El Congrés dels Diputats, mitjançant la seva Comissió Constitucional, ha fet un pas endavant cap a la promoció dels drets lingüístics en aprovar, aquesta setmana, una proposició no de llei per considerar els drets lingüístics dins de la categoria de drets humans, i no pas com a drets culturals, com són definits habitualment per les organitzacions internacionals.

Jordi Xuclà, de Convergència i Unió, ha presentat la iniciativa, que ha comptat amb el recolzament del grup socialista i del Partit Nacionalista Basc. Segons que explicava Xuclà al lloc web del seu partit, la intenció és que l'Estat s'adhereixi a la Declaració Universal dels Drets Lingüístics (DUDL), un document aprovat l'any 1996 a Barcelona amb el suport d'ONG, centres PEN Club i especialistes en dret d'arreu del món.

El suport oficial de la cambra baixa espanyola, doncs, és un primer pas que els seus impulsors volen que es reforci amb el posicionament favorable del Govern espanyol. L'objectiu final és que l'Estat doni suport a les organitzacions i entitats que ja treballen en aquesta direcció, així com que adopti les mesures necessàries per afavorir que la UNESCO i l'ONU reconeguin la DUDL.

Organitzacions com el CIEMEN i el PEN Club català estan duent a terme una tasca de lobby a les Nacions Unides per tal que els representats dels estats donin suport a la iniciativa d'incloure els drets lingüístics dins del grup de drets humans. El juny de 2008 es va celebrar a Ginebra un acte paral·lel a la sessió del Consell dels Drets Humans de l'ONU, en el qual es va fer pública una proposta de resolució perquè els Estats assumeixin la DUDL. Uns mesos més tard, el CIEMEN, mitjançant l'organització EBLUL, va fer una intervenció oficial a la novena sessió del Consell dels Drets Humans, en la qual va demanar als ambaixadors que aprovessin la Declaració.

Els orígens de la reivindicació d'una Declaració
El CIEMEN ha considerat des de sempre la defensa de la diversitat lingüística com un dels seus eixos principals. La dècada dels noranta el CIEMEN va liderar un procés que va culminar, l'any 1996, amb l'aprovació a Barcelona de la Declaració Universal de Drets Lingüístics (DUDL), per part de 61 ONG, 41 centres del PEN Club Internacional i 40 experts d'arreu del món. Era una primera fita dins de la qüestió de la defensa de la diversitat lingüística al món. Aquest document, malgrat no estar vinculat a les Nacions Unides, fou assumit per centenars d'organitzacions i institucions públiques d'arreu del món.

Més informació:

• ACN: L'Estat s'adherirà a la Declaració Universal de Drets Lingüístics
• Crònica: L'Estat s'adherirà a la Declaració Universal de Drets Lingüístics
• ADN: El Congreso reconoce los derechos lingüísticos como derechos humanos
• La DUDL a Nationalia: Bona acollida de la resolució de drets lingüístics entre els ambaixadors del Consell dels Drets Humans, Aureli Argemí reivindica a les Nacions Unides una declaració universal de drets lingüístics i Els drets lingüístics, més a prop del reconeixement a les Nacions Unides.