News

Eleccions al Líban: Hezbollah, la dreta cristiana nacionalista i l’Iran en surten reforçats

Us oferim un recull d’articles sobre la votació al país llevantí

Els símbols de Hezbollah.
Els símbols de Hezbollah. Author: yeowatzup @ Wikimedia Commons
El Líban ha elegit el seu nou Parlament aquest 6 de maig, nou anys després de les darreres eleccions generals celebrades al país del Pròxim Orient. Els analistes coincideixen a assenyalar que Hezbollah és el gran guanyador de la contesa, i per tant, també ho és l’Iran, el principal valedor regional del Partit de Déu. També surt reforçat —un cop més— el sistema etnoconfessional i clientelar vigent al país des de l’època del domini francès, ara fa gairebé un segle. Us proposem diversos articles per entendre aquestes eleccions i què se’n deriva dels resultats.


Canvis en el sistema electoral

Un dels fets més comentats era que es passava d’un sistema d’elecció majoritària a un de proporcional. Això, en principi, havia de permetre l’entrada de nous actors polítics al Parlament, alhora que podia arribar a amenaçar el control dels anomenats partits confessionals: formacions —laiques o religioses— que tenen la seva base de suport específicament en un col·lectiu etnoreligiós determinat i que, sovint, mantenen aliances amb actors externs (el cas de Hezbollah amb l’Iran i el règim sirià d’Al Assad és el més destacat).

Amaia Goenaga, investigadora associada de l’Observatori Polític i Electoral del Món Àrab i Musulmà (OPEMAM) i una de les analistes amb més coneixement del Líban a la península, ja apuntava abans de les eleccions que a la pràctica canviarien poques coses atès que “el sistema electoral i polític libanès compta amb una altra sèrie de mecanismes que faran que les eleccions legislatives es desenvolupin dins d’uns marges més o menys controlats. Encara que apareguin nous actors, dones, membres de la societat civil, etc., allò cert és que l’statu quo està assegurat. Si fos així, les eleccions no s’haurien celebrat”.

A la pràctica, els partits clàssics mantenen el vigor

Efectivament, els candidats independents que volien introduir una falca en aquest sistema no han tingut els resultats que esperaven, escriu l’analista Ali Harb a Middle East Eye. “No ho han aconseguit. Gairebé en tots els districtes, hi ha hagut cares noves que han ofert una alternativa al paradigma del sectarisme i la geopolítica. [Però] el seu missatge només s’ha escoltat al districte 1 de Beirut, majoritàriament cristià, on la periodista Paula Yacoubian, una candidata independent que es presentava a la llista Koullouna Watani, ha entrat al Parlament. [...] Un o fins i tot dos parlamentaris ho tindran ben difícil per organitzar una oposició significativa”.

Amb Yacoubian, precisament, parlava la corresponsal de TV3 a Beirut Txell Feixas fa pocs dies en aquest reportatge:


Hezbollah —de base xiïta— i els seus partits i candidats aliats controlaran una mica més de la meitat del Parlament, segons els resultats provisionals. De l’altre costat, el partit del primer ministre Saad al-Hariri ha perdut terreny però es manté com la principal referència de la comunitat sunnita. El seu poder queda debilitat, però continua sent un actor important a l’escena libanesa.

L’ascens de la dreta cristiana nacionalista

Un altre dels grans guanyadors de les eleccions són les Forces Libaneses (FL), partit de base cristiana —presentava candidats maronites, sobretot. Sabine Darrous escriu al diari libanès Daily Star que l’ascens de les FL —que doblen representació— les situa com un “dels principals actors polítics del país, amb un bloc parlamentari poderós”, i atorga una posició de força renovada al seu líder, Samir Geagea, antic combatent a la guerra del Líban al capdavant de les milícies cristianes (va ser a presó entre 1994 i 2005, condemnat per diversos assassinats).

Goenaga apuntava que “hi hauria aliances entre partits cristians” després de les eleccions, i ara cal veure fins on vol arribar Geagea: Harb explicava que el seu objectiu final podria ser assolir la presidència del país, que ara ocupa Michel Aoun precisament després que Geagea —acèrrim enemic seu durant molts anys— li donés suport el 2016. Michel Touma, redactor en cap del diari beirutí francòfon L’Orient-Le Jour, destaca que “un cop més, Samir Geagea haurà demostrat que continua sent un estrateg polític fi”, en assolir un avança que tindrà “un impacte innegable en el joc polític [...], sobretot quan s’hagi de formar el nou govern”.

Victòria regional per a l’Iran

Des de Beirut, la corresponsal d’El País Natalia Sancha escriu que “en plànol regional, els resultats [...] prometen aixecar polseguera”, i destaca les declaracions del ministre israelià Naftali Bennett, qui ha afirmat que ara “el Líban equival a Hezbollah”. També des de la capital libanesa, la corresponsal de l’Ara Ethel Bonet considera que la reacció israeliana augura “núvols de tempesta” i subratlla que “el govern de Benjamin Netanyahu ha decidit blindar la seva frontera nord amb un mur de formigó davant l'amenaça que la milícia xiïta pugui penetrar en territori israelià”.

Sancha, en la seva peça, continua dient que “resta per veure la reacció de l’Aràbia Saudita”, principal valedora de Hariri i que “ha convertit el Líban en el tauler predilecte per ventilar les renyines regionals. A la victòria militar de l’Iran i Hezbollah a Síria, aliats de Damasc, se suma aquest dilluns la victòria política al Líban. Un nou gir en l’statu quo regional al qual Riad i Israel intenten posar fre a qualsevol preu”.