Opinion

Escòcia és Catalunya, el Regne Unit no és Espanya

OPINIÓ. Dos estats, dues formes d'encarar els moviments independentistes totalment diferents. El president emèrit del CIEMEN, Aureli Argemí, les comenta a propòsit de l'auge de l'independentisme a Catalunya i de la propera convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació a Escòcia.

Com estan escrivint o dient els mitjans de comunicació, el tema del referèndum sobre la independència d'Escòcia està a l'ordre del dia. L'ha posat damunt la taula de les actualitats la persona que, potser, menys s'esperava: David Cameron, el primer ministre del Regne Unit. No pas per a negar-ne la legitimitat sinó, al contrari, per a urgir-ne la realització.

Són moltes les explicacions que es donen entorn aquesta presa de posició de David Cameron que, per a més senyes, és representant d'una opció conservadora i unionista per essència i, per tant, adversa a qualsevol mena d'escissió del Regne Unit. Potser l'explicació més difosa sigui que el primer ministre ha escollit de fer la proposta quan les enquestes revelen que la gran majoria dels escocesos votarien no a la independència. I, així, posaria contra les cordes Alex Salmond el primer ministre del govern escocès i cap del Partit Nacional Escocès, majoritari al Parlament, promotor d'un referèndum sobre la independència en la present legislatura. O sigui, se suposa que si a Escòcia es convoqués el referèndum promès per Alex Salmond, el resultat seria advers als independentistes. Per a estar més segur dels seus càlculs, David Cameron exigeix que el referèndum es faci abans de divuit mesos i que la pregunta sigui sí o no, sense afegitons. Al contrari del que voldria Alex Salmond. Aquest pensa, en efecte, que, de moment, tindria més èxit un consens més ampli, aconseguir un grau d'autonomia més alt, sobretot en els afers lligats a l'economia, del que té Escòcia ara. Per tant, al seu parer, la pregunta adreçada als electors hauria de contemplar, en tot cas, també aquesta opció.

Pel que es veu, la sortida del primer ministre anglès és una fletxa enverinada. D'aquí que Salmond hagi respost ja que no està disposat a acatar les propostes de Cameron. Vol que es creïn unes condicions més acceptables, en primer lloc, per al poble escocès. Tanmateix, Salmond no descarta que el referèndum es faci seguint les condicions de Cameron. És, tal vegada, una oportunitat difícilment repetible en un breu termini.

Aquesta possibilitat em porta a la memòria una conversa que vaig tenir, ja fa anys, amb el primer president d'Eslovènia independent, Milan Kucan, amb qui vaig coincidir en un congrés a Maribor: en saber que jo era català em va dir que ell era amic del president Jordi Pujol i que aquest li havia aconsellat de prendre la independència si un dia li passava al davant. "Ho vaig fer, així que se'ns van presentar les circumstàncies adients. Contra la voluntat del poder central de Iugoslàvia, amb el risc que això comportava, però confiant en la força del dret, del dret que assistia al poble eslovè d'emancipar-se. I el resultat és prou evident: els eslovens, malgrat l'amenaça i els tirs de l'exèrcit iugoslau, van votar i Eslovènia és un Estat sobirà. No ens vam perdre en discussions sobre si el moment era el bo o havíem d'esperar més temps. Vam actuar".

Més enllà de la polèmica entorn als continguts i dates del referèndum escocès, és significatiu i exemplar que la voluntat de tants escocesos d'autodeterminar-se i, eventualment, d'independitzar-se, no topi amb el veto dels representants de poder estatal del Regne Unit, del qual Escòcia avui depèn. Tot plegat és una lliçó de democràcia, dintre d'un Estat en què els seus representants posen els drets democràtics per damunt de les estructures del mateix Estat concebut, ideològicament i militarment, en termes d'unitat i de fronteres intocables.

Un nou cas d'una nació que vol emancipar-se, ara ja dins de la Unió Europea. El seguiran altres nacions semblants? Si posem la mirada en la nació catalana, veiem que l'actitud del govern anglès és als antípodes de la que assumiria el govern espanyol si una de les nacions que administra plategés un referèndum anàleg al d'Escòcia. Perquè tot i que els representants del Regne d'Espanya admeten, de paraula, que en democràcia es pot reclamar el que sigui -la independència per exemple-, tampoc es cansen de repetir que la impedirien. No permetrien ni tan sols la celebració d'un referèndum que facilités als possibles demandants l'expressió, pública i oficial, de la seva opinió al respecte! Citen articles de la Constitució espanyola vigent per a ficar la por al cos, com els referents a la possible intervenció de l'exèrcit si algú s'atrevís a posar en joc les fronteres establertes. O sigui, que al Regne d'Espanya la cultura democràtica continua brillant per la seva absència, almenys en les altes esferes dels poders.

Tanmateix, les enquestes diuen que, avui, hi ha més catalans que escocesos que opten per a la independència i que el nombre d'independentistes va pujant ràpidament. Potser el model d'Eslovènia és més suggestiu, el que als catalans pot resultar, ara per ara, més viable.