News
La Lliga guanya al nord, el M5S es dispara al sud: divergències territorials a les eleccions d’Itàlia
Cap partit o coalició té prou escons per formar govern en solitari · Els autonomistes sud-tirolesos resisteixen bé mentre que els sobiranistes sards no aconsegueixen irrompre com una força destacada
Repassem els resultats en clau territorial, amb una atenció especial per les candidatures dels partits dels pobles sense estat. Ens centrem en les xifres de la Cambra de Diputats, tot i que fem referència al Senat si hi ha alguna dada especialment destacable.
El nord per a la Lliga, el sud per al M5S
Com ja havien predit alguns dels analistes que Nationalia va consultar per elaborar aquest article que us vam oferir la setmana passada, el Moviment 5 Estrelles (M5S) s’ha fet fort a tot el sud d’Itàlia, a cavall de promeses com la d’implementar una renda mínima garantida. Destaca el resultat que els grillini han fet a la circumscripció de Calàbria 1, la de Nàpols: 54% dels vots. Però també són extraordinaris els resultats que ha obtingut a les dues circumscripcions sicilianes (48% i 49%), a la Pulla i al Molise (45%) o a la Basilicata (44%).
El partit es veu a si mateix com una força antiestablishment, i diu ser ni d'esquerra ni de dreta. Al Parlament Europeu, però, forma part d'Europa per la Llibertat i la Democràcia Directa, on hi ha destacats partits dretans com l'UKIP del Regne Unito Alternativa per Alemanya. I tot i així, el M5S va intentar el 2017 entrar al grup dels liberals (ALDE, on hi ha, per exemple, el PDeCAT i Ciutadans), però el seu ingrés va ser rebutjat pel mateix partit europeu. En matèria territorial, és partidari de transferir funcions administratives des de l'estat central cap a les regions i municipis i de dividir més clarament les competències legislatives entre el Parlament italià i els regionals.
Fins i tot al nord, el M5S avança significativament i es mou entre el 20% i el 30% dels vots segons les circumscripcions. Això ha dut el seu candidat a primer ministre, Luigi di Maio, a assegurar que la seva formació és l'única que, ara mateix, representa el conjunt d'Itàlia.
Amb tot, la zona septentrional és domini de la coalició conservadora on s’integrava la Forza Italia de Silvio Berlusconi, la Lliga Nord i la dreta nacionalista italiana de Fratelli d’Italia. La coalició ha guanyat àmpliament a la Llombardia, al Vènet i al Friül, sempre per sobre del 40% dels vots, i fins i tot ha estat la més votada a l’Emília-Romanya (33%), feu tradicional de l’esquerra. Dins de la coalició conservadora, la Lliga s’emporta més vots (17% estatal) que Forza Italia (14%) i que Fratelli (4%). A les circumscripcions llombardes i a les vènetes, la Lliga, tota sola, suma més del 30% dels vots.
Al seu programa, la Lliga proposa donar més autonomia a les regions i, si cal, fer una reforma constitucional per a garantir-ho. Ni rastre ja, però, del secessionisme d’Umberto Bossi de la dècada de 1990. No només: el partit parla sense complexos de la “identitat nacional italiana” com a valor a protegir, “més profunda i antiga que no pas la creació de l’Estat Nacional”.
Amb aquests resultats a la mà, el líder de la Lliga, Matteo Salvini, ha reclamat avui el dret d’encapçalar el govern italià. No ho tindrà fàcil, perquè la coalició conservadora no té majoria ni a la Cambra ni al Senat, i hauria de trobar un soci de govern, cosa ara mateix improbable. La coalició sumaria amb el Partit Democràtic (PD), que però s’ha ensorrat arreu —19% dels vots a escala estatal: la seva coalició guanya només a la Toscana i al Trentino-Tirol del Sud— i molt probablement no voldrà ni sentir a parlar de governar amb la Lliga, un partit amb posicions de dreta i extrema dreta en qüestions fiscals, migratòries o relatives als gitanos, entre altres àmbits. Una altra opció seria que el partit de Salvini, sense necessitat de la Forza Italia de Berlusconi, també podria sumar amb el M5S. Però els grillini, en teoria, tampoc no volen pactar amb ningú.
Vall d’Aosta: sorpresa històrica del M5S
A Aosta, el M5S ha guanyat —per primera volta i contra pronòstic— l’únic escó que la vall té a la Cambra. Amb el 24% dels vots, la grillina Elisa Tripodi —primera dona en la història que es convertirà en diputada per la Vall d’Aosta— ha superat la coalició dels autonomistes valldostans, que s’ha quedat amb poc menys del 22% dels vots. Això sí, els autonomistes mantindran l’escó al Senat en la persona d’Albert Lanièce (Unió Valldostana), que ha arreplegat el 25% dels vots.
Sardenya: el sobiranisme punxa
Les eleccions generals mai no són terreny senzill per als partits sards. Tampoc no ho han estat, aquest cop, per a la coalició àmplia que el sobiranisme sard havia forjat —Progetto Autodeterminatzione, del qual també us vam parlar la setmana passada— i que ha fet poc més del 2% dels vots. Destacable, només, el gairebé 4% obtingut per la seva candidata Lucia Chessa a la circumscripció uninominal de Nuoro. Al conjunt de l’illa, i reflectint la tendència meridional, el M5S emergeix com a gran vencedor, amb el 42% dels vots, seguit de lluny per la coalició conservadora amb el 31% i la socioliberal del PD, amb el 18%. A la coalició conservadora, per cert, s’integrava —dins de les llistes de la Lliga— el Partit Sard d’Acció, que mercès a aquest pacte ha aconseguit un senador: Christian Solinas, secretari nacional del partit.
Friül: la Lliga manté la posició capdavantera
Com és habitual, al Friül-Venècia Júlia és la Lliga Nord el partit més votat (26%) i la coalició conservadora on anava integrada, la guanyadora (42%). El M5S s’enfila per sobre del 24% i la coalició socioliberal del PD queda al 23%. La Lliga guanya a les tres circumscripcions exclusivament friüleses, mentre que a les de Trieste —no friülesa— i Gorizia —parcialment friülesa— queda per darrere del M5S. Els autonomistes del Pacte per l’Autonomia —que simbòlicament feien servir el friülà, l’alemany i l’eslovè al seu nom— només aconsegueixen l’1% dels sufragis, amb un pic d’un 2% a la circumscripció friülesa de Pordenone.
Tirol del Sud: la fortalesa dels autonomistes
Si al conjunt del Trentino-Tirol del Sud ha guanyat la coalició on s’integrava el PD (43%) ha estat perquè els dos partits autonomistes del territori han aconseguit vora el 25% dels sufragis, i molt particularment el Partit Popular del Tirol del Sud (SVP), partit més votat a la província sud-tirolesa. Enviarà tres representants a la Cambra i tres més al Senat. Els seus socis de la província del Trentino (Partit Autonomista Trentino Tirolès, PATT) també han aconseguit un escó a la Cambra.