News
Els 10 articles més llegits de l’any 2017 a Nationalia
10. Quítxues: el moviment perpetu
El top 10 de Nationalia al 2017 comença per una de les peces que formen part de la sèrie “Identitats diverses i resistents”: reportatges que retraten col·lectius de catalanes i catalans amb bagatges de cultures minoritzades als seus països d’origen. Dels quatre reportatges que us hem ofert fins ara dins de la sèrie, aquest sobre els quítxues signat per Matilde Gordero-Moreno ha estat el més consultat.
9. La França diversa es reinventa per la dreta
França i les nacions que en formen part han tingut un protagonisme destacat a Nationalia durant tot l’any, des de les eleccions corses d’aquest desembre fins a les presidencials que van dur Emmanuel Macron a la presidència. De la mà del filòsof Xavier Espinet, Antoni Trobat va recórrer virtualment la geografia francesa per entendre com vota l’Hexàgon en clau de diversitat geogràfica, política i de comunitats humanes.
8. “A Polònia, el comunisme va destruir la participació i el neoliberalisme ha colonitzat les ments”
El vuitè article més llegit de l’any i la segona entrevista més consultada és aquesta que Andreu Mumbrú va fer a Angelina Kussy i Jakub Sypianski, membres del grup de relacions internacionals del partit de l’esquerra polonesa Razem. Hi van reflexionar sobre el llegat històric del país, la seva diversitat interna, la posició de Polònia davant Rússia o l’hegemonia conservadora que hi té lloc.
7. Campanya, terminis i efectes: tribulacions sobre el referèndum (definitiu?)
L’únic tema específic sobre el referèndum d’independència que apareix entre els 10 més consultats és aquest de David Forniès on els politòlegs i juristes Jorge Cagiao, Núria Franco-Guillén, Ivan Serrano i Daniel Turp explicaven, a principi d’any, com veien els preparatius de l’1 d’octubre: participació, campanya, violència, el dia després... Una lliçó sobre la incertesa que envolta els esdeveniments històrics.
6. El Karabakh en primera persona: impressions d’un viatge d’observació
Una de les repúbliques no reconegudes de l’antiga esfera soviètica ocupa la sisena posició de la llista, amb aquest diàleg entre David Forniès i el politòleg Abel Riu, que va visitar el Karabakh en viatge d’observació del referèndum constitucional que hi va tenir lloc al febrer. Vam repassar l’herència de la guerra i les seves ferides, l’esforç de la població de tirar endavant malgrat la violència i les perspectives que té l’Alt Karabakh per sobreviure.
5. A l’Europa atlàntica, efervescència de les reivindicacions populars a favor dels drets lingüístics
D’entre els diversos temes dedicats a les llengües, el més llegit enguany ha estat aquest sobre les mobilitzacions i iniciatives que tenen lloc per impulsar els idiomes minoritzats a Galícia, Astúries, País Basc, Bretanya, Gal·les i Irlanda. Un veritable recorregut per aquesta geografia atlàntica farcida de reivindicacions.
4. El mallorquinisme polític, en procés de repensar-se
Joves activistes, membres de partits i acadèmics mallorquins parlen amb Antoni Trobat en una peça que recull mirades múltiples i diverses sobre els pilars sobre els quals s’ha de construir un mallorquinisme polític que permeti avançar cap a la construcció de la República Mallorquina. L’article aborda tot de qüestions —poble, llengua, subjecte polític exclusiu, Països Catalans— al centre del debat.
3. Cooperar, transformar, feminitzar
L’únic article d’opinió que se situa entre els 10 més llegits de l’any el signa el periodista i exdiputat David Fernàndez, que reflexiona sobre el cooperativisme als Països Catalans i els seus reptes —entre els quals tota la feina que resta per fer en matèria de gènere. L’article forma part del dossier Alternatives econòmiques des dels pobles sense estat, que inaugurava, ara fa gairebé un any, la Col·lecció Drets Col·lectius, impulsada per aquest diari.
2. “Si el valencianisme busca el xoc frontal amb l’espanyolisme perd sempre”
L’entrevista més llegida de l’any és aquesta que Antoni Trobat va fer al politòleg i assessor de Compromís Amadeu Mezquida, una persona clau en el nou discurs que el valencianisme progressista ha fet eclosionar. Un text per acostar-se a la realitat present del nacionalisme valencià en un moment històric en què governa a la Generalitat Valenciana i a l’Ajuntament de València.
1. Deu estats que admeten el dret a la independència de territoris seus (i entre ells hi ha França)
I finalment, la peça més llegida de 2017 a Nationalia: aquest repàs de David Forniès per la geografia dels cinc continents a la recerca de països que —a diferència d’Espanya— contemplen la secessió. Més coneguts —Regne Unit, Canadà— o menys —Saint Kitts i Nevis, Papua Nova Guinea—, la tria dels casos reflecteix la possibilitat pràctica de constitucionalitzar el dret a la independència o, com a mínim, de preveure acords específics per a determinades nacions sense estat.