Opinion

Donostia, capital europea de la cultura 2016 i un pas endavant per als drets lingüístics

Per Aureli Argemí /

Donostia/Sant Sebastià, la ciutat basca capital del territori foral de Guipúscoa, serà la capital de la cultura europea al llarg de 2016. Com escriu l'alcalde de la ciutat, Eneko Goia Laso, en la introducció de l'extens programa d'activitats que es duran a terme durant aquest període, es tracta d'un repte per a situar Donostia en el mapa de les principals urbs culturals del continent.


La cultura inundarà la ciutat, tenint ben present que la “cultura és història, art, creativitat, respecte i diàleg; la cultura és aprofundiment, arrelament, identitat, llibertat i mestissatge; la cultura és vocació, projecció, indústria i riquesa”.

Els alcaldes anteriors que havien llançat la idea de convertir Donostia en capital cultural europea, Odon Elorza i Juan Karlos Izagirre, diuen  que  van “realitzar la defensa de la capitalitat en èuscar, per a visualitzar la nostra llengua i cultura, ja que creiem en una Europa i un món composats de pobles i cultures de tot tipus”.

Els organitzadors de l'esdeveniment esperen que amb aquesta capitalitat, Donostia afegirà un nou atractiu al que ja té com a ciutat puntera de la cultura basca. Estan segurs que seran milers i milers les persones que hi acudiran per a participar en algun dels centenars d'actes culturals que s'hi preparen.

Contribució a la identitat europea

La diversitat cultural europea serà un dels signes d'identitat de Donostia 2016. Durant l'any se succeiran una sèrie d'activitats que subratllaran la riquesa d'aquesta diversitat mitjançant l'aplicació de diferents disciplines artístiques: música, oralitat, teatre, literatura, diàleg multireligiós... un conjunt d'actes dissenyats per a ser mostres del ventall de cultures europees.

Certament -posen de relleu els organitzadors-, “la capitalitat europea de la cultura és una oportunitat per a fomentar la cultura pròpia del lloc, però sobretot per a reconèixer la nostra condició de ciutadans europeus i celebrar el nostre patrimoni cultural comú”. En aquest context tindrà una especial importància “un tractat de pau” que sigui fruit d'exposicions de grans artistes europeus, antics i moderns, i de la presentació d'obres literàries de tots els temps que plantegin una reflexió sobre la pau a Europa i suscitin debats ciutadans sobre temes relacionats amb la construcció pacífica europea.

Defensa dels drets lingüístics

Amb molt d'encert, els organitzadors han pres l'oportunitat que els donava el vintè aniversari de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics (DUDL, aprovada a Barcelona per la societat civil el 1996) per a dedicar unes jornades al tema (del 8 al 10 de desembre).

El coordinador d'aquestes jornades, Iñigo Urrutia, recalca que la “diversitat lingüística és una de les principals fonts de la riquesa del vell continent”. L'esmentada DUDL ho especifica a través d'una sèrie d'articles que es refereixen als drets lingüístics individuals de totes les persones i als drets lingüístics col·lectius de tots els pobles o comunitats lingüístiques: “Crear les condicions per al respecte i gestió adequada d'aquesta diversitat i afrontar el repte de la convivència des de la perspectiva de les llengües és, però, encara una assignatura pendent”.

En conseqüència cal cercar una més eficaç protecció i defensa dels drets lingüístics els quals no són més que una derivació dels drets humans. Tot i així, la protecció i defensa dels drets humans encara no tenen prou present aquesta estreta connexió. D'aquí que sigui tan necessari donar passos endavant cap a aquesta direcció.

“Partint de la naturalesa complexa dels drets lingüístics, la Cimera i el Protocol” de Donostia “complementaran els instruments jurídics vigents per a protegir aquests drets. A tal fi, oferirà recursos innovadors per al desenvolupament de les llengües i farà una aportació fonamental des del punt de vista jurídic”. Un pas endavant encomiable.
 
***

Des de la tribuna que també és Nationalia el CIEMEN es felicita per la proposta basca. Sens dubte, es tracta d'una iniciativa que apunta a la consecució d'una Declaració Universal dels Drets Lingüístics que sigui aprovada per l'ONU i que esdevingui un apèndix preceptiu de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Aquesta era i continua sent l'aspiració dels qui, des de Catalunya, el CIEMEN en primer lloc, van portar a terme la preparació i la proclamació de l'esmentada DUDL publicada farà dues dècades el proper mes de juny. Durant el període transcorregut han estat moltes les activitats dutes a terme per a arribar a l'objectiu que hauria de constituir la culminació de les aspiracions expressades pels redactors i potenciadors d'aquell document. Per cert, aquest ja ha estat presentat a les seus de l'ONU i de la UNESCO, entre altres, però sense haver obtingut encara la resposta reivindicada.

Auguro que el CIEMEN pugui tornar a contribuir, durant aquest any commemoratiu, a fer possible el que encara sembla impossible.

Aureli Argemí és president emèrit del CIEMEN.