News

Còrsega, a les urnes amb l’autonomia a l’horitzó

Un míting de Pè a Corsica, aquest novembre.
Un míting de Pè a Corsica, aquest novembre. Author: Pè a Corsica
La ciutadania de Còrsega està cridada a escollir, en doble volta, la composició de la seva Assemblea aquests dies 3 i 10 de desembre. Serà una votació històrica, atès que serà la primera que es farà en el nou marc administratiu de la Col·lectivitat de Còrsega, que els autonomistes consideren un pas endavant en la construcció d’un poder polític propi a l’illa. La coalició d’autonomistes i independentistes cercarà de revalidar la seva victòria de fa dos anys per obtenir un mandat democràtic per negociar un Estatut d’Autonomia dins del nou marc de la Col·lectivitat.


Què s’elegeix?

Els corsos estan cridats a escollir els 63 membres de la nova Assemblea de l’illa, la qual després triarà el govern o Consell Executiu. Les eleccions són anticipades —tot just han passat dos anys des de les anteriors— perquè s’ha d’implementar un nou sistema polític a Còrsega a començament de 2018. Essencialment, es tracta que una sola institució, la nova Col·lectivitat de Còrsega, reuneixi les competències que, fins ara, estaven repartides entre la Col·lectivitat Territorial i els dos departaments en què la França republicana havia dividit l’illa el 1976. El mandat durarà fins al 2021 per tal que les convocatòries electorals tornin a coincidir amb les de les regions continentals. A partir de llavors les legislatures seran de sis anys de durada.


Les eleccions es fan amb un sistema de doble volta. Les candidatures que superin el 7% dels vots a la primera ronda podran passar a la segona, bé individualment o bé fusionant-se entre elles. Les que no arribin al 5% seran eliminades directament. Les que obtinguin entre el 5% i el 7% es podran fusionar amb una de les que hagi superat el 7% però no podran continuar la cursa electoral totes soles. Els escons es repartiran proporcionalment entre les candidatures que concorrin a la segona volta, amb un matís important: la llista que rebi més vots tindrà una prima d’11 escons.

Qui es presenta?

Hi ha set candidatures.

Dues es presenten amb un programa autonomista. Pè a Corsica és la coalició de centreesquerra dels autonomistes de Femu a Corsica amb els independentistes de Corsica Libera. El 2015 va guanyar, per primer cop, les eleccions a l’Assemblea (35% dels vots a la segona volta), èxit que va repetir a les legislatives franceses d’enguany. Ha governat els darrers dos anys, amb Gilles Simeoni com a cap del govern i Jean-Guy Talamoni com a president de l’Assemblea. Els dos líders repeteixen com a caps de cartell. El programa de Pè a Corsica incorpora la proposta de negociar un Estatut d’Autonomia amb el govern francès que atorgui a Còrsega, en el termini de tres anys, poders legislatius i fiscals i que cooficialitzi el cors, al costat del francès. A l’esquerra de Pè a Corsica, el programa de Rinnovu Naziunale (2,5% dels vots el 2015, primera volta) va més enllà: també vol un acord d’autonomia per a 2022, però proposa que el 2032 se celebri un referèndum d’autodeterminació.

Les altres cinc candidatures són de matriu francesa. Totes afirmen que estan a favor de l’autonomia, però no l’entenen en un sentit legislatiu, sinó de més capacitat executiva i amb més dotació econòmica. Dues van ser les principals contendents dels autonomistes a les legislatives franceses: La República En Marxa (LREM), partit socioliberal del president francès Emmanuel Macron, que defensa més marge de maniobra per “adaptar” la legislació francesa a Còrsega (programa), i Els Republicans (conservadors), que s’oposen a l’actual formulació del pla PADDUC, que protegeix diverses àrees de Còrsega de l’especulació immobiliària. L’elenc de forces de dretes el completen el Front Nacional i la candidatura regionalista A strada di l’avenne. A l’esquerra, una sola candidatura en aquest bloc: L’avenne, a Corsica in cumunu, una coalició del Partit Comunista Francès, A Manca Alternativa i dissidents de La França Insubmisa, el moviment de Jean-Luc Mélenchon, qui ha criticat durament la llista i s’ha acostat a les posicions dels autonomistes de Pè a Corsica.

Quins canvis s’esperen?

Si torna a guanyar les eleccions, Pè a Corsica ha dit que demanarà immediatament l’inici de negociacions amb el govern francès per acordar un règim d’autonomia amb capacitat legislativa. Sardenya o Catalunya han estat dos models que els autonomistes corsos han citat com a desitjables. L’executiu de Macron no ho contempla. Però en alguns territoris d’ultramar de la República —com Nova Caledònia i la Polinèsia— sí que regeixen sistemes similars. Els partits de matriu corsa afirmen que, per tant, l’autonomia sí que és possible, i proposen que s’esmeni la Constitució, si cal inscrivint-hi l’especificitat de Còrsega, per poder-la implementar.

Fa uns mesos, Natonalia va oferir-vos un article sobre aquesta qüestió. Antonia Luciani, actualment diputada de Pè a Corsica a l’Assemblea illenca, explicava: “La col·lectivitat única és una oportunitat històrica per reforçar el paper de la regió, i ens dóna més legitimitat per obtenir més autonomia”. Un camí que Luciani veia més factible després de l’elecció dels tres diputats de la coalició Pè a Corsica a l’Assemblea Nacional francesa: “Tenim més possibilitats per negociar i posar el tema de l’autonomia i del dret a decidir en l’agenda”. El politòleg Ivan Serrano (UPF), especialitzat en nacionalisme i autor de diverses publicacions sobre Còrsega, era més escèptic: “Per al nacionalisme francès, el fet de reconèixer aquest nou ens administratiu, i que Còrsega sigui acceptada com una unitat pròpia i diferenciada dins de França, ja és un gran pas. És tot el que el nacionalisme francès, ara mateix, pot permetre’s”.

La nova Col·lectivitat de Còrsega ha aparegut del no-res?

No. És una evolució institucional més en un camí molt llarg que el nacionalisme cors està duent a terme des de fa més de 250 anys per aconseguir l’autogovern. Al segle XVIII, Pasquale Paoli va provar dos cops (1755 i 1794) de formar un estat propi, que no va aconseguir de consolidar. El 1982 l’Assemblea Nacional francesa va aprovar un estatut que va crear, per primer cop, l’Assemblea corsa, que el 1988 va aprovar una deliberació que afirmava l’existència “del poble cors”. Les competències d’aquella primera assemblea van ser ampliades el 1991 i de nou el 2002, sempre sense poder legislatiu. El 2013 l’Assemblea corsa va reclamar a França un nou pas endavant que inclogués més autonomia, la cooficialitat del cors i la creació d’un estatut de resident. Demandes que, fins avui, no han estat ateses.