News
Set contextos de racisme al món, més enllà del col·lectiu afroamericà
Pobles sense estat, indígenes i migrants s’enfronten a greus discriminacions als cinc continents
1. “Micos!”: els insults contra el poble papú a Indonèsia
Les protestes de 2019 a Papua Occidental en reivindicació del dret a l’autodeterminació també van tenir un vessant reivindicatiu contra la discriminació racial. Els manifestants denunciaven el racisme de policies, militars i civils indonesis contra la població papú, de pell més fosca. Les protestes es van desfermar després que se sabés que estudiants papús havien estat assetjats i vexats a Surabaya (Java) sota crits de “micos” i “gossos”. El documental The war next door, emès aquest 2020, s’acosta a aquesta situació.
2. L’antigitanisme que no se’n va
Coincidint amb les protestes pel cas Floyd, s’ha sabut que un home gitano, Daniel Jiménez, ha mort —segons diverses organitzacions, assassinat— en dependències policíaques d’Algesires (Andalusia). Un més en la llista inacabable de casos que les entitats gitanes denuncien com a racisme institucional. D’exemples n’hi ha pertot: fa uns mesos ens vam acostar a la situació de Romania en aquest reportatge extens, on recollíem la lluita antiracista dels col·lectius gitanos romanesos en àmbits com el treball, els mitjans de comunicació o la salut.
3. L’opressió dels pobles maies en paraules de Lolita Chávez
El racisme contra els pobles indígenes és una constant arreu del planeta i, particularment, a Amèrica. L’activista maia de Guatemala Lolita Chávez vinculava en aquesta entrevista aquesta situació amb la colonialitat i el patriarcat assumits i fomentats pels estats postcolonials del Nou Continent. No en va, els maies van patir un genocidi a mans de l’Estat guatemalenc durant la guerra civil que va assolar el país centreamericà durant més de 30 anys.
4. Aborígens a Austràlia: de la generació robada als maltractaments de presos
El racisme antiaborigen a Austràlia va fer que, des de 1900 fins a 1970, l’Estat intentés esborrar els pobles originaris de l’illa-continent per sempre més a través del robatori d’infants i de tècniques d’eugenèsia. Ho explicava Sue Ballyn en aquesta entrevista. La lluita d’activistes aborígens com Eddie Mabo va contribuir a acabar amb el racisme legal, però l’estructural continua pervivint. Un sol exemple: el cas dels maltractaments a joves aborígens a les presons dels Territoris del Nord.
5. L’escàndol del racisme institucionalitzat contra el poble rohingya
Un dels contextos més flagrants actualment és el del racisme —assumit com a política d’Estat sense complexos— contra el poble rohingya a Birmània. En vam parlar a bastament en aquest article d’anàlisi amb motiu de la crisi humanitària desfermada per la persecució a què és sotmès aquest poble minoritzat al sud-est asiàtic. Una repressió que dura des de fa dècades i que té en la marginació social, política, econòmica i legal —se’ls denega el dret de ciutadania— alguns dels seus aspectes permanents.
6. El racisme a Rússia contra persones d’origen caucàsic i centreasiàtic
Un dels aspectes particulars que pren el racisme a Rússia és la seva fixació contra les persones migrants d’origen caucàsic i centreasiàtic, on conflueixen les discriminacions per les característiques fenotípiques de la gent amb la islamofòbia. El SOVA Center, un dels instituts de referència a Rússia en matèria de denúncia del racisme i xenofòbia, reporta els atacs —de vegades, mortals— contra persones amb aspecte “asiàtic”, probablement provinents d’Àsia Central, i del Caucas, així com també denuncia la retòrica judeòfoba de l’extrema dreta russa. Sobre aquestes qüestions en vam parlar en aquest article.
7. La xenofòbia a Europa
El racisme a Europa té múltiples rostres i un de molt evident és el del creixement dels partits xenòfobs, racistes i antiimmigració al Vell Continent des de fa no menys de dues dècades. N’hem parlat a propòsit de l’alça de la Lliga a Itàlia, del desacomplexament xenòfob a Polònia, el to cada cop més marcadament racista de la ultradreta neerlandesa o l’ascens de partits de signe feixista com Alba Daurada a Grècia, que entre molts altres episodis, va protagonitzar un assalt al Parlament Europeu contra un acte sobre la minoria turca. El fenomen també ha tocat partits de nacions sense estat com ara el Tirol del Sud o Flandes.