Les llengües minoritzades de França, entre les quals el català, acaben de superar el penúltim escull abans que es faci efectiu el seu reconeixement a la Constitució. El Senat ha aprovat la proposta de reforma constitucional que fa esment a aquests idiomes per 162 vots a favor i 125 en contra (la majoria estava situada als 144). Els senadors de la governamental Unió per un Moviment Popular (UMP, la formació del president Nicolas Sarkozy) han votat majoritàriament a favor de l'adopció de la reforma (153 sís contra 2 nos), mentre que tots els centristes s'han abstingut i l'oposició d'esquerres (Partit Socialista i Partit Comunista) s'ha manifestat en contra.

De fet, els socialistes (que formen el grup d'oposició més nombrós, tant a l'Assemblea Nacional com al Senat) ja van avisar fa dies que s'oposarien a la reforma proposada per la UMP. La raó del rebuig socialista no s'ha de buscar específicament en la introducció de les llengües minoritzades (de fet, els senadors del PS van dir que ells hi estan a favor), sinó en el desacord amb diversos aspectes de la mateixa. I és que el PS acusa Sarkozy de voler-se atorgar més poders amb la reforma i reclama que l'Assemblea Nacional (cambra baixa del Parlament francès) tingui més pes davant del Senat (cambra alta). Una condició que, diuen els socialistes, la UMP no s'ha avingut a negociar. Els socialistes també volien canviar substancialment la forma en què s'escullen els senadors, perquè diuen que afavoreix la dreta, informa Le Figaro.

L'anunciada oposició socialista al text fa que el resultat de la votació del proper 21 de juliol sigui incert. Aquell dia, tots els diputats de l'Assemblea Nacional i els senadors es reuniran a Versalles en congrés, i votaran de nou la modificació constitucional. Si tres cinquenes parts dels representants hi voten a favor, la reforma serà aprovada; cas contrari, serà rebutjada. 

A l'article 75

La reforma aprovada en segona lectura pel Senat i per l'Assemblea introdueix el reconeixement de llengües com el català, el cors, el basc, l'occità o el bretó (sense esmentar-les una per una) a l'article 75 de la Constitució, que ara diu: "Les llengües regionals pertanyen al patrimoni de França".

Al debat que ha tingut lloc al Senat sobre aquesta qüestió, la senadora verda Alima Boumediene-Thiery ha assenyalat que calia mantenir la referència a les llengües a la reforma perquè, davant del fet que l'Estat francès no té intenció de ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, "és imperiós de constitucionalitzar l'existència" d'aquests idiomes. El comunista Ivan Renar, per contra, ha demanat la supressió de l'esment, amb l'argument que les llengües minoritzades no necessiten un reconeixement constitucional, sinó una "llei específica" que faciliti que siguin "parlades al carrer, a l'escola i als mitjans de comunicació".

També ha intervingut al debat Gaston Flosse, expresident de la Polinèsia Francesa, qui ha preguntat si les "múltiples llengües d'ultramar" també estan incloses a la referència a les "llengües regionals". Flosse ha denunciat que, actualment, està "prohibit" parlar en un idioma que no sigui el francès a les assemblees de les dependències franceses. A la pregunta de Flosse, el senador de la UMP Jean-Jacques Hyest ha respost que, efectivament, el reconeixement és extensiu a les "llengües d'ultramar".

Pistes sobre l'abast del reconeixement

La introducció de les llengües minoritzades a la Constitució francesa ha generat expectatives perquè la situació d'idiomes com el català, l'occità, el cors o el bretó pugui millorar en el futur. Hyest, però, ha deixat ben clar que hi ha uns límits que no es poden sobrepassar: "Aquest article [el 75] no ofereix cap dret nou, i la jurisprudència del Consell Constitucional recorda que el francès ha de ser utilitzat obligatòriament a l'esfera pública, de conformitat amb l'article 2 de la Constitució". El senador de la UMP ha afegit que "l'ensenyament [a les escoles] pot ser dispensat en una llengua regional, amb la condició que no sigui obligatori".

Més informació:

• Oui au breton: Le Sénat accepte l'introduction des langues régionales dans la Constitution
• VilaWeb: El reconeixement del català a la constitució francesa tira endavant
• Le Figaro: Le Sénat adopte la réforme des institutions
• Nationalia:  L'assemblea francesa acorda de nou introduir les llengües minoritzades a la Constitució