News

Perú acull la quarta Cimera Continental de Pobles Indígenes americans

Representants de comunitats autòctones de tot el continent es desplacen a Puno per debatre sobre estats plurinacionals, 'buen vivir' i drets col·lectius · Un dels objectius centrals serà preparar una mobilització a escala global 'en defensa de la mare terra' i posar les bases per crear la Organització de les Nacions Unides Indígenes.

Vinguts del nord, el centre i el sud del continent americà, de les planes amazòniques i l'alitplà andí, més de 5.000 representants de les comunitats indígenes de tot l'Abya Yala -Amèrica, en la llengua dels kuna del Panamà- es reuneixen entre el 27 i el 31 de maig a Puno, Perú, per celebrar la IV Cimera Continental de Pobles Indígenes de l'Abya Yala.

Aquesta trobada pretén ser un punt d'inflexió en la presa de consciència col·lectiva dels pobles indígenes del continent, a més d'avançar cap a la realització de propostes alternatives al sistema actual. El president de la Confederació Nacional del Perú de Comunitats Afectades per la Mineria (CONACAMI), Mario Palacios, destaca els tres principals objectius de la Cimera de Puno: avançar en les estratègies indígenes sobre la qüestió d'Estats plurinacionals, buen vivir i drets col·lectius dins del context de crisi del sistema; organitzar la 'mobilització global en defensa de la Mare Terra', que ha de tenir lloc el proper 12 d'octubre; i promoure dos grans organismes internacionals: la Coordinadora Continental de Pobles Indígenes de l'Abya Yala, i l'Organització de les Nacions Unides Indígenes. La Coordinadora Andina d'Organtizacions Indígenes (CAOI), de la qual es membre la CONACAMI i cinc organitzacions de l'altiplà andí més, actua d'amfitriona de la trobada.

Les edicions prèvies d'aquesta cimera s'han celebrat a Teotihuacan, Mèxic, el 2000, a Quito, Equador, el 2004, i a Guatemala, el 2007. En aquesta ocasió, però, hi ha dues trobades que se celebren paral·lelament. Es tracta de la I Cimera Continental de Dones Indígenes i la II Trobada de la Infància i la Joventut Indígena.

Més informació: