Opinion

La pandèmia, caldo de cultiu de l’antigitanisme

Mercat de roba a la ciutat de majoria gitana de Shutka (Macedònia del Nord). La venda al carrer i la venda ambulant han rebut un impacte greu durant la pandèmia.
Mercat de roba a la ciutat de majoria gitana de Shutka (Macedònia del Nord). La venda al carrer i la venda ambulant han rebut un impacte greu durant la pandèmia. Author: Miguel Fernández Ibáñez
Març del 2020. Començava un malson mundial: la covid, nova pandèmia que ha sacsejat el món tal com el coneixíem. El virus aviat es va propagar per tots els continents, països, ciutats i barris. Avui dia, ha colpejat a tothom, però no de la mateixa manera. Els grups vulnerables i vulnerabilitzats, com ara les minories ètniques o les persones migrades, són les que més n’han patit l’embat. És el cas del poble gitano.


A Anglaterra i a Gal·les, per exemple, les persones negres són quatre vegades més propenses a morir de covid que les blanques. El virus ha fet més agudes i visibles desigualtats que ja existien.

En l’informe “Access to healthcare services for the Roma and undocumented migrants in the EU in light of the COVID-19 pandemic” (2020), publicat per Bernadett M. Varga, s’explica: “Una anàlisi recent sobre les desigualtats en el risc i els resultats de la Covid-19 (Public Health England) també va concloure que les taxes de mortalitat per la pandèmia entre els pacients de minories ètniques són més altes que entre els pacients blancs, cosa que suggereix que les desigualtats sanitàries han augmentat durant la pandèmia de la Covid-19. [...] Alguns estudis en curs intenten determinar la raó subjacent de la diferència proporcional entre les taxes de mortalitat de les poblacions de color i les blanques, malgrat que els estudis mostren que els grups d’immigrants i les minories ètniques s’enfronten a la pobresa, la discriminació i les barreres lingüístiques, que limiten l’accés als serveis sanitaris”.

Un dels pobles més afectats en diferents graus i àmbits ha estat el gitano, tant el català, l’espanyol o l’internacional. Durant aquests dos anys, no només ha hagut de combatre els reptes generals que ha comportat la covid, sinó que ha vist com s’han vulnerat els seus drets de manera sistemàtica: els governs no han previst mesures de prevenció concretes per als gitanos i les gitanes i no s’han dut a terme polítiques específiques per a fer front a la situació. A més, el grau d’antigitanisme per part de la societat ha augmentat considerablement, tant a casa com a fora. Segons l’informe “Encuesta impacto Covid-19. Población Gitana 2020”, publicat el juny del 2020 per la Federació d’Associacions Gitanes de la Comunitat Valenciana (FAGA), Gaz Kaló (Navarra), Nevipén (Biscaia), Red Artemisa (Madrid), UNGA (Astúries) i la Xarxa Estatal Equi-Sastipén-Rroma, i coordinat per Javier Arza, de la Universitat Pública de Navarra, el poble gitano s’ha vist greument colpejat per la pandèmia de diferents maneres.
Les taules següents mostren com s’ha incrementat la percepció d’antigitanisme als ulls de la població gitana, així com la preocupació pels problemes que va ocasionar l’estat d’alarma i els diferents confinaments que se’n van derivar. A l’informe també es pregunta sobre les diferents discriminacions viscudes durant aquests gairebé dos anys de pandèmia.



Font: Encuesta impacto Covid-19. Población Gitana 2020


Davant aquesta situació, les diferents associacions gitanes de l’Estat espanyol n’han denunciat de manera sistemàtica la gravetat. “Notícies falses, mentides o discursos d’odi a les xarxes socials i els mitjans de comunicació han infectat la nostra imatge i la nostra dignitat, s’acarnissen amb el nostre poble i ens acusen de delinqüents, incívics i culpables d’una mal mundial. Soscaven la convivència d’un país que en aquests moments ha d’estar més unit que mai per a lluitar conra el coronavirus”, explicava l’abril del 2020 la Federació d’Associacions de Dones Gitanes (Fakali) en un comunicat.

En la publicació “Fakali, antigitanismo y Covid-19. Informe del impacto del antigitanismo en la sociedad del coronavirus”, la Federació assegurava: “Si la pandèmia ha comportat un cop dur per a la societat espanyola i el confinament ha interromput gran part de l’activitat econòmica generant una aturada històrica de conseqüències impredictibles, el Poble Gitano ha estat assenyalat com una amenaça i ha estat estigmatitzat per part dels mitjans de comunicació i també per part d’alguns representants públics”.

Haro i Santoña, epicentres dels discursos d’odi

A l’Estat espanyol, el discurs antigitano es va disparar a Haro (La Rioja) i a Santoña (Cantàbria). El 7 de març, quan encara no se sabia pràcticament res del que vindria, a Haro es va produir un dels primers brots de coronavirus. Després d’un funeral, es van contagiar unes 60 persones gitanes. Les autoritats van decidir que la millor manera de controlar el brot era amb “una vigilància estricta”. Va ser llavors quan van començar a aparèixer les primeres notícies falses que fomentaven el discurs de l’odi contra aquesta minoria. Es va dir que la comunitat gitana estava contagiant la resta del poble o que les persones malaltes se saltaven les mesures de confinament.

Un altre episodi sonat va tenir lloc a Santoña. Durant les primeres setmanes de pandèmia hi va haver un brot en una comunitat gitana i al voltant de 70 persones van haver de ser confinades. Els missatges d’odi no es van fer esperar.

A banda d’aquests exemples concrets, durant aquests dos anys la comunitat gitana ha hagut de veure com els seus costums culturals es posaven en el punta de mira. Els gitanos i gitanes de diversos països europeus han estat acusats de no respectar les normes imposades per l’estat d’alarma. S’ha parlat de manera generalitzada de “pedimientos” i altres celebracions suposadament multitudinàries que no sempre corresponien amb la realitat, s’ha dit que les famílies gitanes aprofitaven el context per a deixar de dur els infants a les escoles i se’ls ha criminalitzat de manera sistemàtica, tant per part dels mitjans de comunicació, les comunitats a les xarxes socials i les institucions.

El poble gitano durant el confinament

S’ha d’entendre com d’important ha estat l’impacte de la pandèmia en la comunitat gitana, tant la d’aquí com la de la resta d’Europa. Amb les mesures imposades pels diferents països, molt similars entre si, els gitanos i gitanes han vist com la seva manera de viure quedava sepultada. N’és prova la prohibició dels mercats ambulants, mode de vida de moltes persones de la comunitat. A Espanya només, el 2009 es calculava que unes 115.000 persones gitanes tenien la venda ambulant com a feina remunerada principal (Ministeri de Sanitat i Política Social). La xifra equival a un 35% o 40% de la població gitana activa, aproximadament.

A banda, no s’ha d’oblidar que bona part de la comunitat gitana treballa sense contracte i en activitats de subsistència; per tant, moltes d’aquestes persones han quedat excloses de les ajudes governamentals que s’han anat atorgant per a fer front a la crisi de la pandèmia. El març del 2020, el Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 advertia: “Bona part d’aquestes famílies té, en la venda ambulant, l’agricultura, o la venda de ferralla, la seva font bàsica d’ingressos, ja de per si precària. La impossibilitat de desenvolupar la seva activitat econòmica als carrers, a causa del confinament, està començat a generar desemparament”.

En l’àmbit de l’habitatge i l’educació, la comunitat gitana també ha patit més que la resta de la població: l’infrahabitatge i les condicions en les quals viu molta gent pertanyent a aquest poble han fet que els seus confinaments fossin especialment durs i que no tinguessin les mesures necessàries per a passar la malaltia amb garanties. Segons l’Agència de la Unió Europea per als Drets Fonamentals (FRA), prop del 80% dels gitanos europeus viu en barris superpoblats, fet que provoca que el distanciament, mesura preventiva clau de salut pública, sigui gairebé impossible.

Pel que fa a l’educació, durant el confinament molts infants gitanos no van poder seguir les classes virtuals per falta de dispositius o connexions a internet a les cases. El setembre del 2021, la Unió Europea advertia sobre l’impacte de la covid en els nens gitanos. No només això: a l’informe “Coronavirus pandemic in the EU-impact on Roma and Travellers”, del setembre del 2020, la FRA exposava les conseqüències de la pandèmia en aquesta comunitat i feia èmfasi en el discurs antigitano que s’havia generat arreu d’Europa a causa de l’aparició del virus. En l’informe “Overview of the impact of coronavirus measures on the marginalised roma communities in the EU”, la FRA identifica les àrees principals en les quals s’ha de posar la lupa pel que fa a comunitat gitana i pandèmia, proporciona una sèrie de propostes per a pal·liar la crisi i recopila les mesures que s’han anat prenent en els diferents països de la Unió Europa relatives al poble gitano.

Per últim, ara com ara resulta impossible saber el veritable impacte que la pandèmia ha tingut en les comunitats gitanes d’arreu, ja que hi ha una falta de recopilació sistemàtica de dades que impossibilita saber la situació real en la qual han viscut les famílies gitanes durant aquests dos anys.


Amb el suport de: