News

Eleccions als Països Baixos: ascens de la ultradreta i estancament dels partits provincials

El Fòrum per la Democràcia esdevé primera força als Parlaments de les províncies i al Senat · Frísia i Groningen, les dues províncies on els partits propis mantenen més força

Thierry Baudet.
Thierry Baudet.
Les eleccions provincials d’aquest dimecres als Països Baixos confirmen l’atomització del panorama polític neerlandès, l’ascens de forces cada cop més dretanes i un estancament dels partits d’àmbit regional o provincial. Si bé aquestes darreres forces mantenen un cert pes i fins i tot avancen lleugerament a les dues províncies més septentrionals (Frísia i Groningen), a la resta la seva presència és marginal. En qualsevol cas, l’aspecte més destacat és la irrupció de l’ultradretà Fòrum per la Democràcia.


Només tres anys de vida i partit amb més escons a les províncies

El Fòrum per la Democràcia (FvD) és un partit molt recent, fundat el 2016 i encapçalat per Thierry Baudet. El partit manté un programa travessat per un populisme de manual: “el poble” està sent espoliat i ignorat per les elits, que en el cas de la interpretació de l’FvD estan formades per periodistes, gent del món universitari i, sobretot, per un “càrtel de partits” al servei de la burocràcia de la UE i que gira l’esquena a l’amenaça contra els “valors centrals” de la societat neerlandesa. Una amenaça provocada per l’arribada de “grans grups d’immigrants (islàmics)”, que “s’ha escapat de les mans”. El partit afirma que respecta la no discriminació per motiu de raça o gènere, però Baudet i altres dirigents del partit flirtegen amb la idea de la superioritat intel·lectual de la població blanca. El 2015, el líder de l’FvD va afirmar que volia que Europa continués sent “predominantment blanca i culturalment com està”. El dirigent, però, diu que “no entén” per què tot això desferma polèmiques i crítiques dels altres partits —tant de dretes com d’esquerres—, i que mai no vincularà el programa del partit a aquestes qüestions.

En matèria de gènere, Baudet també ha posat sobre la taula la seva dosi de sexisme. Ha escrit que està d’acord amb la idea que les dones volen veure’s “dominades” pels homes en l’aspecte sexual i ha afirmat que “generalment excel·leixen menys en els llocs laborals i tenen menys ambició”. La corresponsal de la BBC a la Haia, Anna Holligan, escriu aquesta setmana que Baudet li va explicar “les ‘proves’ segons les quals les dones s’estimen més llegir revistes sobre cabells i maquillatge i tenir nadons que no pas concentrar-se en les seves carreres”.

El programa de l’FvD proposa limitar la immigració —i basar-la, si cal, en criteris “culturals”—, incentivar el retorn de les persones “no integrades”, organitzar referèndums per abandonar la Unió Europea i l’euro, implementar un sistema de “democràcia directa” basat “en el model suís”, retallar impostos i subsidis, i reformar l’educació per aproximar-la “al model finlandès” amb molta autonomia per als centres. En l’aspecte internacional, les propostes inclouen “recuperar tanta sobirania nacional com sigui possible”, “millorar les relacions amb Rússia” i “donar suport a la posició dels cristians al Pròxim Orient”.

De les eleccions d’aquest dimecres, l’FvD en surt com a força amb més diputats provincials: 86, per davant dels 80 del Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD, centredreta liberal) del primer ministre Mark Rutte, que queda en segon lloc. El partit ultradretà ha guanyat en sis de les dotze províncies neerlandeses, que globalment han fet un gir evident cap a la dreta. La democràcia cristiana (CDA) manté 79 escons i ocupa el tercer lloc just per davant de l’Esquerra Verda (GroenLinks, 60 diputats, el doble que el 2015), que en el camp progressista compensa parcialment la caiguda del Partit Socialista (35 escons, la meitat que fa quatre anys) i del socialdemòcrata Partit del Treball (PvdA, 53 escons, deu menys). D’altra banda, l’emergència de l’FvD pot haver ajudat a la reculada de l’altre partit antiimmigració i euroescèptic del panorama neerlandès: el Partit per la Llibertat (Partij voor de Vrijheid, PVV) de Geert Wilders, que passa de 66 escons provincials el 2015 a 41 ara. En qualsevol cas, la suma de l’FvD i del PVV (127) equival al 22% de tots els seients dels Parlaments de les províncies.

Les provincials tenen un impacte important a escala estatal, atès que serveixen per elegir la composició de la cambra alta del Parlament neerlandès, el Senat. D’aquí dos mesos, quan es traslladin a la cambra els resultats d’aquestes eleccions, la coalició de centredreta de Mark Rutte hi perdrà la justíssima majoria que hi tenia (38 escons de 75) perquè només ha aconseguit mantenir 31 seients. De fet, el partit de Baudet esdevindrà el més nombrós (13 escons) d’un Senat molt dividit —com ja ho està la cambra baixa—, amb dotze partits d’àmbit estatal representats, deu dels quals per sota dels deu escons.

Partits provincials: l’estancament

En relació amb les eleccions provincials, i a banda de l’ascens de l’FvD, cal esmentar que els partits d’àmbit provincial s’han estancat pel que fa als resultats de 2015: han repetit els mateixos 15 escons de llavors, d’un total de 570 seients en joc a les dotze províncies.

D’aquests 15 escons, nou corresponen a les dues províncies septentrionals: Frísia i Groningen.

En el cas de Frísia, el Partit Nacional Frisó (Fryske Nasjonale Partij, FNP) ha mantingut els quatre escons que tenia fins ara, de 43 en joc. Els altres dos partits d’àmbit frisó que es presentaven (Interès de Frísia i Naturalment Frísia) no han aconseguit representació.

A Groningen, on el Parlament també té 43 escons, els municipalistes d’Interès de Groningen (Groningen Belang, GB) també han mantingut els tres escons que havien aconseguit el 2015, mentre que el Partit pel Nord (Partij voor het Noorden, PvhN) ha sumat un segon escó al que havia assolit fa quatre anys. Això fa que Groningen sigui la província on els partits d’àmbit no estatal tinguin més escons (cinc, pels quatre de Frísia).

A la resta dels Països Baixos, també han aconseguit escons aquests partits provincials: Limburg Local (Lokaal-Limburg, L-L) que n’ha assolit dos en aquesta província sud-oriental; el Partit per Zelanda (Partij voor Zeeland, PvZ) també dos en aquesta província sud-occidental; Local Fort (Sterk Lokaal, SL) un escó a Drenthe, i finalment Brabant Local (Lokaal Brabant, LB) un escó al Brabant Septentrional.

Els Països Baixos, un estat poc ‘regional’

Els Països Baixos disposen de tres nivells de govern: el central, el provincial i el municipal. Dels tres, el provincial és el que té un pes polític menys rellevant, i això, malgrat que el país tenia una tradició històrica d’àmplia autonomia de les províncies: abans de l’era napoleònica, de fet, els Països Baixos eren essencialment una confederació.

Les províncies, fonamentalment, tenen una funció executiva de les polítiques que es decideixen a escala estatal. És cert que poden aprovar regulacions pròpies —però de rang inferior al de les lleis estatals— i tenen competències en àmbits com el transport, l’economia, l’agricultura, el medi ambient, la llengua i la cultura.

Segons l’informe de 2014 d’una delegació del Congrés dels Poders Locals i Regionals del Consell d’Europa, les representacions de les províncies amb qui es va reunir la delegació estimaven que les competències provincials eren poques, en comparació amb altres països europeus. I hi havia líders provincials que es van queixar que “el grau d’autonomia dels governs provincials és ‘inacceptablement baix’” i que “les decisions de les províncies tendeixen a ser anul·lades o ignorades tant pel govern nacional com pels governs locals”. En suma, recollia l’informe, “la prominència de les províncies en la gestió dels afers públics és certament feble, i molt menys important que el rol dels municipis”. Segons dades citades pel document, la distribució de pressupostos gestionats per cada nivell de govern és de “45% pel govern nacional, 5% per a les províncies i 50% per als municipis”.

Demandes de més autonomia: el cas de Frísia

Partint d’aquesta base, fa anys que a Frísia el Partit Nacional Frisó demana que es reequilibrin les competències, amb més pes per al nivell provincial i menys per a l’estatal. Situat al centreesquerra i membre de l’Aliança Lliure Europea, l’FNP propugna com a objectiu últim l’establiment d’un sistema federal del qual, com es veu, els Països Baixos estan ben lluny. A curt termini, demana la devolució de competències a Frísia dins del sistema actual.

Per a la legislatura 2019-2023, proposa un referèndum perquè el poble frisó decideixi si vol que la província assumeixi competències en sanitat i habitatge públic, reclama més autonomia financera i sol·licita recursos per implementar una política favorable a la llengua frisona. A la legislatura que ara acaba, el partit ha format part d’una coalició quadripartita de govern.

Groningen i els terratrèmols del gas

La província que té el segon partit provincial amb més escons és Groningen, veïna de Frísia i que, amb aquesta, comparteix un problema greu: els terratrèmols provocats per l’extracció de gas i sal, un cas que us vam explicar en aquest article, amb milers de persones afectades. La introducció de mesures de seguretat, la reparació dels danys provocats per aquestes explotacions i un retorn econòmic dels beneficis d’aquesta activitat extractiva són algunes de les demandes principals del programa del partit Interès de Groningen (GB).

L’altre partit no estatal que ha entrat al Parlament de Groningen és, com hem dit, el Partit pel Nord (PvhN), que es presentava amb un programa que pel que fa a la qüestió de l’extracció del gas té reclamacions molt similars.

És interessant constatar que Frísia i Groningen són, precisament, les dues províncies dels Països Baixos a les quals la seva població se sent més vinculada: el 67% i el 56%, respectivament, segons una enquesta d’aquest mateix març. En els dos casos, la vinculació amb la província és superior a la vinculació amb els Països Baixos. Per comparació, a Holanda Septentrional —on hi ha la capital, Amsterdam—, la vinculació de la gent amb la província és tan sols del 5%, mentre que amb els Països Baixos és del 63%.

Però malgrat que posen l’accent en la necessitat d’assolir més autonomia per als territoris septentrionals, els tres partits tenen opinions diferents sobre com caldria fer-ho. l’FNP, com s’ha dit, considera que caldria reforçar el nivell provincial. És l’únic dels tres, a més, en què es detecta —si bé no és compartida per tothom dins del partit— una posició tendent a considerar que Frísia és un poble diferent del neerlandès o, fins i tot, una nació. GB, per contra, no vol reforçar el nivell provincial, sinó que s’estima més que es transfereixin més competències cap al nivell municipal. I encara una tercera opció: el PvhN és més partidari de reforçar la cooperació entre Frísia, Groningen i l’altra província septentrional (Drenthe) amb vistes a la creació futura d’un Parlament comú per a les tres províncies que els atorgui autonomia política.

Eleccions al Carib neerlandès

A banda de les votacions per elegir els dotze Parlaments de les províncies europees, també es votava per als tres consells de les tres illes neerlandeses del Carib.

L’illa principal, Bonaire, ha donat la victòria al Moviment del Poble de Bonaire (MPB), conservador i contrari a la independència, però els altres dos partits (PDB, de tendència socialdemòcrata autonomista, i UPB, democratacristià) podrien aliar-se per impedir-li de governar.