"És la continuïtat d'una camí ja iniciat, però amb passes més segures". La definició és d'Asmaa Aouattah, representant de Taghrast, una de la dotzena llarga d'entitats amazigues catalanes que dissabte 23 van saludar el naixement de la Casa Amaziga de Catalunya, que vol ser "referent del poble amazic a Catalunya i un punt de trobada entre la ciutadania amaziga i la catalana". A la presentació, a la seu d'Òmnium Cultural i davant de 150 persones, no hi eren tan sols les entitats amazigues del país: la Generalitat i destacades organizacions berbers també van apadrinar un projecte que, en qüestió de mesos, vol començar a donar fruits, tant en l'àmbit del coneixement -les accions lligades a la cultura i la llengua amazigues tindran un paper rellevant- com en el de la cooperació i la coordinació entre associacions.

Un discurs i un enfocament nous

Si una cosa va quedar clara durant la presentació és que les persones involucrades en la nova casa gran de l'amaziguisme català volen afavorir l'establiment d'unes relacions noves entre Catalunya i la Tamazgha (denominació que el moviment amazic dóna al territori que comunament es coneix com a "Magrib", terme que els amaziguistes rebutgen perquè és arabocèntric). Un dels principals objectius de la Casa Amaziga és, precisament, fomentar el coneixement mutu i directe entre catalans i amazics, i fer-ho superant el sedàs de l'estatalisme, que sovint impregna les relacions entre les riberes nord i sud de la Mediterrània. Núria Camps, directora d'Avalua -una de les entitats que han treballat en la creació de la Casa Amaziga-, ho resumia tot dient que amazics i catalans "tenim una corresponsabilitat per construir una altra Mediterrània".

Si cal fer cas de les paraules del director general de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària de la Generalitat, David Minoves, aquesta voluntat troba eco en el Govern català. Minoves, per a qui el model de cooperació català "està en relació amb la diversitat pròpia dels països on la fem", va assegurar que la seva agència vol "interlocutors diferents als de sempre" ara que està defininit la cooperació amb el Marroc. Quins són "els de sempre"? "Els del consolat" marroquí, que reflecteix l'arabisme de l'Estat alauita i que, per tant, és poc favorable a l'impuls de la identitat amaziga, ja sigui al mateix Marroc o entre la comunitat marroquina a Catalunya.

Agraïment a Catalunya

Els representants dels diversos moviments amazics que van acudir a la presentació de la Casa van aprofitar l'ocasió per llançar flors a Catalunya. Belkacem Lounes, president del Congrés Mundial Amazic, va qualificar d'"exemplar" l'actitud de Catalunya envers el poble amazic. Una "esperança i un exemple de fraternitat i d'amistat", va dir Lounes, per a dos pobles que aspiren "al mateix destí de llibertat".

Un altre personatge destacat a la presentació va ser Ferhat Mehenni, president del Moviment per l'Autonomia de Cabília (MAK), una formació que defensa l'establiment d'un territori autònom amazic cabilenc a Algèria. Mehenni va lloar la "generositat i la solidaritat" catalanes "envers els amazics en general i Cabília en particular", abans de criticar durament el Govern d'Algèria per haver militaritzat Cabília i, encara més, per "ser el protector del terrorisme islamista" al territori amazic.

Més informació:

• Casa Amaziga de Catalunya
• MónDivers: Un espai comú per a l'amistat i la cooperació entre catalans i amazics