El Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) ha concedit els seus Guardons anuals, que reconeixen les trajectòries de dues figures a favor dels drets i les llibertats de les nacions sense Estat. Els premiats han estat el periodista Miquel Calçada, en la categoria nacional, i Xosé Manuel Beiras en la categoria internacional.

En el cas del periodista Miquel Calçada, el CIEMEN ha argumentat l'elecció assegurant que el fundador del Grup Flaix i presentador de programes com 'Afers Exteriors' s'ha convertit en "un referent exemplar per als catalans que estimen el seu país, de cara endins i de cara enfora, de la manera com ell ha ensenyat a fer-ho, amb la seva paraula i el seu comportament".

Calçada ha estat presentat per la directora de Televisió de Catalunya, Mònica Terribas, la qual ha definit el guardonat com una persona "valenta, compromesa, i que no evita el conflicte", i ha assegurat que "si hi hagués més persones com ell, els nostres mitjans de comunicació serien més forts". Terribas ha elogiat la capacitat de Calçada per a "trencar fronteres", i ha dit que "ha fet molt per la llengua catalana, però més per parlar de les institucions, la cultura pròpies, sempre com si fóssim un Estat".

Miquel Calçada, en el seu discurs d'agraïment, ha explicat que "mai he deixat de descriure d'on vinc arreu del món on he estat: sóc català". Mikimoto ha explicat que la defensa dels drets del poble català, per la qual ha estat guardonat, l'ha fet des que ha tingut ús de raó, amb una "via de treball honesta i decidida pels drets del nostre poble, que passen, en la meva opinió, per la independència", una opció política que ha definit com "l'única opció possible de subsistència política, econòmica, cultural...".

El popular comunicador també ha parlat de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatut, per dir que no en sap la resposta -"em fa mandra tornar a pensar en aquesta qüestió"- però ha mostrat el seu convenciment que aquesta serà "la última evidència per als que creien possible anar allà on el poble català vulgués anar: l'entramat político-jurídic espanyol no ho deixarà fer". També ha parlat dels partits catalans: "a vegades penso que els líders dels nostres partits polítics només volen ser els presidents d'una comunitat autònoma de règim comú, i no presidents de Catalunya". I ha conclòs el seu parlament assegurant que el reconeixement del Guardó CIEMEN servirà per "continuar treballant perquè algun dia tinguem un president de Catalunya".

Pel que fa al Guardó Internacional, la Junta del CIEMEN ha decidit atorgar-li al conegut professor i polític gallec Xosé Manuel Beiras, per ser "igualment exemplar en la seva ja llarga militància a favor dels drets i llibertats del seu poble, Galícia".

Beiras ha fet un discurs molt crític amb l'estat actual de l'autogovern de les nacions sota l'Estat espanyol. De Galícia, ha dit que "és la primera vegada que un govern fa una campanya d'analfabetització contra el seu poble", en referència a la política lingüística de la Xunta. L'històric líder nacionalista ha explicat que "les decisions dels pobles català, basc i gallec només valen si el príncep, el tirà, accepta. No som ciutadans, sinó súbdits". Davant d'això, segons Beiras, "no pot haver-hi altra actitud que una resposta clara i contundent; la única possibilitat dels pobles per avançar és emancipar-se".

El president del CIEMEN, Aureli Argemí, ha repassat la trajectòria de Beiras, tot destacant-ne el caràcter de "combatent pacífic i de pedra picada", i definint-lo com un "gran aglutinador de forces polítiques diverses", amb una vida política de "dedicació de servei generosa".

Més informació:

• Lloc web del CIEMEN