Macedònia celebra diumenge 1 de juny les seves terceres eleccions democràtiques d'ençà dels brots de violència que van seguir la guerra de Kosovo, l'any 1999. El veto de Grècia a l'entrada de Macedònia a l'OTAN ha forçat les eleccions anticipades, a banda d'altres factors com la manca de suport del Partit Democràtic dels Albanesos (PDSh) als seus companys de Govern, l'Organització Revolucionària Macedònia Interior (VMRO–DPMNE).

El principal partit macedoni de l'oposició, la Unió Social-Demòcrata de Macedònia (USDM) ha denunciat durant la campanya electoral que l'actual govern és responsable del bloqueig del país per no haver arribat a un acord amb Grècia que permetés a Skopje integrar-se a la OTAN. La seva candidata, Radmila Sekerinska, s'ha compromès a aconseguir, en sis mesos, una invitació per a l'aliança atlàntica i una data d'inici sobre les negociacions per a l'adhesió a la Unió Europea.

L'altre focus d'atenció és entre els partits albanesos. A les darreres eleccions, ara fa dos anys, la polèmica va estar servida quan el partit guanyador, VMRO–DPMNE, va preferir pactar amb el PDSh malgrat que l'altre gran partit albanès, la Unió Democràtica per la Integració (DUI), havia obtingut més vots.

Durant els darrers mesos ha crescut el malestar dins la coalició governamental, principalment com a conseqüència de les demandes que el líder del PDSh, Menduh Thaçi, ha plantejat als seus col·legues macedonis. Demandes com la declaració de l'albanès com a llengua oficial o el reconeixement del nou Estat de Kosovo, que no han tingut una resposta negativa dins del Govern.

D'altra banda, en aquesta contesa electoral s'hi presenta una nova força, la Unió Democràtica Albanesa (BDSh). La lidera Bardhyl Mahmuti, que fou representant polític de l'Exèrcit d'Alliberament del Kosovo (UÇK), un dels principals moviments armats independentistes del Kosovo a finals dels anys noranta. La BDSh és el partit que més clarament s'ha posicionat contra les noves fronteres de Kosovo, que segons diu Mahmuti, han pres terres als pagesos macedonis. També és crític amb la qüestió de la llengua albanesa: en reclama l'oficialitat a tota Macedònia, ja que actualment la llengua només es pot utilitzar a les administracions dels territoris on hi ha més d'un 20% d'albanesos.

La diversitat de Macedònia no acaba amb els albanesos, per bé que aquests formen la “minoria” més nombrosa del país, ja que representen entre el 25 i el 30% de la població, i sumen 28 escons dels 120 que té el Parlament. També hi tenen representació gitanos (2 escons), turcs (2 escons) i serbis (1 escó). Fora del Parlament, encara hi trobem vlachs i bosnians.

La religió més practicada és el cristianisme ortodox (vora un 70%, coincidint aproximadament amb el percentatge de macedonis), i la segona més estesa és l'islam sunnita (un 29%), segons Minority Rights Group.

Imatge: Parlament de Macedònia, a Skopje. 

Més informació:

• Especial Macedònia a Le Courrier des Balcans
  
• MRG: Directori de minories a Macedònia
  
• Pàgina del president de Macedònia