Aquesta setmana s'han fet públiques les condicions establertes per la comunitat internacional per tal d'arribar a una resolució pacífica del conflicte de l'Alt Karabakh, entre Armènia i l'Azerbaidjan. El ministre d'afers exteriors àzeri, Elmar Mammadyarov, ha explicat a la premsa alguns detalls del que es coneix com els 'Principis de Madrid', un document redactat el 2007 per part del Grup Minsk de l'OSCE, encarregat del monitoratge del procés de pau, i els ministres d'exteriors dels dos països implicats. Ara, Mammadyarov ha presentat el que sembla el darrer esborrany d'aquest document, el qual dona pistes sobre la possible evolució immediata del procés.

Sempre segons el membre del govern de l'Azerbaidjan, el document del Grup Minsk aposta no per un paquet de mesures, sinó per una sèrie de fases consecutives que permetin consolidar la pau a la regió de l'Alt Karabakh, un territori de majoria armènia enclavat dins de territori àzeri.

Segons la disposició de les fases en aquest document, el primer actor a qui li tocaria moure fitxa és Armènia, amb la retirada d'una part de les seves tropes que actualment ajuden a mantenir la independència de facto de l'Alt Karabakh. Els efectius militars armenis es troben principalment a la frontera del Karabakh amb la resta de l'Azerbaidjan, però també a la franja de terra àzeri que separa l'Alt Karabakh d'Armènia, conegut amb el nom de districte de Lachin.

En aquesta primera fase, doncs, Erevan cridaria les seves tropes de la frontera i, parcialment les de Lachin. Això permetria preparar el terreny per una conferència internacional d'Estats donants, que poguessin recaptar fons per ajudar a sufragar els costos del procés de pau i de la situació de postconflicte. Al mateix temps, assegura Mammadyarov, un contingent de forces de manteniment de la pau -sense esmentar-ne la nacionalitat- contribuirien a "garantir la seguretat dels àzeris desplaçats que tornessin a les seves cases abandonades".

Una segona fase comportaria la retirada de les tropes armènies restants a Lachin i Kelbajar, i seria després d'això que les famílies àzeris que durant el conflicte han estat forçades a deixar el Karabakh, podrien tornar. En aquest punt, caldria definir l'estatus de l'Alt Karabakh, i restablir les relacions entre Erevan i Bakú.

Aquestes declaracions, que dibuixen un panorama clarament favorable a les aspiracions de l'Azerbaidjan, no han estat directament replicades per Armènia, però s'emmarquen en un procés important de distensió entre els dos països caucàsics.

Més informació:

• RFE/RL: Azerbaijani Foreign Minister Discloses Details Of 'Madrid Principles'
• News.az: 'High time' to resolve Karabakh conflict - OSCE
• Public Radio of Armenia: Super-activeness and dangers in the Karabakh process