Opinion

Croàcia a les portes de la Unió Europea: reptes i qüestions obertes

OPINIÓ. Dintre de pocs mesos, l'1 de juliol de 2013, Croàcia esdevindrà el 28è estat de la Unió Europea. Culminarà un procés d'adhesió iniciat el 2003 i coronat pel referèndum del 22 de gener de 2012 (amb el 66% de vots favorables, si bé només amb el 43% de participació). Serà el segon estat de l'antiga Iugoslàvia, després d'Eslovènia, a fer aquest pas. El president emèrit del CIEMEN, Aureli Argemí, comenta alguns aspectes de l'adhesió croata amb perspectiva balcànica.

La proximitat d'aquest esdeveniment remou les aigües dels països que, dintre de l'àrea dels Balcans, van constituir durant més de quaranta anys la indestructible República Socialista Federativa de Iugoslàvia, avui esmicolada en diversos estats independents. D'alguna manera Croàcia entrarà en la via de solució de molts dels seus problemes, gràcies a la col·laboració obligada dels altres estats de la UE. I, alhora, trobarà una sortida dels embolics que condicionen, encara, negativament, els altres estats balcànics nascuts o renascuts al cap d'unes guerres clausurades amb acords de pau precaris, no digerits del tot per ningú. D'aquí que als ulls dels governs d'aquests estats l'entrada de Croàcia al club comunitari els sigui com un anunci de poder aixecar el nivell de vida i superar les divisions i enfrontaments entre ells que perduren. L'exemple d'Eslovènia, que en pocs anys de ser membre de la UE ha aconseguit un nivell de vida i un estatus polític envejables, és premonitori del que pot passar a Croàcia (i eventualment als altres estats balcànics).

Abans d'arribar a aquest punt, Croàcia ha hagut de reforçar les institucions democràtiques i adaptar la seva Constitució als paràmetres de la UE, en especial els que es refereixen al respecte als drets de les minories i al retorn i integració dels refugiats. A més, Croàcia ha hagut d'extradir alguns dels seus ciutadans al Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia (TPI), un tema controvertit en la classe política i la societat croates. De manera que, durant una llarga temporada, les negociacions amb la Unió es van quedar congelades en no haver-se aconseguit la unanimitat dels polítics croats enfront de les exigències del TPI.

Croàcia també ha hagut de resoldre els problemes fronterers amb Eslovènia i deixar perdre les limitacions imposades als italians d'adquirir territoris d'Ístria (una regió annexionada per Itàlia durant l'època feixista). Certs problemes no estan encara definitivament resolts, com de quina forma s'han de tractar els croats que resideixen a Bòsnia i Hercegovina que conserven la nacionalitat croata i els restants croats dispersos per altres estats balcànics. Tampoc no ha arribat al nivell desitjat l'abolició de les màfies i la corrupció, així com la seguretat. Per més que existeixin normes de compliment homologables amb les de la UE.

Un estímul per a les altres repúbliques balcàniques

El llançament de Croàcia cap a la UE, tot i ser avui amortit per una opinió pública que posa molts interrogants a les promeses de benestar quan seran membres de la UE (vistes les crisis que condicionen tant el creixement econòmic i limiten els llocs de treball, precisament al si de la UE), és un estímul per les altres repúbliques balcàniques: Macedònia, candidata des de 2005, se sent més animada i la més ben preparada per a portar endavant les negociacions amb Brussel·les. Entre els problemes que ha de resoldre és el del nom, no acceptat per Grècia, que podria vetar l'entrada d'aquest país a la UE. Montenegro és candidata des del 2010, amb la majoria de cartes correctes. Fins i tot utilitza ja l'euro com a moneda. Sèrbia, si bé va demanar l'entrada a la UE el 2009, encara no ha rebut cap resposta definitiva. No l'obtindrà, diuen els experts, fins que no reconegui la independència de Kosovo. El mateix any que Sèrbia, Albània (estat balcànic que, però, no formava part de l'antiga Iugoslàvia) formulava la petició d'ingressar a la UE. De moment, la Unió no considera que les reformes exigides a Sèrbia siguin suficients per a poder respondre d'una manera positiva, en particular perquè el respecte als drets humans és força deficitari i persisteix la forta presència de grups mafiosos influents i una corrupció galopant. Realitats no afrontades amb prou eficàcia, en part a causa de la inestabilitat dels governs.

Resten Bòsnia i Hercegovina i Kosovo, que no han presentat encara la candidatura, molt condicionades per una sèrie de problemes sorgits de les guerres i de de les limitacions provinents dels acords de pau i d'unes estructures de poder molt fràgils i insegures. Amb tot, la UE ha manifestat el seu interès per a donar suport a totes les iniciatives que apropin els respectius pobles a una Europa fundada en la democràcia i la convivència.