News

Birmània: L'incert futur del poble rohingya

La violència interètnica del passat mes de juny podria repetir-se si el Govern no posa mesures per acabar amb la discriminació d'aquesta minoria musulmana · La transició política i econòmica de Birmània, generalment aplaudida per Occident, no sembla un context favorable a la resolució del conflicte, malgrat les denúncies de l'ONU i diverses organitzacions humanitàries.

El poble rohingya de Birmània ha estat aquest estiu al centre del focus mediàtic arran dels greus enfrontaments entre aquesta comunitat musulmana i la majoria budista de l'estat d'Arakan, a l'est de Birmània. En un país on la tensió interètnica ha estat una constant al llarg dels darrers anys, és convenient analitzar les particularitats d'aquesta comunitat, la qual les Nacions Unides considera una de les més perseguides del món.

Discriminació oficial

Descendents de pobles pescadors musulmans que es van instal·lar a l'actual Birmània el segle VIII, uns 800.000 rohingya habiten a Birmània avui dia. Tanmateix, aquesta comunitat no figura entre les més de 130 ètnies censades pel govern de Rangun: oficialment, no són ciutadans birmans, sinó “immigrants il·legals de Bangladesh”. Com que la majoria d'aquests ciutadans no té cap relació de fet amb el país veí, de facto esdevenen apàtrides. Això els impedeix viatjar, accedir als serveis públics o fins i tot tenir fills sense el permís de les autoritats. I evidentment, els deixa en una situació de gran vulnerabilitat davant abusos de tota mena.

Durant el mes de juny passat, la presumpta violació i assassinat d'una noia d'ètnia arakan va provocar el linxament de deu musulmans roghingya, i aviat la regió es va encendre amb enfrontaments amb llances i matxets, violacions, destrucció de pobles sencers i, quan el govern va enviar-hi la policia, arrestos massius. El balanç oficial parla de 78 víctimes mortals, però la xifra podria ser molt més elevada. A més, es calcula que unes 100.000 persones s'han vist obligades a deixar les seves llars com a conseqüència de la violència. A això s'hi afegeix el fet, denunciat per HRW, que la negativa del Govern a reconèixer el conflicte suposa a la pràctica la impossibilitat d'accés per part d'organitzacions humanitàries.

El conflicte invisible

Allò que distingeix aquest conflicte respecte d'altres episodis violents és l'extrema minorització d'una de les parts. Ho il·lustra el fet que, mentre les Nacions Unides, HRW, Minority Rights Group i International Crisis Group, entre molts d'altres, alertaven a la comunitat internacional sobre els abusos al poble rohingya, Aung San Suu Kyi -activista birmana i premi Nobel de la Pau- tirava pilotes fora una vegada darrera l'altra durant la seva gira europea: “l'arrel del problema és la manca d'aplicació de la llei”, fou el seu ambigu comentari sobre la situació a Arakan. A les preguntes més concretes dels periodistes (“Creu que els roghingya haurien d'obtenir la nacionalitat birmana?”), la resposta va ser encara més inquietant: “no ho sé”.

Es tracta, doncs, d'unes perspectives poc encoratjadores per al poble rohingya. Birmània es troba en un procés de transició política i econòmica gradual: la celebració d'eleccions la primavera passada, els processos de pau amb diverses organitzacions armades o l'eliminació parcial de la censura als mitjans de comunicació han començat a donar fruits i la comunitat internacional ha aixecat ja algunes de les sancions imposades en el passat. En aquest context, és improbable que les autoritats birmanes i les cancelleries occidentals -i al mig, Aung San Suu Kyi, determinada a concórrer a les eleccions del 2015- vulguin trencar la bona sintonia i afrontar seriosament el problema a l'Arakan.

Si aquesta ha de ser la tendència, s'apropen temps dolents per als rohingya. El director d'operacions de l'Oficina per la Coordinació d'Afers Humanitaris (OCHA) de l'ONU, John Ging, pintava un futur negre en una entrevista a Al Arabiya: “si la situació no s'estabilitza ràpidament, em sap greu però només puc dir que veurem més conflicte, més desplaçaments de població i més misèria humana”.

Imatge: 30.000 refugiats rohingya, mantinguts 'en quarentena' al camp de refugiats de Kutupalong, sense assistència i en condicions inhumanes. Foto de Richard Sollom, PHR.

Per a saber-ne més: