News

El Brexit precipita peticions de referèndums i de més autogovern en totes les nacions del Regne Unit

El govern d’Escòcia vol tornar a votar sobre la independència el 2019 com a molt tard · El Sinn Féin demana un referèndum sobre la reunificació d’Irlanda · Gal·les i Cornualla reclamen més autonomia

Anti-Brexit graffitti.
Anti-Brexit graffitti. Author: Duncan Hull @ Flickr
L’inici del procés que desembocarà en la sortida del Regne Unit de la Unió Europea està impactant totes les seves nacions sense estat sense excepció. La primera ministra escocesa acaba d’anunciar que demanarà la convocatòria d’un segon referèndum d’independència. I les darreres setmanes, des d’Irlanda del Nord fins a Cornualla, s’han formulat demandes de referèndums o devolucions de poders. Us oferim un repàs d’aquests moviments, que si tenen èxit podrien canviar significativament el mapa polític de les illes.

Escòcia: el segon referèndum d’independència en només quatre anys?

“Tots els nostres esforços per [arribar] a un acord han topat amb un mur d’intransigència. I ara prendré les passes necessàries per assegurar-me que Escòcia triï al final d’aquest procés: o seguir el Regne Unit cap a un Brexit dur, o esdevenir un país independent”. Són paraules d’aquesta mateixa setmana de la primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, en anunciar que el seu govern demanarà al britànic la convocatòria d’un segon referèndum d’independència. Sturgeon voldria celebrar-lo entre la tardor de 2018 i la primavera de 2019, “quan la forma de l’acord sobre el Brexit sigui clara”.

Llavors, hauran passat poc més de quatre anys des de la celebració del primer referèndum d’independència, en què el 55% dels votants van optar per mantenir-se dins del Regne Unit. Els principals partits britànics havien promès més autogovern per a Escòcia i —ironies de la història—havien insistit que votar “sí” implicava quedar-se fora de la UE. Avui, els independentistes denuncien que totes dues coses eren falses. Afegeixen que el 62% dels escocesos van votar l’any passat en contra de sortir de la UE. I l’SNP, el partit de Sturgeon, recorda que al seu darrer programa electoral —amb el qual va ser reelegit el 2016— hi figurava el compromís de tornar a votar sobre la independència si el Regne Unit sortia de la UE. Per tant, Sturgeon es veu legitimada, amb un mandat democràtic, per cercar un segon referèndum.

La reacció de Theresa May no ha estat, diguem-ne, conciliadora. La primera ministra britànica ha qualificat la petició de “profundament lamentable” i ha argumentat que la majoria dels escocesos no volen tornar a votar. Però destacades figures com el secretari del govern britànic per a Escòcia, David Mundell, o la líder del Partit Conservador a Escòcia, Ruth Davidson, han evitat de comprometre’s amb la línia dura de May.

Imatge: oinonio @ Flickr.

El govern britànic ha estat dient que no acceptarà un segon referèndum abans de 2020, però caldrà veure si voldrà —o podrà— negar-lo després que el Parlament escocès el demani oficialment. L’SNP, amb el suport dels Verds, té majoria suficient a Holyrood per aprovar la petició. Una sortida a aquest blocatge aparent seria que Londres acceptés el referèndum però no pas en el termini que desitja Sturgeon, sinó més tard.

El Sinn Féin i el ‘border poll’

Theresa May també acaba de girar l’esquena a la petició d’un altre referèndum. Aquesta mateixa setmana, la líder del Sinn Féin, Michelle O’Neill, ha demanat que es convoqui el border poll, o referèndum sobre la unitat d’Irlanda, una possibilitat prevista des dels Acords de Divendres Sant de 1998. “La possibilitat del Brexit, que tindrà conseqüències catastròfiques per a l’illa d’Irlanda, ha dut molta més gent de tots els sectors de la nostra societat a sospesar el seu futur”, ha dit la dirigent. “I és clar que Theresa May i el govern britànic s’hi han de repensar, i donar la veu a la gent”.

El Sinn Féin reclama un referèndum sobre la unitat d'Irlanda. Theresa May replica que “no és el moment adequat”

Ni May ni els unionistes nord-irlandesos s’hi han repensat. La primera ministra diu que el secretari d’Estat per a Irlanda del Nord “ha examinat el tema” i que ara “no és el moment adequat” per al referèndum, sinó per formar govern —els nord-irlandesos acaben d’escollir la seva Assemblea autònoma en unes eleccions que el Sinn Féin ha estat a punt de guanyar. Els dos principals partits unionistes (DUP i UUP) també han rebutjat frontalment la petició dels republicans.

A l’altra banda de la frontera, el Fianna Fáil (partidari d’un procés gradual de reunificació) veu “precipitada” la petició del Sinn Féin, però el líder del partit, Micheál Martin, està preparant un document de dotze punts per mirar d’intensificar les relacions nord-sud abans que se celebri cap referèndum. Entre les mesures contingudes hi hauria la unificació dels currículums escolars o la creació d’una agència empresarial comuna.

Gal·les: del “sí” al Brexit a la separació del Regne Unit?

Per un marge relativament estret (52,5% dels vots a favor) Gal·les va votar el juny de 2016 a favor d’abandonar la Unió Europea. El govern gal·lès (format pels Laboristes i els Liberaldemòcrates i amb suport extern dels independentistes del Plaid Cymru) estava en contra del Brexit: entre d’altres arguments, considerava —i considera encara ara— que tindrà un efecte negatiu en les polítiques socials.

Havent d’acceptar el fet que la majoria dels votants —incloent-hi la majoria dels votants gal·lesos— van optar per marxar de la UE, el govern gal·lès mira de pressionar l’executiu de Theresa May perquè la sortida sigui al menys traumàtica possible. El govern autònom i el Plaid Cymru van presentar, aquest gener, el llibre blanc Garantint el futur de Gal·les. En el document, l’executiu de Cardiff es “compromet a continuar treballant estretament amb el govern del Regne Unit”, però li recorda que ha de “negociar en nom de tota la seva població i de tots els seus països constituents”.

El Plaid Cymru demana que, davant d'un Brexit 'dur', s'explorin “totes les opcions, incloent-hi la independència”

Però el Plaid Cymru s’avança a una possible sortida dura —com la que sembla que hagi avançat May, sense Mercat Comú per exemple— i torna a posar sobre la taula l’encaix de Gal·les al Regne Unit, especialment a la llum d’una eventual independència d’Escòcia: “Una entitat ‘d’Anglaterra i Gal·les’ no estava pas a les paperetes durant el referèndum sobre la UE”, recorda Leanne Wood, la líder del Plaid Cymru. “En aquest cas, Gal·les hauria de decidir el seu propi futur. Ha de tenir lloc un debat nacional que explori totes les opcions, incloent-hi la independència”, afegeix.

El suport a la independència, tradicionalment, ha estat molt baix a Gal·les: d’entre el 5% i el 10%, sobretot quan l’enquesta ofereix l’opció d’un increment de l’autonomia però continuant formant part del Regne Unit. És el cas del sondeig anual de la BBC, que aquest 2017 recull que el 44% dels gal·lesos volen més autogovern i un altre 6% prefereixen la independència. Però en el cas de les enquestes amb pregunta binària, el suport a la secessió és més elevat, i just després del Brexit va arribar a un històric 28% —sempre i quan Gal·les es quedés dins de la UE i el Regne Unit l’abandonés.

“Si l’interès nacional gal·lès és ignorat en les negociacions del Brexit, creixerà el suport perquè Gal·les controli encara més els seus propis assumptes”, vaticina Wood. “I creiem que aquesta situació continuarà evolucionant durant els anys a venir”.

El moviment de Cornualla vol assemblar-se als germans grans

Les reverberacions del Brexit també arriben a Cornualla, la petita nació del sud-oest de la Gran Bretanya que, a diferència de les altres, no té una assemblea pròpia. El Consell de Cornualla té competències limitades i, per exemple, no pot aprovar lleis. El partit nacionalista còrnic Mebyon Kernow (4 escons de 123 al Consell) reclama des de fa dècades que Londres iniciï un procés de devolution similar al d’Escòcia o de la germana gran de Cornualla: Gal·les. El govern britànic mai no ha atès aquestes demandes, tot i que el 2001 fins a 50.000 persones —el 10% de la població de Cornualla— van presentar la petició a Downing Street.

El moviment còrnic ha estat fent campanya, durant dècades, a favor d'una Assemblea autònoma. Fins ara, sense èxit

Mebyon Kernow va fer campanya contra el Brexit, però l’opció d’abandonar la UE va guanyar a Cornualla (56,5% dels vots). Els darrers dies el partit ha cridat el poble còrnic a mobilitzar-se per aconseguir una “Assemblea Nacional pròpia”, i ja després del referèndum va explicar que amb més motius que abans es continuaria centrant en la campanya “per un autogovern més ampli”.

Aquest mateix març, a més, es presenta l’Aliança Progressista de Cornualla, un grup de regidors, exdiputats i militants de base dels Verds, dels Laboristes, dels Liberaldemòcrates i de Mebyon Kernow. Els membres d’aquesta nou fòrum volen trobar la manera que els seus quatre partits s’aliïn per tombar l’hegemonia actual del Partit Conservador i per implementar canvis com “la devolució de competències a les regions”.