Opinion

La islamofòbia, una nova forma de racisme

OPINIÓ. Sentiments i prejudicis extrapolats al conjunt de la població musulmana. Aquesta podria ser una recepta per entendre el fenomen de la islamofòbia, ben present a les societats occidentals actuals. Una reflexió del president emèrit del CIEMEN, Aureli Argemí.

Arran de la detenció d'Abu Anas al Libi en una operació rocambolesca dels Estats Units a Trípoli, molts mitjans de comunicació occidentals han dit que els nord-americans havien donat un cop fatal a l'islamisme radical. Així, genèricament. Quan, en realitat, era una operació contra el presumpte cervell d'una sèrie d'atacs a les ambaixades nord-americanes d'Àfrica, membre destacat d'Al Qaida, una organització qualificada de terrorista, que s'articula en forma de xarxa i que es proclama d'inspiració islàmica.

La manca de precisió i el fàcil recurs a definicions genèriques abonen un fenomen que ja sembla assumit per una bona parta de l'opinió pública internacional: tot allò que faci olor de musulmà o islàmic no pot tenir bona premsa. D'aquí a afirmar que els qui professen la fe musulmana no són de fiar, hi ha un pas. De fet, d'ençà sobretot dels tristament famosos atacs a les Torrres Bessones de Nova York el 2001, perpetrats per terroristes que es deien islamistes, ha fet via una nova manifestació del racisme, la islamofòbia.

Connotacions

Stéphanie Le Bars, periodista del diari francès Le Monde interessat pel tema, es refereix a les definicions que han donat diversos experts sobre el significat del terme "islamofòbia". Arriba a la conclusió que, avui, aquest nom, més que suggerir la por col·lectiva davant del que significa l'islam, reflecteix sentiments i prejudicis envers persones musulmanes o suposades com a tals; sentiments i prejudicis extrapolats al conjunt de la societat musulmana.

Sembla que el terme va introduir-lo als mitjans de comunicació un grup d'etnòlegs francesos presents a Àfrica, a començaments del segle XX, inquiets pel rebuig instintiu de la religió musulmana per part dels administradors de les colònies franceses. No va ser fins a 1990 que el terme va entrar en el vocabulari anglosaxó. Avui, la islamofòbia s'entén com un concepte i una determinada actitud que tenen molt a veure no tan sols amb un racisme, força estès, antimusulmà i antiàrab, sinó també amb el racisme antiimmigrant, encara més estès, en la mesura que les discriminacions provocades per qualsevol forma de racisme coexisteixen i s'imbriquen, sovint de manera difícilment discernible.

En concret a França, i segurament també en altres països, domina la idea, fruit d'una ignorància generalitzada, que la població musulmana és un cos social homogeni, estrany a la societat que l'envolta. Provoca, per ell mateix, una desconfiança o, pitjor encara, un refús social col·lectiu de principi, en aquells que no són musulmans. És un refús inspirat en una mena de prejudici que porta a pensar que els musulmans són éssers tan manipulables pels imams imbuïts per la intolerància, que fàcilment es deixen endur per la violència, perillosa si no és reprimida a temps. D'aquí prové avui la islamofòbia militant, aliena a la consideració de l'islam com una religió capaç de conviure pacíficament amb les altres religions.

La por a l'islam afavoreix les campanyes en curs sobre el risc que corre Europa d'islamitzar-se o la lectura geopolítica de l'islam, confós amb l'islamisme radical. En el camp polític, aquesta por es tradueix en un discurs que l'extrema dreta, sobretot, explota i que aconsegueix fer-se cada dia més adeptes, promptes a respondre amb accions violents certes exterioritzacions de la pràctica religiosa dels musulmans que no els agraden.

Assignatura pendent

Quina eficàcia tenen les crides institucionals a Europa contra la islamofòbia? Segons el Col·lectiu contra la Islamofòbia a França (CCIF), es mantenen forts els prejudicis, les discriminacions i les agressions que pateixen un bon nombre de persones pel fet de la seva pertinença, real o suposada, a la religió musulmana. Les mesures que els successius governs de la República han adoptat per a posar fre a la islamofòbia no semblen que brillin per la seva eficàcia pràctica.

Aquesta opinió ve reflectida per les intervencions del CCIF al Consell dels Drets Humans de l'ONU, del qual des del 2011 és interlocutor en tant que disposa d'un estatut consultiu d'aquest alt organisme. En la tribuna de l'ONU les seves crítiques no es poden limitar al govern francès. Van molt més lluny.

Tanmateix, les opinions expressades pels membres del CCIF no són compartides per altres organitzacions que es dediquen al mateix tema. Si en alguna cosa coincideixen és en la presentació de la islamofòbia com una assignatura pendent de la majoria d'estats membres de l'ONU.