News
“Ens hem donat l’oportunitat de defensar Hongria”
L’estratègia nacionalista i antiimmigratòria d’Orbán dóna fruits i li atorga la majoria de dos terços a les eleccions · El primer ministre agraeix el suport de les minories hongareses de fora de les seves fronteres
Fidesz ha sumat 133 dels 199 escons que té el Parlament d’Hongria, la xifra mínima necessària per tenir la possibilitat —de nou— de reformar la Constitució sense haver-ho de pactar amb ningú. El partit d’Orbán s’ha beneficiat del sistema electoral d’Hongria —que tendeix a afavorir el partit més votat— i de la divisió dels partits de l’oposició, que pràcticament només han plantat cara a la capital, Budapest.
Hi ha hagut una cascada de dimissions en pràcticament tots els partits de l’oposició. Fins i tot en el que ha quedat segon, l’ultradretà i ultranacionalista Jobbik, que malgrat haver sumat 26 escons —tres més que el 2014— ha vist com el seu president, Gabor Vona, admetia que el resultat era un fracàs i renunciava a liderar el partit.
Al centre i centreesquerra, el panorama era desolador ahir al vespre. El socialdemòcrata MSZP, amb només 20 escons, restava com a tercera força, i el seu president, Gyula Molnár, també dimitia. Els partits liberals DK, LMP i Együtt sumaven, tots tres, 18 escons.
[Actualització 10 d'abril: amb els resultats definitius, Jobbik suma 25 escons i no pas 26; alhora, i per primer cop, una llista electoral de la minoria alemanya aconsegueix un escó, en la persona d'Emmerich Ritter. La resta de resultats queden confirmats.]
Exultant, Orbán ha assegurat, amb la seva tercera victòria consecutiva: “Ens hem donat l’oportunitat de defensar Hongria”. Ha agraït el suport dels hongaresos que “han pregat” per ell i pel seu partit, i també ho ha fet amb els hongaresos residents fora de les fronteres del país, que “han ajudat a defensar la pàtria”.
Centenars de milers d’hongaresos de Transsilvània (Romania), Eslovàquia, Vojvodina (Sèrbia) i Transcarpàcia (Ucraïna) tenen ciutadania hongaresa mercès a una reforma de 2011 de la Llei de la nacionalitat, que els atorga una via simplificada per aconseguir-la.
En campanya i abans, Orbán situava Hongria, el seu partit Fidesz i Polònia —amb un govern proper al del primer ministre hongarès— com els baluards de les nacions d’Europa i del cristianisme, i insistia un cop i un altre en els perills que, segons ell, suposen els migrants i els refugiats per a Hongria.
L’influent diari Politico escrivia, després de la victòria de Fidesz:
“El resultat dóna a Orbán un tercer mandat consecutiu com a primer ministre i una base sòlida des de la qual arremetre encara més contra els migrants i els musulmans, mantenir la mà dura contra les ONG i organitzar una resistència forta contra una integració més gran a la UE [...] El resultat electoral, probablement, també envalentirà els partits d’extrema dreta i els populistes arreu d’Europa, inspirats per Orbán.”
L’estat “il·liberal”
Va ser el mateix Orbán qui, el 2014, va admetre —precisament en una reunió de líders hongaresos a Transsilvània— que el camí d’Hongria havia de ser el de construir un “nou estat il·liberal basat en fonaments nacionals”, i va citar Rússia, la Xina i Turquia com a exemples d’èxit al món actual.
Posteriorment, Orbán va negar rotundament que això signifiqués que ell fos un dirigent contrari a la democràcia, sinó que es tractava de posar els interessos de la nació per sobre dels dels individus.
En aquesta anàlisi publicada al CIDOB, András Bíró-Nagy, analista del think tank Policy Solutions, escrivia que la majoria d’analistes coincideixen a apuntar que els anys de govern d’Orbán han degradat la qualitat de la democràcia hongaresa, però explicava que aquest procés tenia les seves arrels en el desencantament de bona part de la població amb el règim democràtic que va substituir la dictadura comunista:
“Per la majoria d’hongaresos, la democràcia s’identifica amb els avenços econòmics i la seguretat existencial. No obstant això, el quart de segle des del canvi de règim ha dut més desigualtat social, ha deixat regions senceres enrere, ha incrementat la distància entre les poblacions rurals i urbanes i, com a resultat de tots aquests canvis, ha deixat en pitjors condicions les persones amb menys nivell educatiu i aquells que ja tenien problemes abans.”
I continuava:
No tothom té una visió crítica d’Orbán, però. El periodista alemany Reinhard Olt apunta que, en allò essencial, el constitucionalisme hongarès manté “tots els estàndards contemporanis”, i recorda que si la gent vota Fidesz és perquè Hongria ha presentat bons indicadors econòmics durant el seu mandat. I en matèria de drets de les minories, afirma que aquestes estan ben protegides:“Després de 2010, tot això ha fet molt més fàcil per a Fidesz de reestructurar de forma fonamental el sistema democràtic hongarès, incloent-hi el sistema judicial, els mitjans de comunicació, les organitzacions independents de control i el sistema electoral, i també ha permès al partit d’implementar canvis radicals sense haver-se d’enfrontar a una oposició pública efectiva. L’exemple d’Hongria també pot servir com una lliçó important per a altres països europeus: una desigualtat creixent i unes tensions socials creixents i ignorades poden soscavar els fonaments de la democràcia i provocar una revolta contra l’elit que, al seu torn, pot preparar el terreny per a un avenç més gran de forces anti-establishment amb perspectives d’eradicar l’statu quo”.
No és un panorama tan brillant el que dibuixa el Comitè de Drets Humans de l’ONU, que en un report pet públic la setmana passada afirmava:“Els representants de les organitzacions jueves a Hongria i els representants del Congrés Jueu Mundial, així com els d’Israel —per exemple, recentment, el primer ministre Netanyahu— així ho han reconegut. El govern d’Orbán [...] i les mesures preses a favor de les minories nacionals i ètniques del país mereixen reconeixement, en particular pel suport ideal i material per l’emancipació social de 600.000 gitanos. El mateix es pot dir de la ‘política nacional’ respecte dels més de 2 milions de membres dels grups ètnics hongaresos als països veïns.”
I encara més:“Tot i que tenim en compte l’adopció de diverses estratègies i programes per millorar la situació de la comunitat gitana i els progressos fets en algunes àrees, com l’assistència escola dels infants gitanos, el Comitè està preocupat per les informacions segons les quals la comunitat gitana continua patit una discriminació i exclusió generalitzades, atur i segregació educativa i d’habitatges.”
“El Comitè està preocupat per la prevalença de crims d’odi i de discurs d’odi als discursos polítics, als mitjans i a internet contra les minories, sobretot els gitanos, els musulmans, els migrants i els refugiats, incloent-hi dins del context de campanyes auspiciades pel govern [...] i expressa la seva preocupació per la prevalença d’estereotips antisemites i sobre les associacions històriques negatives sorgides de la forma en què alts càrrecs han nodrit teories de la conspiració relatives a George Soros”.
Crítiques en el dossier de gènere
També en matèria de gènere, la política d’Orbán ha rebut nombroses crítiques des de l’esquerra i les entitats de la societat civil. La major part dels retrets se centren en el fet que els governs d’Orbán condicionen les polítiques de suport a les dones a les polítiques demogràfiques —és a dir al rol reproductor de la població femenina— i a l’impuls d’allò que Fidesz anomena “la família tradicional”. Per exemple, oferint determinats incentius econòmics a dones joves estudiants només si tenen dos fills o més.
Andrea Peto, professora d’Estudis de Gènere de la Universitat d’Europa Central, i Weronika Grzebalska, investigadora de l’Acadèmia Polonesa de Ciències, ho analitzaven així a The Conversation:
“Hongria i Polònia usen les idees nacionalistes sobre la família per atacar els drets humans, emfasitzant els drets i els interessos de les famílies ‘tradicionals’ per sobre dels dels individus i de les minories.
[...] Els temes de dones estan sent substituïts gradualment pels temes de la família, i les institucions responsables per la igualtat de gènere són substituïdes per altres que s’encarreguen de la família i la demografia.
[...] Soscavades, demonitzades i operant fora d’un sistema liberal de controls i equilibris, les feministes i les ONG progressistes no tenen la capacitat d’influir les polítiques governamentals a través dels canals prèviament existents: la incidència, les consultes o els mitjans de comunicació.”
En relació amb la qüestió de les ONG, qui ha reaccionat immediatament a la victòria d’Orbán ha estat Amnistia Internacional. La seva directora a Europa, Gauri van Gulik, ha dit:
“Resistirem la retirada dels drets humans a Hungria per, i amb, la gent i els grups que lluiten pels drets i les llibertats de tothom. Continuarem resistint els intents d’avivar l’hostilitat contra els refugiats i els migrants [...]. No ens acovardirem per aquells que intenten emmordassar les veus crítiques d’Hongria i crear una atmosfera de por. La tasca legítima de les organitzacions que defensen els drets a Hongria és ara més vital que mai”.
I a Human Rights Watch, la reacció ha estat bastant més dura: l’entitat prodrets humans no s’està de qualificar Orbán de “líder d’extrema dreta” i reclama al Partit Popular Europeu (PPE) que expulsi Fidesz del seu si. Tot i així, el president del grup parlamentari del PPE al Parlament europeu ha felicitat Orbán per la seva victòria.