Tenen governs independents i firmen tractats internacionals, però no gaudeixen de seient a les Nacions Unides i cap, o pràcticament cap altre Estat del món en reconeix l'existència. Es tracta dels Estats de facto, una entitat jurídica d'especial importància en les relacions diplomàtiques entre alguns països. Representants d'aquests països, així com acadèmics, diputats del Parlament Europeu i altres experts en la matèria debatran avui al Parlament Europeu sobre com incloure els Estats no reconeguts al joc de les relacions internacionals.

Els ponents analitzaran aquesta qüestió des de la perspectiva jurídica, en primer lloc, tot explicant com funcionen els Estats de facto i com s'integren a la legislació internacional. També es discutirà sobre com afronten aquests països aspectes com l'economia i la seguretat.

Finalment, es dedicarà tota una sessió a la construcció de la democràcia i la garantia dels drets humans en països que tot sovint viuen aïllats política i econòmicament.

Aquesta conferència ha estat impulsada per l'Organització de Pobles i Nacions no Reconeguts (UNPO), que agrupa diversos pobles sense Estat d'arreu del món, l'Aliança de Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE), partit polític d'abast europeu, l'ONG Partit Radical No Violent (NRP), i la Fundació per la Democràcia de Taiwan (TFD), una organització que reivindica el reconeixement de Taiwan.

Avui dia hi ha cinc Estats independents de facto, la majoria dels quals estan al Caucas o a l'Europa oriental: Abkhàzia, Ossètia del Sud, Alt Karabakh, Transnístria i Somaliland. Hi ha altres estats amb diversos graus de reconeixement: des de la part turca de Xipre, només reconeguda per Turquia, fins a Kosovo, reconegut per 40 Estats arreu del món. 

Més informació:

• UNPO: The Missing Delegates: Opening the World Order to de facto States
• The Tiraspol Times: European Parliament conference on Transnistria; other 'de facto' states