News

L’Índia que es debat entre el nacionalisme hindú i el secularisme

Narendra Modi, primer ministre indi.
Narendra Modi, primer ministre indi. Author: Kremlin.ru
La democràcia més gran del planeta està convocada a les urnes. Entre l’11 d’abril i el 19 de maig, vora 900 milions de persones —més d’una vuitena part de la població mundial— poden votar a les eleccions generals de l’Índia. Organitzats en set fases, els comicis suposen una obra d’enginyeria gegantina per abastar tot el territori i demografia del segon país més poblat del món. Dels imponents pics nevats de l’Himàlaia i el desert del Thar, a les venerades Benarés i Amritsar, les comunitats tribals d’Assam o el contrast entre els luxosos barris de Bombai i els seus slums. L’Índia vota en més de 22 llengües oficials i els resultats, que es coneixeran el 23 de maig, posaran a prova el discurs patriòtic del govern del primer ministr Narendra Modi davant d’una població descontenta amb l’atur i la crisi del camp.


Les eleccions es presenten com l’elecció entre dues visions de l’Índia oposades: la defensa per part del govern de Narendra Modi de la Hindutva —l’agenda cultural, religiosa i política que defineix l’Índia a partir de l’hinduisme com a fe majoritària—, i la reivindicació d’una Índia secular i multicultural per part d’una l’oposició liderada pel Partit del Congrés. Modi és el primer ministre més devot que ha tingut el país i una amplia victòria del Bharatiya Janata Party (BJP) donaria llum verda als partidaris de la Hindutva per polaritzar encara mes la societat índia, promulgant la reedició dels llibres escolars, la presència de grups vigilants de vaques sagrades o la persecució de parelles interreligioses.

En una campanya electoral on estan aflorant conflictes religiosos i de casta que semblaven oblidats, l’Índia no pot evitar preguntar-se com de solida és la base social del secularisme i multiculturalitat que fins fa anys definia el país.

Dues visions de l’Índia diametralment oposades

Les eleccions al gegant asiàtic es presenten com una dicotomia entre dues coalicions àmplies i oposades: l’Aliança Democràtica Nacional (NDA en angles) i l’Aliança Progressista Unida (UPA). La primera, una agrupació de centredreta liderada pel BJP, es caracteritza per una postura afí al mercat i a la Hindutva, alhora que promou el denominat vikashbad —traduït com “desenvolupament per tothom”. Compta amb el suport del Rashtriya Swayamsevak Sangh (RSS), un moviment ultranacionalista hindú amb gairebé cinc milions de membres.

Les eleccions es presenten com l’elecció entre dues visions oposades: la defensa per part de Narendra Modi de la Hindutva —l’agenda que defineix l’Índia a partir de l’hinduisme—, i la reivindicació d’una Índia secular i multicultural pel Partit del Congrés

Tot i tractar-se d’un actor secundari durant la lluita per la independència de l’Índia i la partició del país en clau religiosa l’any 1947, el BJP s’ha consolidat gradualment en diverses esferes de la societat. La seva arribada al govern l’any 2014 va ser de la mà de la promesa de “dies millors per a l’Índia”, ajudada també per la pèrdua de credibilitat del Partit del Congrés a causa de la corrupció, el nepotisme i l’absència de lideratge ferm.

Els partidaris de Modi defensen que el primer ministre necessita un segon mandat per acabar d’implementar les polítiques amb les quals edificar la “nova Índia”. Entre aquestes reformes, l’impost sobre béns i serveis, el codi sobre la insolvència i fallida bancària, una futura reforma agrària o la consolidació de l’Aadhaar —el sistema d’identificació biomètrica més gran del món. També l’Ayushman Bharat, un sistema de seguretat social universal que proveeix d’una assegurança de salut de 500.000 rúpies a l’any —l’equivalent a 6.457 euros— a les seccions més vulnerables de la població.

Per altra banda, l’Aliança Progressista Unida està dirigida pel Partit del Congrés i agrupa un conjunt de partits d’àmbit regional que tenen poc en comú, més enllà del seu rebuig al BJP i el suport a un programa ambigu de justícia social i defensa del secularisme. Líder del Partit del Congrés i hereu de la nissaga dels Nehru-Gandhi, Rahul Gandhi ha centrat la campanya en mesures socials com una renda bàsica de 12.000 rúpies —vora els 154 euros— per als 250 milions d’indis més pobres.

Les mateixes regles d’un sistema electoral majoritari uninominal —on el candidat més votat en cadascuna de les 543 circumscripcions obté l’escó en disputa— són les que fan cobrar sentit a l’agrupació dels partits en coalicions afins o contràries al BJP. Segons sondejos publicats dies abans de l’inici de les eleccions, Modi i els seus aliats es quedarien a les portes d’obtenir la majoria parlamentària. L’agencia CVoter apuntava que la coalició liderada pel BJP guanyaria 267 dels 543 escons en joc, lluny dels 330 obtinguts als comicis de 2014. El Partit del Congrés i els seus aliats obtindrien 142 escons, amb els 134 restants en mans d’altres formacions.

La peculiaritat del mapa de partits de l’Índia és que, tal com apunta el professor emèrit Subrata Mitra per al Rosa Luxemburg Stiftung, les formacions polítiques —amb l’excepció del BJP i els partits comunistes— no estan gaire arrelades a la societat, de manera que no s’identifiquen amb una base social estable de votants. La base ideològica de cada partit varia en cada cita electoral, i les aliances es teixeixen a curt termini. Alhora, destaca per la seva fragmentació —464 formacions es van presentar als comicis de 2014—, que faria que, en cas que cap de les dues coalicions majoritàries arribés als 272 escons, partits com l’All India Trinamool Congress (Bengala Occidental), l’Aam Aadmi Party (Delhi) o el Telugu Desam Party (Andhra Pradesh i Telagana) tinguessin un paper fonamental.

El test per la reelecció

La pluralitat de territoris, religions, cultures i identitats de l’Índia porta els partits a dissenyar campanyes centrades en les particularitats de cada electorat. Aquest seria el cas d’un BJP que l’any 2017 iniciava una campanya en l’àmbit nacional contra el consum de carn però alhora en prometia la venda a preus regulats a estats de majoria cristiana com Meghalaya. Tot i això, un seguit de qüestions d’interès nacional determinen l’esdevenir de la campanya electoral.

La pluralitat de territoris, religions, cultures i identitats de l’Índia porta els partits a dissenyar campanyes centrades en les particularitats de cada electorat

Tot i un creixement econòmic espectacular entorn del 7,2% i especialment lligat al sector de les tecnologies, els crítics apunten que el model econòmic de Modi ha estat incapaç de generar llocs de feina. El gener d’aquest any, el diari Business Standard publicava unes dades d’ocupació que el govern es negava a difondre: l’atur a l’Índia havia pujat al 6,1%, la xifra més gran de les últimes quatre dècades i mitja. La sisena economia del món havia perdut 11 milions de llocs de treball el 2018, i les dones i les àrees rurals eren les més afectades. Pel 40% de consultats en un sondeig del diari Times of India, l’atur és el principal problema del país. La crisi de l’atur comporta un obstacle per un Narendra Modi que va arribar al govern el 2014 amb la promesa de crear milions de llocs de treball i amb el suport d’un jovent necessitat de trobar feina i decebut amb la corrupció del Partit del Congrés.

La crisi d’un sector agrícola on treballa més de la meitat de la població activa però genera menys d’un quart del PIB és un altre dels temes principals de la campanya. Anys de sequeres han arruïnat els camps i el govern de Modi ha optat per mantenir baixos els preus dels aliments —cosa que beneficia les masses urbanes en detriment dels pagesos. Entre l’1 de marc i el 31 de maig del 2018, 639 agricultors es van suïcidar a l’estat de Maharashtra per culpa de deutes econòmics.

“Assumptes com el terrorisme i la seguretat no penetren entre la població rural, que té uns problemes diferents”, contextualitza Stefan Mentschel, director del Rosa Luxemburg Stiftung India. “El BJP ja va perdre unes eleccions el 2004 per culpa d’una campanya que, sota el lema ‘L’Índia que brilla’ va ignorar les demandes del camp”, afegeix per remarcar la importància d’adreçar-se al 70% de la població índia que viu a l’entorn rural.

Alhora, les critiques assenyalen el govern centralista i amb mà de ferro de Modi. Argumenten que algunes de les majors institucions de l’Estat, com el banc de reserves, l’agència nacional d’estadística o la Cort Suprema, han vist reduïda la seva autonomia. El primer ministre manté també una relació controvertida amb el periodisme, no havent realitzat una roda de premsa en cinc anys de mandat i filtrant les preguntes en les entrevistes que concedeix. A finals d’agost, l’arrest de cinc activistes prominents d’esquerres —acusats d’incitar a la violència comunal i de simpatitzar amb els maoistes— posava en relleu la persecució i assetjament a veus independents.

Acusat de deixar de banda les minories durant la legislatura, el BJP ha estat durament criticat per la modificació de la Llei de ciutadania, la qual pretenia estendre la ciutadania índia a migrants hinduistes de països veïns i que va topar amb la resistència de comunitats ètniques dels estats del nord-est —temoroses de ser expulsades de les seves pròpies terres. La molt tardana condemna dels crims dels vigilants de vaques contra musulmans i dalits —antigament coneguts com a intocables— o la promesa polèmica de construir un temple de Rama a Ayodhya han incrementat la polarització social. N’és exemple el fet que un 97% dels atacs contra musulmans entre el 2010 i 2017 succeïssin sota el mandat de Modi.

Ha empitjorat la violència contra les dones, un nombre alt de dones trans han estat assassinades, les morts relacionades amb el dot matrimonial continuen i, fins i tot, un candidat del BJP prometia fer els ulls grossos davant dels matrimonis infantils

Durant la legislatura que ara acaba, ha empitjorat la violència contra les dones, un nombre alt de dones trans han estat assassinades, les morts relacionades amb el dot matrimonial continuen sent una realitat i, fins i tot, un candidat del BJP a l’estat del Rajasthan prometia fer els ulls grossos davant dels matrimonis infantils en cas de ser elegit. En un context on el govern ha estat criticat d’emprar un “fals feminisme” per netejar la seva imatge, no sorprèn que el 56% del pressupost del seu programa principal de gènere, el Beti Bachao Beti Padhao, es gasti en publicitat. Alhora, el fet que el partit reiteri la prohibició del triple talaq —una pràctica que permetia a qualsevol home musulmà casat divorciar-se legalment de la seva muller en cas de pronunciar la paraula “divorci” tres vegades—, el qual ja va ser declarat inconstitucional per la Cort Suprema el 2017, és criticat per tenir més a veure amb la criminalització de la comunitat musulmana que amb la igualtat de gènere.

La inclusió progressiva de dones i de persones transgènere en les candidatures dels partits de masses —tot i que generalment en circumscripcions disputades on les formacions no tenen assegurada la victòria— no inclou els membres de la comunitat LGTBI+. “No es parla dels drets queer a l’arena política”, puntualitza l’activista bengalí Obhishek Kar. “La postura del BJP respecte del col·lectiu es fonamenta en la ignorància i en la creença que l’homosexualitat és una maledicció dels déus o una malaltia que pot ser guarida. L’assetjament al carrer o per xarxes per part dels seus seguidors es una constant”, afegeix.

És en un context de crítica social que la política exterior i la seguretat nacional —assumptes que mai havien estat eixos centrals de la campanya electoral, amb l’excepció de la guerra indopakistanesa i la victòria d’Indira Gandhi el 1972— s’han convertit en un dels temes principals. L’atac terrorista a Pulwama (al Caixmir indi) que va matar 40 paramilitars indis el 14 de febrer, la corresponent incursió índia en territori pakistanès per bombardejar suposades bases terroristes i la subseqüent contraofensiva del Pakistan d’Imran Khan, han servit al BJP per posicionar-se com a defensor de la integritat territorial de l’Índia. Una acció a priori anecdòtica com la inclusió del títol “chowkidar” —“vigilant”, en hindi— per part de Narendra Modi al seu perfil de Twitter, serveix per il·lustrar un ús electoral dels esdeveniments que la Comissió Electoral Nacional ja ha advertit com a no acceptable.

El poder de les regions i la cerca de nous electorats

La victòria del Partit del Congrés en tres estats vitals durant les eleccions regionals del 2018, alhora que el malestar popular i del camp, suggerien que la qüestió identitària ja no decantarà el resultat electoral com ho va fer el 2014. La clau de la victòria, però, continua estant en la desena d’estats que formen el denominat “cinturo hindú de l’Índia” —tal com succeeix des de la independència el 1947—, especialment a Uttar Pradesh, on s’elegeixen més escons al Parlament nacional que en cap altra àrea —80 d’un total de 543.

Densament poblat, pobre i amb una presència notable de musulmans i castes baixes tot i tractar-se d’un estat de majoria hindú, Uttar Pradesh exemplifica l’heterogeneïtat social i religiosa del país. Els 73 escons obtinguts en aquest estat el 2014 van contribuir en gran mesura a la victòria del BJP. A principis d’any, el Partit del Congrés sorprenia amb el nomenament de Priyanka Gandhi —besnéta del Jawaharlal Nehru i germana del líder del partit, Rahul Gandhi— com candidata amb l’objectiu de captar el vot del malestar i superar la manca de carisma que s’atribueix al seu germà. Recentment, dos partits rivals —un Bahujan Samaj Party que representa les comunitats tribals, musulmanes i castes baixes, i el socialista Samajwadi Party— aparcaven les seves diferències i s’unien per evitar la reedició de la victòria del BJP a l’estat.

Priyanka Gandhi parla en un míting de campanya. / Imatge: Indian National Congress.


No només a Uttar Pradesh, sinó a diverses regions de l’Índia, líders de diverses tendències polítiques s’han unit en aliances anti-Modi. A inicis d’any, Calcuta —capital de Bengala Occidental, el tercer estat amb major nombre d’escons al Parlament nacional— vivia una manifestació històrica en què mes de mig milió de persones i 18 partits s’unien amb l’objectiu de “salvar la democràcia” i derrotar el BJP. Entre els assistents destacava Mamata Banerjee, líder del govern regional de Bengala Occidental i una de les majors rivals de Modi.

“El centralisme i la imposició de la Hindutva i de l’idioma hindi han provocat un ressentiment a Bengala i en altres estats del sud de l’Índia”

“Bengala Occidental és un estat on les idees d’esquerres, siguin d’arrel marxista o populista, han estat dominants històricament. Ara bé, el BJP ha sabut canalitzar el descontentament de les classes mitjanes tant amb l’esquerra com amb el partit de Banerjee, i la islamofòbia latent, per estendre verí a la societat”, explica Nirjhar Mukherjee, professor del Vivekananda College for Women (Calcuta) i membre de Nagorik Udyog, una de les organitzacions que van secundar la manifestació. “El centralisme i la imposició de la Hindutva i de l’idioma hindi han provocat un ressentiment a Bengala i en altres estats del sud de l’Índia”, afegeix.

Per altra banda, territoris com el Caixmir indi expressen el descontentament amb forma de baixa participació electoral —a la fase del 18 d’abril, només un 14% dels electors registrats van votar a Srinagar, la capital d’estiu del Caixmir. L’ira contra l’Estat indi —en part per la coacció i ús de la violència per part del govern de Modi contra la vall— o la por a represàlies estarien darrere d’una desil·lusió amb la política institucional que va en augment des que el Partit Popular Democràtic de Jammu i Caixmir (PDP en anglès) va establir una aliança amb el BJP per governar l’àrea. Al sud de l’Índia, a Tamil Nadu, es repeteix la mateixa fórmula de formacions regionals en coalició amb els dos grans partits nacionals: l’AIADMK i el BJP contra el DMK i el Partit del Congrés, amb la peculiaritat de ser els primers comicis després de la mort dels líders icònics d’ambdós partits tàmils.

En estats com Bengala Occidental, on el vot ha estat sempre més determinat per la ideologia de classe que per la religió, per la identitat de gènere o per la casta, les minories han estat històricament infrarepresentades a les institucions. Els cinc anys de govern de Modi però, han donat pas a l’entrada de nous actors minoritaris al mapa polític regional i nacional.

“Durant aquesta legislatura, al col·lectiu trans ens hem vist negativament afectades per tres lleis —referents al tràfic de persones, subrogació i protecció de les persones transgènere— on no hem estat consultades”, comenta l’activista bengalí Raina Roy. En el cas de la tercera llei, omet el dret a decidir el propi gènere, alhora que criminalitza la mendicitat a la qual gran part de les persones transgènere es veuen abocades per la discriminació sistèmica i la manca d’oportunitats laborals. L’activista, qui juntament amb Aparna Banerjee i Anurag Maitreyee van participar activament a la manifestació anti-BJP de Calcuta, valora que, tot i això, les polèmiques lleis han aconseguit traslladar l’activisme trans a l’escena política. “L’oposició ha donat suport a les nostres demandes i ara ens hem convertit en un actor més en la política electoral”, afegeix. El col·lectiu trans, igual que les dones, els joves o els agricultors, serà determinant per decidir el futur de l’Índia.

Ara bé, en el context d’un país on la identitat de casta, religió o ètnia ha jugat i juga un paper determinant en la política, la decisió el 2017 de la Cort Suprema de declarar inconstitucional qualsevol ús o apel·lació a aquestes canviava les regles del joc electoral. Per alguns, la decisió beneficia els qui apel·len a una Hindutva que no es considera contrària a l’esperit secular de la Constitució —l’any 1995 la Cort declarava l’hinduisme “un estil de vida”—, i juga en detriment de campanyes electorals centrades en la justícia social i que apel·lin a l’electorat musulmà, tribal o intocable. Per altres, la Cort Suprema envia un missatge d’actualitat, remarcant que allunyar les polítiques de divisió dels processos electorals és vital per garantir el secularisme viu.