Opinion

Sud-àfrica: alerta amb els brots d'un nou racisme

OPINIÓ. Dues dècades després de la fi de l'apartheid, Sud-àfrica assisteix a l'ascens d'una nova classe benestant que ja no té a veure amb el color de la pell. Però a sota, àmplies capes continuen patint la desigualtat i la pobresa. El president del CIEMEN, Aureli Argemí, n'explica alguns detalls a la llum de la reelecció de Jacob Zuma al capdavant del CNA.

Jacob Zuma (a la imatge), l'actual president de Sud-àfrica, va ser reelegit la setmana passada president de la formació política que dirigeix el país, el Congrés Nacional Africà (CNA). No era una reelecció fàcil. Diversos candidats se li havien oposat, tots ells molt crítics amb la seva gestió, sobretot en tant que cap d'estat. Simptomàticament, un dels perdedors fou el vicepresident, Kgalema Motlanthe, el qual, davant del propi fracàs, es veia obligat a abandonar el seu càrrec. El lloc vacant l'ocuparà Cyril Ramaphosa, un exsindicalista esdevingut home d'afers riquíssim.

Aquesta metamorfosi és una imatge del que està passant avui a Sud-àfrica: Zuma perd ràpidament credibilitat, a causa de la seva connivència amb una corrupció galopant que ja s'estén per tot el país i també a causa de la seva política incapaç de tallar de soca-rel els brots d'un nou racisme que envaeix una societat que es volia modèlica per haver superat l'apartheid. Tot i així, Zuma continua gaudint d'una popularitat que encara el manté còmodament al poder. Kgalema Motlanthe es presentava com un corrector de les desviacions del seu cap, però el seu missatge no s'havia arrelat. De fet, mentre Zuma havia aconseguit, en el congrés del seu partit, 2.983 vots (dels 3.977 possibles), Motlanthe només havia obtingut 991 sufragis favorables. En canvi Romaphosa, home poc conegut en les esferes polítiques, però amb un perfil de triomfador en les finances, el suplia després d'haver obtingut 3.018 vots. Romaphosa era l'exponent d'una nova classe de gent benestant, que ja no té res a veure amb el color de la pell (ell és negre) i que, amb una rapidesa esbalaïdora, ha pujat al capdamunt de l'escala social. Es tracta d'una nova classe cobejada per amplis sectors d'una classe mitjana en crisi i en contrast amb l'augment del nombre de persones que sofreixen una pobresa escandalosa, en el marc d'unes manifestacions d'acaparament d'una riquesa exuberant per part d'uns quants privilegiats, blancs i negres indistintament.

Una llacuna que està esclatant

Són precisament aquestes persones pobres i empobrides -que sumen milions- les principals víctimes del nou racisme que s'està instal·lant en un estat que ven al món la seva qualificació de comptar-se entre els països emergents des del punt de vista econòmic. Una mostra d'aquest nou racisme van ser les vagues dels miners, el proppassat mes d'agost, brutalment reprimides per una policia, majoritàriament negra, amb un balanç d'almenys 34 miners morts, negres igualment. Davant d'aquests fets i d'altres que se li assemblen, torna a aparèixer la tesi que el compromís a què els representants dels blancs i dels negres van arribar per a acabar amb l'apartheid no contemplava l'alliberament de la desigualtat i de la pobresa. Aquesta llacuna ara està esclatant com mai, i pren la figura d'una segregació econòmica que fa estralls.

Són moltes les veus que a la mateixa Sud-àfrica denuncien l'enriquiment d'una minoria, aconseguit en detriment de la majoria; enriquiment producte salvatge d'unes opcions polítiques que donen la màxima llibertat al desenvolupament de les lleis del mercat.

El 6 de setembre de 2012 un article del Courrier International, titulat "La nation arc-en-ciel, un rêve avorté" ("La nació arc iris, un somni avortat"), sintetitzava perfectament aquesta situació. L'article era escrit en vistes a l'anunciat festeig, el 2014, del vintè aniversari de la democràcia sud-africana, i posava l'èmfasi en el fet que que "la nostra nació actual no s'ha construït sobre allò que desitjàvem pel nostre país, sinó sobre allò contra el qual ens havíem oposat. La nostra aspiració resta la mateixa: una societat en què la població no sigui ni racista ni sexista. Tanmateix, estem fixats en l'aspecte negatiu, sorgit de l'apartheid i del passat colonial". S'han canviat moltes lleis segregacionistes, "però els comportaments de molta gent no han canviat. No hi ha res que indiqui que un diàleg té lloc en l'esfera privada, al si de les comunitats o de les xarxes socials sobre què caldria fer en diversos nivells per a formular un futur diferent, en termes positius. És com si fóssim un poble sense somnis nous i sense coratge per a convertir-los en realitat". D'aquí la necessitat d'adoptar una posició d'alerta per tal que esdevinguem, finalment, un poble amb una identitat nacional ben afermada que ens dugui a completar, en bé de tothom, una transició, avui encallada, vers la plena democràcia.

Més informació: