Sense reconstruir, empobrida, totalment dependent de Rússia i només reconeguda per dos estats del món, la Federació Russa i Nicaragua. El panorama a Ossètia del Sud no és pas el més esperançador que es podien imaginar els seus ciutadans fa un any, quan després de cinc dies de guerra, celebraven la victòria contra l'exèrcit georgià, que havia mirat d'ocupar-ne la capital, Tskhinvali, el 8 d'agost. Amb unes possibilitats econòmiques (poc desenvolupament i dependència de Rússia), demogràfiques (60.000 habitants) i geogràfiques (completament enclavat en diverses valls caucàsiques) poc encoratjadores, el petit territori mira ara i sempre cap al nord.

Un nord que es troba a l'altra banda del túnel de Roki, i que la connecta amb la seva germana gran, Ossètia del Nord, una república més gran, més poblada i més rica. No estranya gens, doncs, que el president sud-osseta, Eduard Kokoiti, hagi tornat a dir aquesta setmana que l'objectiu de la seva vida és "unir" el seu poble, i que això passa per "construir un estat propi" amb l'esperança d'annexionar-lo a Rússia en el futur. "El poble d'Ossètia del Sud vol estar unit a Rússia", declarava fa uns dies en una entrevista amb l'agència Reuters. Una perspectiva ben diferent de la que mantenen els seus companys d'aventura secessionista, els abkhazos, que miren de bastir un Estat viable a la ribera de la mar Negra i que, sense descuidar les ara imprescindibles relacions amb Rússia, miren d'acostar-se a d'altres actors regionals, especialment Turquia.

Intercanvi d'acusacions

La setmana ha estat curulla de retrets mutus entre sud-ossetes i georgians, que s'han acusat d'atacar diverses poblacions frontereres. Dimarts 4, Ossètia del Sud denunciava, a través de la seva agència de notícies, que Geòrgia havia atacat el poble d'Ortev amb foc de morter, "el tercer atac dels darrers dies".

El Govern georgià ho ha negat i ha replicat que, en realitat, són els soldats russos desplegats a Ossètia del Sud els qui han mirat d'ocupar algunes zones fora de la república independentista. La tensió va culminar la mitjanit de dimarts a dimecres amb el tancament de la frontera sud-osseta, decretat per Kokoiti.

Amnistia recorda que 30.000 georgians no poden tornar

Mentre, fa un any que al voltant de 30.000 georgians que abans vivien a Ossètia del Sud esperen poder tornar a casa seva algun dia. Coincidint amb l'aniversari de la guerra, Amnistia Internacional ha publicat un informe que recorda l'obligació "de les autoritats de tots els bàndols" de garantir els drets dels desplaçats. Segons AI, 18.500 d'aquests georgians estan exposats a un "desplaçament de llarga durada". És a dir: sense perspectives de retorn als seus territoris. Al voltant de 4.000 sud-ossetes també continuen fora del seu territori, en aquest cas com a refugiats dins de la Federació Russa.

Per a un repàs dels principals esdeveniments del darrer any del contenciós entre Rússia i Geòrgia, podeu consultar l'informe de Nationalia Guerra russo-georgiana: un any després.

Més informació:

• BBC: Georgia marks anniversary of war
• Caucasian Knot: Kokoity declares closure of the border of South Ossetia with Georgia
• Civil.ge: EU Monitors: Situation Remains ‘Broadly Calm'

Més informació al dossier Pobles i nacions d'avui: Ossètia.