News

Al Nunavut, les llengües inuits retrocedeixen malgrat alguns “signes de ressorgiment”

Creix el nombre absolut de parlants però la proporció davalla · La ruptura parcial de la transmissió familiar i la introducció deficient de l’inuktitut i l’inuinnaqtun a l’escola, dos dels problemes detectats

A bilingual Inuktitut-English poster in a school in Nunavut.
A bilingual Inuktitut-English poster in a school in Nunavut. Author: Ocean Networks Canada
Les llengües inuits pateixen una progressiva substitució lingüística en l’àmbit familiar al Nunavut, el territori autònom del nord canadenc on el poble inuit és majoritari. I, tot i així, es perceben alguns “signes de ressorgiment en la vitalitat” d’aquestes llengües, segons un informe publicat aquesta setmana per l’oficina estadística del Canadà.


L’informe, del qual es van donar detalls el març passat però que no havia estat publicat fins ara, compara les dades lingüístiques del Nunavut entre els anys 2001 i 2016. I arriba a tres grans conclusions pel que fa a les dues llengües inuits que s’hi parlen —l’inuktitut, que és de molt la més emprada, i l’inuinnaqtun.

La primera és que el factor principal que afecta la vitalitat de les llengües inuits és la seva no transmissió com a llengua materna. Al Nunavut està creixent la població inuit: de 22.500 persones el 2001 s’ha passat a 30.200 el 2016. Així, els inuits són el 85% de la població total del territori, que puja a 35.400 persones. Ara bé, els inuits que tenen alguna de les dues llengües inuits com a idioma inicial ha passat de 19.000 el 2001 a 23.200 el 2016. És a dir, si el 2001 els parlants de llengües inuits eren el 72% de la població del Nunavut, el 2016 la proporció havia baixat al 65%.

L’estudi considera que això és causat, sobretot, pel fet que una part dels inuits —i molt particularment les parelles mixtes d’inuit i no-inuit— no transmeten la llengua als fills i filles. Així, entre els inuits de 55 anys o més, el percentatge de parlants de llengües inuits era del 97% el 2016. En canvi, entre els menors de 15 anys, se situava al 68%.

La segona és que hi ha diferències regionals molt acusades. La vitalitat de l’inuinnaqtun és “molt més fràgil” que la de l’inuktitut, que en alguns llocs és “molt bona”, tot i que aquesta segona llengua també pateix “als centres regionals amb poblacions no inuits més nombroses”.

I la tercera és que “va haver-hi un cert ressorgiment de l’inuktut”, el terme que s’empra al Canadà per referir-se col·lectivament a l’inuktitut i l’inuinnaqtun, “entre el 2011 i el 2016, particularment en l’esfera pública”. Per emetre aquesta conclusió, l’informe explica que l’ús de les llengües inuits als llocs de feina ha augmentat entre els treballadors inuits.

Manca professorat per ensenyar en llengües inuits

L’informe s’ha publicat tot just un mes després que el ministeri d’Educació del Nunavut admetés que la introducció de l’ensenyament en llengües inuits en totes les edats de l’ensenyament s’haurà d’ajornar fins al 2039. En teoria, aquesta implementació havia d’estar preparada per al curs 2019-2020, per tal d’oferir a tot l’alumnat un ensenyament bilingüe inuktut-anglès.

La introducció de l’ensenyament en llengües inuits, actualment, només opera —depenent de les escoles— des de l’escola bressol fins als graus 3 o 4, corresponents a infants d’entre 8 i 10 anys d’edat. A partir de llavors, tot l’ensenyament es fa en anglès. L’executiu de Nunavut argumenta que hi ha una mancança greu de professorat que pugui impartir les classes en inuktitut o en inuinnaqtun. Segons un informe publicat aquest 2019 pels lingüistes Tove Skutnabb-Kangas, Robert Phillipson i Robert Dunbar, el 80% del professorat no és inuit i no té coneixement d’aquests idiomes.

Els tres lingüistes acusen el Canadà de “violar” les obligacions a què s’ha compromès, en matèria d’educació dels infants inuits, en diversos instruments internacionals que el país nord-americà ha signat i ratificat, i asseguren que el sistema educatiu actual està “implicat en processos i pràctiques de genocidi lingüístic i cultural”.

A banda d’això, el govern del Nunavut també ha reconegut que l’administració no podrà operar plenament en inuktut fins al 2040.

Les llengües inuits

Els lingüistes no s’han posat completament d’acord sobre quantes i quines són les llengües que parla el poble inuit. Els treballs especialitzats acostumen a citar una dotzena de variants principals. Ethnologue llista una llengua inuit a Alaska —l’inupiaq— amb dues variants principals, dues al Canadà — l’inuinnaqtun i l’inuktitut, aquesta també amb dues grans variants— i una a Dinamarca, el groenlandès, dins de la qual, però, s’acostumen a distingir tres variants principals que, depenent del criteri, podrien ser considerades llengües independents.

Excepte en el cas del kalaallisut, que és la base de la llengua estàndard groenlandesa —l’única oficial al país—, la supervivència dels idiomes inuits està amenaçada, tot i que en graus diferents. L’inupiaq tot just té entre 2.000 i 5.500 parlants, i la major part dels inuits d’Alaska l’han deixada de parlar. Alguns centres escolars l’incorporen als seus currículums. L’inuktitut té una salut relativament millor, amb prop de 40.000 parlants arreu del Canadà i amb la llengua reconeguda oficialment i introduïda —de la forma limitada com s’ha descrit abans— a les escoles. Com s’ha dit també, l’inuinnaqtun es troba en una situació més delicada, amb poc més de 1.000 parlants i una transmissió intergeneracional més dèbil que l’inuktitut.