Opinion
L’oficialitat de l’asturià, aquest cop sí?
El punt de partida
Moltes persones desconeixen, fins i tot a Astúries, el veritable motiu pel qual l’asturià no es va declarar com a oficial en l’Estatut d’Autonomia d’Astúries (EAA) durant la seva redacció i aprovació en els primers anys 80. Pel relat d’alguns protagonistes i testimonis d’aquell moment històric, una barreja de prejudicis i autoodi va fer valer el seu poder i van impedir que se li reconegués a l’asturià el caràcter de llengua pròpia d’Astúries, frustrant l’aspiració legítima a l’oficialitat. Des de 1981 que patim aquesta excepcionalitat gairebé única (antihonor que compartim amb els parlants d’aragonès) d’expressar-nos en una llengua no oficial a l’Estat espanyol.
Tot i l’aprovació, el 1998, de la Llei d’Ús i Promoció de l’Asturià, el reconeixement legal no va més enllà de la visió de la llengua com a patrimoni cultural, obviant-la com a font de drets dels parlants.
Una barreja de prejudicis i autoodi va impedir l’oficialitat fa més de 30 anys. De resultes, la vida en asturià es veu dificultada —gairebé podríem dir impossibilitada— a Astúries
Aquesta manca de drets reconeguts es tradueix en dificultats per estudiar l’asturià o en asturià en tots els nivells educatius, manca de reconeixement professional del professorat, impossibilitat de desenvolupament d’una indústria cultural i audiovisual associada a la llengua pròpia, marginació de la creació literària, musical i artística en general... En definitiva, la vida en asturià es veu dificultada —gairebé podríem dir impossibilitada— a Astúries.La Llei d’Ús i Promoció de l’Asturià es va aprovar en el seu dia amb una Xunta Xeneral (Parlament asturià) molt dividida, i no va servir per resoldre els problemes derivats del conflicte lingüístic. No va ser una eina vàlida per als objectius que es marcaven en el seu preàmbul. I ara es pot donar per amortitzada, superada per la normativa europea sobre llengües minoritzades, per l’aparició de la ràdio i televisió autonòmiques, per les lleis educatives, nous i de rang superior, o justament per l’aparició de dispositius tecnològics i altres canals de comunicació que ni se somiaven el 1998. De fet, només l’enarboren avui dia com a escut alguns sectors contraris a l’oficialitat.
Precedents
L’article 56 de l’EAA estableix el mecanisme per a la seva reforma: la idea ha de partir del consell de govern o d’una quarta part dels diputats i diputades (12 d’un total de 45) i la proposta ha de ser aprovada per una majoria qualificada de tres cinquenes parts de la cambra (27 de 45).
L’EAA ja s’ha reformat almenys en tres ocasions (1991, 1994 i 1999), per la qual cosa no es tracta de res difícil ni traumàtic per a Astúries. Això sí, en tots els casos la iniciativa va correspondre al Consell de Govern i el tràmit va ser d’unes poques setmanes.
El germen
La idea d’aquest salt al pla institucional de la reclamació de l’oficialitat va sorgir arran del resultat de les eleccions autonòmiques de 2015. Per primera vegada en 35 anys d’autonomia es donaven dues circumstàncies que ens feien ser optimistes ja llavors:
Una, que podia iniciar-se un procés de reforma de l’EAA a iniciativa d’una quarta part de la cambra sense necessitar per a això el suport de cap dels dos partits majoritaris fins al moment (PP i PSOE)
I dues, que era possible aconseguir que la modificació fos aprovada sense la concurrència simultània d’aquests dos partits, o el que és el mateix, que cap partit, en solitari, podria bloquejar la reforma de l’EAA si arribava a tenir el suport dels altres.
De totes maneres no vam voler que ens acusessin d’improvisació o de precipitació. Per donar temps a situar-se en el seu paper institucional, especialment als grups parlamentaris nous, i per fer campanya de conscienciació, vam començar contactes amb regidors i regidores favorables a l’oficialitat, en una campanya conjunta amb el Conceyu (Ajuntament) de Bimenes, que estava preparant la XX Fiesta de la Oficialidá, per commemorar aquell juliol de 1997, quan per primera vegada un municipi va declarar la validesa oficial de l’asturià en les comunicacions amb els seus veïns i veïnes.
Així va néixer Conceyos pola Oficialidá. Vam arribar a sumar a la iniciativa gairebé 200 regidors i regidores de més de cinquanta dels conceyos (nom tradicional dels municipis a Astúries). Fent comptes, són gent que es va presentar a les eleccions municipals dins de candidatures que van aconseguir conjuntament més de 200.000 vots de l’electorat asturià, i entre els quals es troben persones de gairebé totes les formacions polítiques.
Destaquem tres accions que ens van donar bona visibilitat.
La primera: el seguici de Conceyos pola Oficialidá a la manifestació per l’oficialitat del Día de les Lletres de 2016 va mostrar una imatge contundent tant per la presència de càrrecs públics com per la diversitat ideològica i la diversitat de la seva procedència geogràfica. Va haver-hi gent de L.lena a Xixón, de Veiga a Peñamellera... i hi vam veure regidors de tots els partits. Aquell dia vam demostrar una altra vegada que l’oficialitat de l’asturià no és una reclamació partidista ni d’una minoria elitista.
La segona: paral·lelament, la pancarta de Conceyos pola Oficialidá, la mateixa que vam portar a la manifestació, no va parar de viatjar per Astúries des de llavors. Va estar penjada del balcó de diversos conceyos o presentada per regidors i militants de la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana en d’altres en què no ens van permetre posar-la al lloc que per dignitat li correspondria: el balcó de les cases consistorials, on es reivindiquen tantes causes justes de la ciutadania.
La tercera: també durant l’últim hivern vam impulsar una campanya de Caravanes pola Oficialidá, de les quals es van realitzar tres: una per la conca del Nalón, sortint de Bimenes, una altra pels conceyos del Cabu Peñes i la tercera que va recórrer les valls de l’Ayer, del L.lena i del Caudal.
Vam començar contactes amb regidors favorables a l’oficialitat: en vam sumar gairebé 200, que es van comprometre a proposar ordenances d’ús de l’asturià als municipis
La cosa transcendent és que els i les signants de Conceyos pola Oficialidá es van comprometre públicament a treballar durant el temps que resta de legislatura per cercar els límits de la legislació vigent, demostrant que és pobra i insuficient per garantir els drets dels usuaris de l’idioma, si cal visibilitzant el conflicte i la ineficàcia per complir amb les disposicions internacionals respecte de les llengües minoritzades.També es van comprometre a proposar ordenances d’ús de l’asturià i plans de normalització en els respectius conceyos, compatibles amb la declaració de l’oficialitat i que anessin posant ja les condicions per a la seva aplicació en la vida municipal.
I finalment, es van comprometre a reclamar a la Xunta Xeneral la declaració de l’oficialitat de manera coordinada i ferma. Això ja ho han fet diversos conceyos, amb diferents formulacions, els últims mesos: Xixón, Uviéu, Avilés, Bimenes, Mieres, Llaviana, Castrillón, Noreña i Villaviciosa són alguns dels que s’hi van sumant, en una marea imparable.
Com hem arribat fins aquí
Des de fa gairebé un any estem mantenint converses amb diversos partits polítics per formalitzar la presentació de la proposta de reforma a la Xunta Xeneral
Des de fa gairebé un any (principi de 2017) estem mantenint converses amb diversos partits polítics per formalitzar la presentació de la proposta de reforma a la Xunta Xeneral. Al maig, en el marc de la manifestació del Día de les Lletres, ja vam poder anunciar que teníem un nombre suficient de diputats i diputades per poder presentar-la, però que ens reservàvem de fer-ho quan hi hagués garanties que pogués prosperar.Així, el 23 de setembre vam fer a Xixón la presentació del Proyectu 2018 pola Oficialidá. A part de projectar el vídeo de la campanya, van prendre la paraula el rector de la Universitat d’Uviéu, Santiago García Granda, el secretari de l’Academia de la Llingua Asturiana, Xosé Ramón Iglesias, i diputats de tres partits polítics amb representació a la Xunta Xeneral: Pedro Leal per Foro Asturies, Emilio Leon de Podem i Concha Masa per Izquierda Xunida. Totes les intervencions van aprofundir en la idea que únicament a través d’una majoria parlamentària es pot arribar a la solució del conflicte lingüístic a Astúries. Cal destacar el suport de la Universitat d’Uviéu a l’oficialitat, pronunciat pel rector, o l’avançament de les conclusions de la Comissió Especial d’Estudi sobre el Règim de Protecció de l’Asturià de la Xunta Xeneral, de boca de la seva presidenta, que va afirmar que tots els compareixents que van actuar davant la comissió van demanar unànimement l’oficialitat de l’asturià.
Van assistir a l’acte, a més dels intervinents i de l’alcaldessa de Xixón, Carmen Moriyón Entrialgo, altres membres destacats dels seus partits, diversos acadèmics i acadèmiques de la llengua, representants de primer nivell de les executives de sindicats, dirigents d’associacions i federacions veïnals, alcaldes i regidors per l’oficialitat, professors i professores, mestres, membres i directius d’associacions culturals i esportives i molta gent que va respondre a la invitació de la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana i que va fer que la carpa instal·lada per a l’ocasió es quedés petita per acollir l’esdeveniment.
L’últim pas
A la III Enquesta Sociolingüística d’Asturies, al voltant del 80% dels entrevistats demanen per a l’asturià el mateix tracte institucional que tenen llengües pròpies d’altres comunitats
Després del canvi de postura de la Federació Socialista Asturiana (FSA) en el seu 32è Congrés, en què va assumir una posició favorable a l’oficialitat, ja donem per superat el temps en què es parlava de si l’asturià és una llengua com les altres de l’Estat que mereix el mateix tractament que les altres en els estatuts d’autonomia o per contra si és una llengua de rang inferior que ha de ser marginada. Això coincideix també amb el resultat de la III Enquesta Sociolingüística d’Asturies, presentada mesos enrere: al voltant del 80% dels entrevistats demanen per a l’asturià el mateix tracte institucional que ja tenen altres llengües pròpies d’altres comunitats. Això és l’oficialitat.Ja no es parla de si l’asturià ha de ser oficial o no, sinó de quan es farà efectiu aquest reconeixement. Els que impulsem el Proyectu 2018 ho tenim clar, i per això vam posar la data a la nostra campanya. Després de dos anys de treball ferm i prudent no se’ns pot acusar d’actuar irreflexivament.
Ara estem acabant el que volem que sigui la redacció de l’article 4 de l’EAA que es presentarà per al debat i aprovació a la Xunta Xeneral. Hi han participat juristes, acadèmics i assessors en qüestions lingüístiques dels partits parlamentaris, partint d’unes premisses mínimes, que són:
U, el reconeixement de l’asturià i del gallec asturià com a llengües pròpies d’Asturies en els termes de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics.
Dos, la declaració de l’estatus d’oficialitat d’ambdues llengües al costat del castellà, amb la formulació que compti amb el consens més gran possible.
Tres, la garantia que cap persona a Astúries no podrà ser discriminada per la llengua que lliurement triï per comunicar-se.