Tailàndia ha acomplert finalment les amenaces i ha expulsat fins a 4.351 membres de l'ètnia hmong cap a Laos, país del qual havien escapat al llarg de les darreres dècades per tal de cercar asil a Tailàndia, un dels Estats més pacífics de la convulsa regió del sud-est asiàtic. La gran majoria de desplaçats provenen d'un camp de refugiats situat a la província de Phetchabun, al centre del país, i durant els darrers dies de desembre van ser forçats a creuar la frontera amb Laos en camions tailandesos.

Les Nacions Unides han expressat immediatament la seva preocupació per la manca de transparència de l'operació -s'ha fet sense la supervisió de cossos diplomàtics i periodistes-, que posa als refugiats a mercè d'un Estat, Laos, que ha estat històricament hostil a la minoria hmong d'ençà dels anys 60, quan aquesta es va posicionar al bàndol occidental i va intentar combatre el bàndol comunista que finalment es va imposar el 1975.

El secretari general de l'ONU, Ban Ki-Moon, ha lamentat que les deportacions s'hagin fet "malgrat la possibilitat reubicar-los a un tercer país", i ha fet una crida als dos Governs involucrats per "prendre tots els passos necessaris per respectar les drets" dels hmongs.

D'altra banda, Laos ha volgut calmar els ànims dient que "aquestes persones [els refugiats] no s'han de preocupar per a res. Són part del poble Lao, i han tornat al seu propi país". Però els hmongs, cercadors d'asil a Tailàndia, asseguren que a Laos s'enfrontaran a un fort risc de persecució. A més, les bones paraules de Laos contrasten amb la prohibició al líder exiliat hmong Vang Pao de visitar el país per mirar de trobar una solució dialogada al conflicte.

Tailàndia i Laos estan d'acord en considerar aquest grup com a migrants econòmics il·legals i no pas refugiats polítics.

Un poble dividit entre cinc estats
Els hmongs (també anomenats mongs), entre 4 i 5 milions de persones segons les dades d'un dels principals estudiosos d'aquest grup, Jacques Lemoine, formen part d'un conjunt de pobles, els miao, que provenen del sud de l'actual Xina. Segons expliquen Christian Culas i Jean Michaud en un complet estudi sobre la història i les migracions dels hmongs, els membres d'aquest poble van començar a marxar de la Xina el segle XVIII per motius econòmics, demogràfics i polítics, una tendència que es va incrementar força durant el segle XIX. Els seus llocs de destí van ser els actuals Vietnam, Laos, Tailàndia i Birmània.

Durant el segle XX, una part dels hmongs de Laos es van oposar per la força de les armes al moviment comunista local, el Pathet Lao. Amb l'ajut dels comunistes vietnamites, quan va accedir al poder l'any 1975 el Pathet Lao va dur a terme una sèrie de massacres contra els hmongs de Laos. El nou govern comunista laosià va acusar els hmong de ser agents de l'imperialisme nord-americà i de dur a terme pràctiques terroristes. Molts van refugiar-se a països veïns, especialment a Tailàndia, i alguns van acabar exiliant-se als Estats Units.

Més informació:

• The Economist: Shown the door
• UKPA: Thailand repatriates 4,000 to Laos
• Estudis de Jacques Lemoine [aquí] i de Christian Culas i Jean Michaud [aquí].