News
Noves converses per resoldre la disputa pel nom de Macedònia
La seu de les Nacions Unides a Nova York acull avui les conversacions entre Macedònia i Grècia, que tenen com a objectiu desencallar la disputa que els dos estats mantenen arran del nom oficial de Macedònia. Atenes s'oposa a aquesta denominació tot argumentant que, en cas que fos finalment acceptada, el govern d'Skopje podria reclamar la província del nord de Grècia que duu el mateix nom.
Com a mesura de pressió l'Estat grec ha anunciat que vetarà l'entrada de Macedònia a l'OTAN mentre no es resolgui la qüestió del nom. Tanmateix, l'assumpte comença a ser urgent, ja que entre el 2 i el 4 d'abril tindrà lloc a Bucarest la conferència de l'OTAN, que serà decisiva per a aprovar o no l'entrada d'aquest Estat.
Matthew Nimetz, el mediador de les NU per a aquesta qüestió, ha proposat unes quantes propostes alternatives, que intenten mantenir la paraula Macedònia mentres en marquen el caràcter estatal: República Constitucional de Macedònia, República Democràtica de Macedònia, o Nova República de Macedònia, de moment amb poques expectatives d'èxit. El mateix Nimetz va dir fa uns dies que "encara hi ha una distància important entre les posicions de les dues parts, malgrat la seva predisposicó a continuar les negociacions".
Grècia no ha acceptat mai que la república veïna, de població majoritàriament eslava, dugui el nom 'Macedònia', un topònim d'arrel hel·lènica i que coincideix amb una regió al nord del territori grec. És per això que el seu nom oficial -i provisional- és República Exiugoslava de Macedònia.
Les reivindicacions dels albanesos
Mentrestant, la política interior macedònia s'ha vist ressentida per aquestes circumstàncies. Fa només dues setmanes un dels partits de la coalició governamental, el Partit Democràtic dels Albanesos (PDH), va abandonar l'executiu, tot posant en perill l'estabilitat del Govern. El president del PDH, Menduh Thaçi, va criticar que el president macedoni, Nikola Gruevski, no s'avingués a concedir més drets a la comunitat albanesa del país, que representa entre el 25 i el 30% de la població, aproximadament.
De fet, a banda de la disputa que enfronta el país amb Grècia, Macedònia té una situació complicada pel que fa a la convivència entre les diverses comunitats. L'any 2001 un moviment guerriller albanès, autoanomenat Exèrcit d'Alliberament Nacional, va prendre les armes per reclamar un major reconeixement dels drets dels ciutadans albanesos. La revolta va acabar amb la intervenció de l'OTAN i amb determinades concessions a la població albanesa. Des de llavors, les relacions s'han destensat fins al punt en que un partit albanès ha pogut entrar al govern, però malgrat tot els recels entre eslaus (la població majoritària, que representa més del 60% dels habitants) i albanesos segueixen vigents.
Més informació: