News

Referèndum escocès: el més calent és a l’aigüera en mig del caos al govern britànic

El govern d’Escòcia publica un nou document sobre com imagina la independència · Els candidats a substituir Truss, unànimes a rebutjar un acord per a possibilitar la votació l’any vinent

Nicola Sturgeon, at the 2021 Conference.
Nicola Sturgeon, at the 2021 Conference. Author: SNP
L’anunci de dimissió de la primera ministra britànica, Liz Truss, ha provocat la reacció immediata per part de la cap de govern escocès, Nicola Sturgeon, qui ha demanat la convocatòria d’eleccions generals al Regne Unit. Això passa la mateixa setmana que el govern escocès ha fet públic el tercer document sobre com s’imagina una Escòcia independent i quan manca exactament un any per a la data que la mateixa Sturgeon ha fixat per a un nou referèndum d’autodeterminació: el 19 d’octubre de 2023.


El document “Construir una nova Escòcia: una economia més forta amb la independència” afirma que l’economia britànica és menys productiva i menys igualitària que la de països europeus “comparables amb Escòcia” i que està llastada per la sortida del mercat comú europeu. El text recorda que “la majoria de competències econòmiques” continuen en mans de Westminister, cosa que òbviament no seria el cas amb una Escòcia independent.

El document recull el “pla” que el govern té per a l’economia d’un Estat escocès, on destaca l’adopció d’una moneda pròpia (la lliura escocesa) i el reingrés a la Unió Europea, cosa que “impulsaria el comerç i milloraria l’economia” del país. També afirma que el nou model econòmic seria més just per a les dones, les persones amb diversitat funcional i els migrants.

365 dies per a un referèndum que està als tribunals

No és clar encara, però, si el referèndum se celebrarà. Malgrat no haver-hi acord amb el govern britànic, l’executiu escocès vol convocar-lo igualment, i ha referit la qüestió al Tribunal Suprem del Regne Unit. Sturgeon vol dilucidar si és legal que Escòcia pugui convocar la votació sense un pacte amb Londres.

Si el Tribunal diu que sí, Escòcia podria fer el referèndum. Malgrat això, es pot donar el cas que el govern britànic i els partits unionistes cridin a boicotar-lo i els partidaris del “no” decideixin de no participar-hi.

Si el Tribunal diu que no, el govern de Sturgeon ha proposat que les properes eleccions generals britàniques es converteixin en un “plebiscit de facto”. Tots els partits unionistes han rebutjat aquesta noció.

Oposició del líder laborista

El líder del Partit Laborista britànic, Keir Starmer, va dir el juliol que si ell arriba al càrrec de primer ministre en cap cas acordarà amb Edimburg un segon referèndum d’independència. Starmer, de fet, va assegurar que el seu partit se centraria a “reconstruir” la unió i que aquest posicionament ni tan sols canviaria en cas d’un panorama polític diferent a l’actual.

Aquesta postura d’oposició frontal contrasta amb la que el mateix Starmer mantenia fa dos anys, quan admetia que una majoria independentista a les eleccions escoceses de 2021 equivaldria a un mandat per a un segon referèndum.

En aquelles eleccions, els dos partits independentistes (SNP i Verds) van obtenir la majoria absoluta i al voltant del 50% dels vots.

Starmer i Sturgeon ara coincideixen en una cosa: afirmar que el Partit Conservador s’ha quedat sense mandat per a continuar governant al Regne Unit i demanar-li que convoqui eleccions immediatament. Segons les enquestes més recents —en mig de la crisi de govern de Truss— els laboristes obtindrien una victòria àmplia i s’assegurarien la majoria absoluta a Westminster.

Els conservadors, però, no pensen a convocar eleccions i es preparen per a elegir un nou primer ministre la setmana vinent. El favorit és el diputat Rishi Sunak, qui, com Starmer, també ha descartat de permetre un segon referèndum si esdevé primer ministre britànic. La mateixa postura que la de la segona diputada amb més opcions, Penny Mordaunt, que no acceptaria la votació “sota cap circumstància”.