News
Extinció digital o revitalització i espai de contrapoder?
Investigadors i activistes debaten sobre les possibilitats que internet i les tecnologies ofereixen a idiomes minoritzats com el català, el basc, l’aranès i l’amazic · Una cooperativa catalana presenta el primer traductor automàtic de judeocastellà
L’eina permet traduir entre el judeocastellà i l’anglès, el turc i el castellà, i ofereix la possibilitat de sentir com es pronuncia qualsevol frase o paraula en la llengua dels sefardites. El traductor s’ha presentat en sengles jornades a Barcelona i a Istanbul aquest mes de maig en el marc del projecte “Judeocastellà: connectant les dues ribes de la Mediterrània”, que la cooperativa Col·lectivaT ha dut a terme en col·laboració amb el Centre Sefardita d’Istanbul.
“Som una cooperativa constituïda per gent que ve de Turquia i que ha treballat en molts idiomes, entre els quals el català, que és el del nostre país d’acollida. El judeocastellà és un dels molts idiomes del nostre país d’origen i per això tenia molt de valor fer aquesta connexió. És un projecte sobre tecnologia, però amb un objectiu social i cultural”, va explicar Alp Öktem, lingüista computacional de Col·lectivaT, a les jornades celebrades al Pati Manning de Barcelona els dies 25 i 26 de maig.
A banda del traductor, el projecte ha creat la web Ladino Data Hub, que “recopila dades lingüístiques que ja existien però formatades de manera que siguin utilitzables per al desenvolupament de tecnologies d’idiomes”, segons va explicar Öktem. “Vam començar pel treball molt actiu que ja havia fet el Centre Sefardita. Part del treball ha consistit en amplificar i estandarditzar el que ja feien”. Així, al Ladino Data Hub es poden trobar frases en judeocastellà alineades amb les seves traduccions corresponents en altres idiomes, frases digitalitzades del diari Şalom, un corpus d’enregistraments de veu de parlants de judeocastellà... Alguns d’aquests materials, com la recopilació “Una fraza al dia”, s’han anat publicant a Instagram, com una forma amena d’aprendre una mica d’aquest idioma cada dia:
El projecte va més enllà del judeocastellà. Un altre resultat ha estat la publicació del kit d’eines, un “document de bones pràctiques sobre la preservació digital del patrimoni cultural per a parlants, lingüistes i investigadors de llengües en perill d’extinció o amb pocs recursos en l’era digital”, ha dit Öktem. Col·lectivaT ha enfocat el projecte amb la idea que la preservació dels idiomes “no és una tasca només d’enginyers lingüístics, sinó que la gent pot ser part d’aquest desenvolupament”, ha explicat el lingüista. Per això, aquest kit ha estat presentat en quatre seminaris per a especialistes i activistes de diferents llengües minoritzades d’Espanya i Turquia que Col·lectivaT ha ofert a una trentena de persones a Barcelona i Istanbul.
Alp Öktem (Col·lectivaT). / Imatge: David Forniès.“Parlem de l’extinció digital i dels perills del món digital per als idiomes amb pocs recursos, però també hem de parlar de les oportunitats que ofereix. Hi ha xifres alarmants, com ara que el 95% dels idiomes han perdut la capacitat de transcendir digitalment. Però depenent de la situació política, social i econòmica d’un idioma, sempre hi ha coses a fer”, va afirmar Öktem.
Les llengües minoritzades davant la bretxa digital
Aquesta qüestió va centrar la taula rodona que va cloure les jornades, en què es van abordar els casos del català, el basc, l’aranès i l’amazic. Dues grans idees: una, que la digitalització pot ser una oportunitat per a les llengües minoritzades si administració i societat fan la seva feina; dues, que calen nous discursos adaptats a cada realitat i cada llengua.
“Si tenim dades, en català es pot fer tot el que es fa amb l’anglès, el xinès o el castellà en l’àmbit digital. Però necessitem suport”. Qui ho diu és Mireia Farrús, professora i investigadora sobre tecnologies de la parla i prosòdia a la Universitat de Barcelona. “Ens trobem en un moment d’oportunitats, en un punt similar al de l’aparició de la impremta. Però cal admetre que crear tecnologia lingüística és car i per això ens cal suport institucional. No tot es pot fer amb voluntariat”.
“Cal una visió, des de l’administració pública, en què es doni a cada llengua allò que necessita”, considera Joan Carabias Ané, activista per l’aranès. “D’eines per difondre la llengua, jo mateix n’he fet dues. Però mantenir-les és car. I fer eines estàtiques no val la pena, perquè les llengües estan en evolució constant. Els activistes podem impulsar eines, però l’administració ha de possibilitar que es vagin transformant i mantenint-se vives”.
Goiatz Oiartzabal, directora del laboratori lingüístic basc Badalab, creu que “s’han de sumar les capacitats” dels diversos agents per a possibilitar la supervivència digital de les llengües. “La idea que hi ha al darrere de Badalab, per exemple, és que ni les institucions públiques poden fer-ho totes soles ni els agents socials tampoc”. Aquest laboratori, nascut el 2021, treballa per a esdevenir un “espai d’experimentació referencial” en la “revitalització del basc i en la promoció de la igualtat entre els parlants”.
Per Farrús, es poden aprofitar avenços en unes llengües per al benefici d’altres: “Els esforços es poden unir, perquè les eines tecnològiques són les mateixes”. Cosa que pot redundar en benefici del “missatge” amb què “cal ser molt clars”, segons la investigadora: “Que totes les llengües són vàlides per a estar en l’era digital. Totes serveixen per a absolutament tot.”
Tenir en compte les necessitats de cada llengua
La moderadora de la taula rodona, Güneş Öztürk, sociòloga i sòcia de Col·lectivaT, va demanar als altres membres del debat què passa amb les llengües més desafavorides. “El basc i el català tenen estructures per a fer reproduir l’idioma, com ara les comunitats autònomes, malgrat el que faci l’Estat espanyol”, va dir. “Són estructures que sostenen i reprodueixen la identitat i la llengua. Però que passa amb l’aranès o l’amazic, per exemple?”.
Mireia Farrús (esquerra) i Güneş Öztürk (dreta). / Imatge: D. F.“No ha estat fins fa poc que l’amazic ha estat reconegut recentment pel Marroc —el 2011— i Algèria —el 2016”, va respondre Aziz Baha, membre i expresident de la Casa Amaziga de Catalunya. “Aquest fet ha endarrerit la investigació científica i la feina de promoció de la llengua. Ara, a Catalunya estem desenvolupant un traductor automàtic de l’amazic, però en camps com les ciències no hi ha gaires dades disponibles. L’amazic és molt potent en literatura oral i en diversos camps socials, però d’altres n’ha quedat exclòs històricament, i encara avui”. En el cas d’aquesta llengua parlada al nord d’Àfrica i amb una diàspora nombrosa a Catalunya, Baha va apuntar que cal tenir també en compte les diferències d’accés a la tecnologia dels seus parlants respecte dels de moltes llengües europees: “Al nord d’Àfrica encara som lluny de fer un ús normalitzat de la tecnologia: hi ha mancances en l’accés a internet, a ordinadors... això ho pateixen fins i tot les escoles. Són problemes que romanen, malgrat l’oficialització de la llengua”.
Carabias Ané, pel que respecta a l’aranès, va apuntar que el govern de la Generalitat dota la difusió de la llengua amb molts menys recursos (“l’any passat, 100.000 euros”) que no pas els que destina al català. “No és la mateixa estructura la que tenim per al català que per a l’aranès”, va lamentar, i això malgrat que l’idioma de l’Aran és llengua oficial a Catalunya.
Un “espai de contrapoder”?
“Les problemàtiques al voltant de la llengua, avui, són molt complexes”, va dir Oiartzabal per a defensar la necessitat de nous relats que vinculin la defensa de les llengües minoritzades amb altres lluites, com ara les mediambientals o les feministes. “Reconec que em costa molt trobar el relat clau”, va admetre la directora de Badalab, però “el camí a seguir en defensa de les nostres llengües ha de passar per oferir recursos a aquells que pateixen opressions. Perquè tot està vinculat i perquè encara mantenim molts relats antics. Al País Basc, per exemple, el discurs de ‘l’idioma per l’idioma’”, com a objectiu en si mateix, “avui està esgotat”.
Carabias i Baha van insistir en la necessitat de continuar conscienciant la població. “Cal invertir en coneixement; el desconeixement fa que les llengües [minoritzades] no siguin valorades”, va dir l’activista aranès. “Si ho fas, obtens resultats. No és que no hi hagi interès. A Catalunya, a un curs d’aranès en línia s’han apuntat 300 persones”. Internet pot ser un espai propici: “A les xarxes socials hi ha molta gent que té interès en les llengües petites”. N’és un exemple recent el fenomen Jorge Pueyo, jove divulgador de l’aragonès que ha assolit tanta notorietat a Twitter i YouTube que Aragón TV li ha programat un late night show, “A escampar la boira”, en aragonès, català i castellà:
No sabez la ilusión que me fa presentar-tos A Escampar La Boira! El Late Night d'@aragontv en las llenguas propias d'Aragón
— Jorge Pueyo (@jorge_pueyo95) May 17, 2022
Seguiz-mos a YouTube, Instagram, Fb i TikTok pa no perder-tos res
Gracias de corazón perque este proyecto ha siu gracias a l'apoyo de toz vusatros. #AELB1pic.twitter.com/PoFP7WU27p
Baha va explicar que al nord d’Àfrica encara continua havent-hi “esquizofrènia lingüística” perquè, entre altres coses, “l’imaginari dominant encara associa llengua amb interessos econòmics”, i aquí l’àrab i el francès parteixen amb molt d’avantatge respecte de l’amazic. Però Baha també va recordar que internet pot ser un espai fecund: “S’han fet estudis sobre els grups amazics a Facebook, i s’ha vist que el segon tema pel qual la gent s’agrupa és per a parlar de cultura, i dins d’aquest, la llengua és el primer tema. En aquests fòrums, la gent pregunta a la resta com es diu tal paraula en un dialecte o en un altre, i els investigadors fan servir aquests espais per a treballar i normalitzar la llengua amaziga”.
Günes Öztürk va tancar la taula concloent que, de les intervencions, es podia desprendre que l’espai digital podia actuar com un “espai de contrapoder de les llengües minoritzades.” Ara bé: “Com es pot fer això?”, es va demanar la moderadora. “Reflexionar-hi col·lectivament és la nostra responsabilitat. I tenim poca reflexió avançada sobre aquest tema”.
**
El projecte "Judeocastellà: connectant les dues ribes de la Mediterrània" compta amb el suport del "Grant Scheme for Common Cultural Heritage: Preservation and Dialogue between Turkey and the EU-II (CCH-II)", implementat pel Ministeri de Cultura i Turisme de la República de Turquia amb el suport financer de la Unió Europea. El "Programa de subvencions per al patrimoni cultural comú: preservació i diàleg entre Turquia i la UE-II (CCH-II)" té com a objectiu la promoció i la millora d'activitats del patrimoni cultural comú implementades en col·laboració entre organitzacions turques i de la UE. El Ministeri de Cultura i Turisme de la República de Turquia és l'entitat responsable de l'execució tècnica del Programa de subvencions, mentre que la Unitat Central de Finances i Contractes és l'òrgan de contractació. Nationalia publica aquesta crònica com a part del projecte. Els seus continguts són responsabilitat exclusiva de Nationalia i Col·lectivaT, i no reflecteixen necessàriament les opinions de la Unió Europea.