News

Doble ofensiva turca al Kurdistan del Sud i Rojava

A car targeted south of Kobanê (Rojava).
A car targeted south of Kobanê (Rojava). Author: Rojava Information Center @ Twitter
L’exèrcit turc duu a terme una ofensiva aèria i terrestre contra posicions del PKK al Kurdistan del Sud (Iraq) des de dilluns 17 d’abril, alhora que diverses regions de majoria kurda i assíria del nord-est de Síria pateixen la intensificació dels atacs provinents des de zones controlades per Turquia.


L’ofensiva al Kurdistan del Sud se centra en les regions muntanyenques de Metina, Zap i Avashin-Basyan, a la zona meridional de la frontera interestatal entre Turquia i l’Iraq, dins del territori d’aquest darrer estat, a la província de Duhok de la regió autònoma del Kurdistan. Segons el ministeri de Defensa turc, l’operació es duu a terme per a evitar un atac a gran escala que el PKK estaria preparant contra territori turc.


En els primers tres dies de l’ofensiva, Turquia ha reconegut la mort de dos soldats, i el PKK la de set dels seus combatents. Per contra, ambdós contendents asseguren que les baixes de l’altre bàndol es compten per desenes.

L’operació militar es desenvolupa la setmana següent que el primer ministre del Kurdistan del Sud, Masrour Barzani, i el president turc, Recep Tayyip Erdogan, es reunissin a Istanbul. Segons l’oficina de Barzani, la trobada es va centrar en aspectes econòmics i comercials. Aquest dimecres, però, el mateix Erdogan ha agraït al govern del Kurdistan del Sud, i també al de l’Iraq, el seu “suport” en l’acció militar. Fonts consultades per diversos mitjans kurds apunten que tres milícies vinculades al PDK —el partit conservador kurd controlat per la família Barzani— estan, efectivament, donant suport a l’operatiu turc contra el PKK.

El ministeri d’Afers Exteriors de l’Iraq ha rebutjat l’acusació d’estar col·laborant amb l’ofensiva, ha cridat a consultes l’ambaixador turc i ha afirmat que l’atac és una “violació de la sobirania de l’Iraq i una amenaça a la seva integritat territorial”.

El fet, però, és que aquesta “integritat territorial” és violada des de fa anys, sense que les forces armades iraquianes, ni tampoc les del Kurdistan del Sud, hagin dut a terme cap moviment per a evitar-ho. Més encara, Turquia manté presència militar al Kurdistan del Sud des de la dècada de 1990 amb l’aquiescència del PDK. Aquesta presència s’ha anat consolidant amb la construcció de 38 bases i destacaments. Turquia i el PDK comparteixen interessos econòmics i un enemic comú: el PKK i, més en general, el moviment kurd d’esquerres.

Situació tensa a Rojava

Turquia també viola la integritat territorial d’un altre estat: Síria, on manté dues zones d’ocupació a les regions occidental i central de la franja nord del país. La zona oriental (la regió de Cizîre, o Jazira) s’escapa del seu control: pertany a l’Administració Autònoma del Nord i l’Est de Síria (AANES), un territori autoproclamat autònom dins de Síria i que inclou les terres de majoria kurda d’aquest país, el que es coneix com a Rojava o Kurdistan Occidental. Turquia ha proclamat reiteradament que l’AANES —liderada políticament i militar pel moviment kurd d’esquerres— ha de ser desmantellada perquè, segons el seu parer, està controlada pel PKK a través de diversos proxies i organitzacions vinculades, com ara la milícies kurdes de les YPG i YPJ i el partit polític PYD.

Mentre es desenvolupa l’ofensiva al Kurdistan del Sud, diverses localitats del nord-est de Síria es troben des de fa setmanes sota un atac intensificat per part de l’aviació turca i de les milícies sirianes aliades amb Turquia. Les forces aèries turques han dut a terme diversos atacs amb drons, entre altres, contra objectius de la policia de l’AANES i de les YPG i de les YPJ. Periodistes locals també denuncien bombardejos contra cases de civils a la ciutat de Kobanê:


Paral·lelament, milícies sirianes aliades de Turquia bombardegen Ain Issa i Tel Tamr. Aquesta segona localitat es troba a la vall del Khabur, un centre important de la minoria assíria.


Aquesta intensificació dels atacs contra posicions kurdes i assíries arriba en mig d’una crisi greu entre l’AANES i el règim sirià de Bashar al-Assad. Les forces sirianes assetgen des de fa 35 dies els barris kurds de Sheikh Maqsoud i Al-Ashrafiyyah, a la ciutat d’Alep.

I, també coincidint amb l’ofensiva turca contra el PKK, han tingut lloc diversos atacs contra oficines del Consell Nacional Kurd (ENKS) en diverses localitats de Rojava. La branca siriana del PDK forma part de l’ENKS, que ha culpat dels atacs a un moviment juvenil vinculat al PKK i al PYD. Per la seva banda, el PYD ha rebutjat aquestes acusacions.

Un seguit d’ofensives al Kurdistan del Sud des de 2019

L’atac iniciat aquesta setmana al Kurdistan del Sud és un més d’una llista d’operacions pràcticament ininterrompudes que l’exèrcit turc duu a terme contra les posicions del PKK des de 2019. Aquesta sèrie d’atacs, que sempre duen el nom d’“Operació Urpa”, han fet desenes de víctimes mortals des de llavors, sobretot de combatents del PKK i soldats turcs, però també alguns civils, alhora que han provocat el desplaçament de centenars de persones pel cap baix.

Les diverses “Operacions Urpa” són la fase més recent del conflicte armat entre l’Estat turc i el PKK i les seves organitzacions afins, que té lloc des de 1984.

La doble ofensiva al Kurdistan del Sud i Rojava consolida una també doble tendència que s’observa en aquest conflicte des de 2019. D’un costat, els xocs armats entre l’exèrcit turc i els grups armats kurds cada cop ocorren més a les zones kurdes de Síria i l’Iraq, i cada cop menys, a les de Turquia; de l’altre, l’exèrcit turc cada cop més recorre a les seves forces aèries per a atacar objectius kurds.

Aquesta configuració marca un trencament clar amb la fase del conflicte entre 2015 i 2017, quan l’escenari del conflicte va ser, sobretot, les ciutats del Kurdistan del Nord (Turquia). I coincideix amb l’inici de l’ús dels drons Bayraktar TB2 en les operacions militars de l’exèrcit turc a les zones kurdes de Síria i l’Iraq a partir de 2018. Aquests avions no tripulats permeten a Turquia recopilar més informació sobre les posicions del PKK, atacar amb més facilitat els objectius de l’organització armada kurda en zones agrestes i donar cobertura, arribat el cas, a l’avanç de tropes terrestres.