cap a la pau, recull el Belfast Telegraph. Val la pena subratllar que el comunicat d'ETA d'ahir, de forma poc habitual, feia una “crida” a la “comunitat internacional” per tal que “prengui part en l'articulació d'una solució duradora, justa i democràtica” al “secular conflicte polític” del País Basc.
Més informació: