Opinion
La resiliència del BNG: la construcció de la victòria
Com a membre de la Junta del CIEMEN, vaig assistir a aquesta assemblea del BNG. Com a gallec-català sempre és especial bellugar-se en un ambient mixt, capaç de comentar aspectes de la visita amb companyes d’ERC, Junts, la CUP, Comunistes o Poble Lliure i alhora retrobar vells amics gallecs que participen de l’Assemblea. El conclave dels nacionalistes gallecs es donava en un context de consens intern en relació amb els lideratges i les línies mestres del projecte polític. Tot i això, la cultura organitzativa del BNG i el seu model de militància —compromesa i activa— va permetre que malgrat el format abreujat de l’assemblea —d’un dia— s’hi donessin debats de fons. El més destacat pels mitjans gallecs, sobre si la força gallega s’havia d’identificar com a independentista o com a sobiranista. L’etiqueta, com en tants altres àmbits de la vida, no fa la cosa.
La militància nacionalista gallega va donar suport amb més d’un 99% a l’informe del Consell Nacional, a les tesis ideològiques i a la candidatura a encapçalar la formació. Una pau interna que, fora de Galícia, crida l’atenció. El BNG és ara percebut com una organització forta i capaç, amb lideratge i cohesió interna. Què ha passat durant aquesta dècada perquè aquesta formació resistís la coexistència amb Anova, la formació de les Marees i l’èxit municipalista d’aquestes? Segurament hi ha d’altres aspectes menors, però intentaré resumir-ho en cinc elements clau que expliquen la resiliència del BNG, que el fa capaç d’obrir un nou cicle.
Militància
Sembla un clixé o paraules buides, d’aquelles que es diuen per a regalar l’oïda del públic general. Però no és així. El BNG té un model de militància de pedra picada; de militants, més que d’activistes. En un món líquid, on tothom pren part de plataformes que apareixen i desapareixen, el nacionalisme gallec —en termes qualitatius— compta amb quadres formats, bregats en les lluites socials, capaços de sumar quan cal. Quan no hi havia subvencions electorals, la militància posava les paperetes en sobres i preparava l’enviament de la propaganda electoral a les cases dels votants potencials. Un back to basics on la militància antiga posa sobre la taula els valors de l’organització. El model contribueix a la capacitat d’arribar —territorialment— més enllà. Les forces alternatives al BNG, des del PSdeG fins a les Marees, mai han cobert territorialment –amb militància— el mapa de Galícia. Malgrat que la socialista és una marca municipalista reeixida —que nodreixen d’independents cada quatre anys—, els nacionalistes gallecs despleguen una estructura territorial més orgànica i més capaç de resistir. No és estrany trobar-se cartells electorals del BNG a la parròquia més amagada de l’últim municipi de Galícia.
El sindicat de classe: la CIG
El nacionalisme gallec és un moviment polític amb diferents potes històriques: de les lluites agràries, passant pel moviment estudiantil a les organitzacions sindicals. Aquest darrer àmbit té una importància clau en el moviment, ja que hores d’ara la Confederació Intersindical Gallega (CIG) és la primera força sindical de Galícia, per sobre de Comissions Obreres i l’UGT. Una circumstància que contrasta amb el que passa al món sindical als Països Catalans —i només comparable a la posició que ELA i LAB tenen al País Basc.
Aquest sindicat nacional ha contribuït a formar quadres i a dotar de discurs social —en clau de lluita— l’acció política del BNG. Una eina indispensable, sovint desconeguda fora de Galícia, però absolutament rellevant als carrers de les ciutats gallegues.
Ideologia i autoorganització
La claredat ideològica –visió, missió i valors— del Bloc Nacionalista Gallec no és fàcil de trobar en altres organitzacions. Si bé les discrepàncies internes principals s’han mostrat, històricament, en relació amb la praxi i amb les tensions entre tàctica, estratègia i ideologia, la claredat dels principis ideologicopolítics aprovats l’any 1982 possibilita que el BNG pugui tornar a ser capaç de ser el pal de paller del nacionalisme gallec. Un d’aquests principis és el de l’autoorganització. El moviment nacionalista gallec considera que cal construir organitzacions de masses capaces de disputar el poder, però sempre autocentrades i amb organitzacions polítiques d’obediència gallega. Precisament les disputes al si d’En Marea –entre forces gallegues, partits instrumentals i forces d’obediència espanyola— posen de manifest l’encert del BNG.
Les lluites que ningú més encapçala
Un altre element rellevant és la capacitat, demostrada al llarg dels anys, d’introduir en l’agenda qüestions que prèviament no interessaven a les institucions. Fruit de l’acció del front de partits i del moviment, els nacionalistes gallecs han posat sobre la taula temes de relleu polític com ara la devolució a l’Estat del Pazo de Meirás. Precisament, en el marc d’aquesta assemblea i amb les explicacions de Carlos Babío, les delegacions internacionals que hi assistíem vam poder visitar el Pazo —robat al poble— on estiuejava el dictador Francisco Franco. Un exercici de memòria històrica i d’organització popular que excedeix el vessant institucional i que ha aconseguit desbordar l’acció de la judicatura i de la mateixa Xunta de Galícia.
Aquesta línia d’actuació també l’han seguida els nacionalistes gallecs en institucions com les europees, exercint com a corretja de transmissió de reivindicacions concretes i específiques del poble gallec. Un exemple és la pesca artesanal gallega (as mariscadoras), que ha pogut parlar amb veu pròpia a Brussel·les gràcies a l’acció de l’eurodiputada Ana Miranda.
Els exemples en aquest sentit serien incomptables.
El lideratge
El cinquè element és un de fonamental, potser conseqüència d’algunes de les virtuts col·lectives citades anteriorment. És ben sabut que per a competir electoralment necessites un lideratge solvent i amable, crític i alhora propositiu. Ana Pontón Mondelo és la persona que ha aconseguit fer el millor resultat –en nombre d’escons al Parlament de Galícia— de la història del BNG: dels sis diputats que la formació va aconseguir el 2016 fins als 19 de 2020. Un fet històric que s’explica per molts factors però del que és protagonista indispensable la portaveu nacional del BNG. De fet, les enquestes el 2016 pronosticaven un resultat inferior als sis diputats per als nacionalistes: uns campanya brillant dels nacionalistes gallecs va fer possible la remuntada.
La capacitat per atraure nous col·lectius –alguns que en el passat havien abandonat el BNG— i la voluntat de fer-ne més gran la base social són les senyes d’identitat del projecte de Pontón. Un lideratge femení que ha aconseguit que el BNG torni a ser la referència de l’oposició, amb la mirada posada en arribar a la presidència de la Xunta el 2024.
Pontón i els seus han fet la feina. L’any 2022 el Bloc Nacionalista Gallec complirà 40 anys amb la voluntat d’adreçar-se cada cop a més persones però sense perdre de vista l’ADN i les virtuts que li han permès de resistir. Després de la cloenda de la XVII Assemblea, les delegacions internacionals coincidien a elogiar el discurs de Pontón. Una d’aquelles persones em va dir a cau d’orella: “Aquesta dona serà Presidenta de Galícia”.