Opinion

Els rucs i els fets: Lenin també va dir que una nació que n'oprimeix una altra no pot ser lliure

OPINIÓ. El secretari d'Estat espanyol per a la UE va menystenir els partidaris de la independència de Catalunya durant un acte amb la vicepresidenta de la Comissió a Barcelona. El president emèrit del CIEMEN, Aureli Argemí, escriu una rèplica revisitant les paraules del líder comunista sobre les nacions i l'autodeterminació.

El record d'unes paraules de Lenin ve a tomb perquè són relacionables amb unes afirmacions que Íñigo Méndez de Vigo, secretari d'Estat espanyol per a la Unió Europea, va fer, ahir diumenge, a Barcelona. Unes afirmacions que van tenir un especial relleu en ser proferides durant la 45è sessió dels Diàlegs a Ciutadans en la qual va intervenir la vicepresidenta de la Comissió Europea, Viviane Reding. De Vigo, convidat a parlar per la comissària europea, va dir exactament, després de sostenir la sortida automàtica de Catalunya de la UE si s'independitzés, que "com deia Lenin, només els rucs discuteixen els fets". Davant la contestació -amb aixecades de veu dels assistents-, Méndez de Vigo va reblar: "Ja veig que no us ha agradat gens la meva intervenció, però és la veritat".

La citació d'unes paraules de Lenin que podria dir qualsevol persona amb dos dits de front, eren, segurament, per a donar un argument d'autoritat a una presa de posició discutible del representant del govern europeu. Si no, no s'entén aquesta ocurrència.

Seguint el fil, es pot replicar a les frases del secretari d'Estat espanyol també citant unes altres paraules de Lenin, molt més genuïnes i pròpies del seu pensament, respecte a la qüestió nacional i a l'opressió de les nacions. Unes paraules aplicables al que està passant dins de l'Estat espanyol en relació amb les nacions i que ajuden a explicar el contenciós existent entre la nació espanyola i la nació catalana.

Síntesi del pensament de Lenin sobre la qüestió nacional

En el transcurs d'una discussió amb Rosa Luxemburg sobre la qüestió nacional, Lenin deia: "És, precisament, l'autonomia allò que permet a una nació mantinguda per la violència dins dels límits d'un determinat estat de constituir-se definitivament en en cos de nació, d'unir, d'aprendre a conèixer i organitzar les seves forces, d'escollir el moment més propici per a declarar... a la manera "noruega" [...]. Cal subordinar els interessos de la democràcia d'un sol país als interessos de la democràcia de molt o de tots els països [...] És necessari pensar no solament en la pròpia nació; cal situar al seu damunt els interessos de totes les nacions, la seva llibertat i la seva igualtat de dret de totes. En teoria, tothom està d'acord sobre aquest punt, però en la pràctica, hom manifesta, precisament, la indiferència pròpia dels annexionistes. Aquí rau l'arrel del mal".

Un dels principis bàsics del pensament de Lenin sobre la realitat nacional es resumia en la seva famosa frase que "una nació que oprimeix una altra nació no pot ser una nació lliure". Aquest pensament el desenvolupa, sobretot, a través del dret a l'autodeterminació de totes les nacions: "El dret de les nacions a disposar d'elles mateixes significa, exclusivament, el seu dret a la independència, a la lliure separació política de la nació que les oprimeix. Concretament, aquesta reivindicació de la democràcia política significa la completa llibertat de propaganda a favor de la separació i la solució d'aquest problema per la via d'un referèndum al si de la nació que se separa. Així, aquesta reivindicació no té de cap manera el mateix sentit que el de la separació, de l'esmicolament, de la formació d'estats petits. No és més que l'expressió conseqüent de la lluita contra qualsevol opressió nacional".

Dins d'aquesta línia "no es pot passar sota silenci el problema, particularment desagradable per la burgesia imperial, de les fronteres dels estats fundats sobre l'opressió nacional. No es pot no lluitar contra el manteniment, per la força, de les nacions oprimides dins les fronteres d'aquests estats; o dit altrament cal lluitar per al dret a l'autodeterminació". Les nacions que lluiten pel seu dret a l'autodeterminació s'han de deslliurar de "la hipocresia dels defensors reformistes [...] de l'autodeterminació, que no diuen res de les nacions oprimides per la 'seva nació' i mantingudes per la força al si del 'seu propi Estat'".

Bastin els textos reproduïts, escollits entre molts, per a donar una resposta prou significativa i alliçonadora al que el representant del govern espanyol havia afirmat, citant Lenin, que "només els rucs discuteixen els fets".